Valencià i català

Per Vicent Climent Aparisi

L’idioma català sempre m’ha caigut molt simpatic i el valencià m’enchisa; ara, quan d’uns anys a esta part se practica eixa adaptació o “unificació” unívoca del valencià al català i contemple eixes averracions gramaticals tan ridícules i nyonyes, m’entren ganes de plorar i no pararía mai.

Si Deu vol, no m’agradaria morirme sense vore que algún d’eixos senyors que manen ho fera en sensatea i tornara a renàixer el valencià de tota la vida, és a dir, el que parla la majoria d’habitants de la nostra preciosa Regió Valenciana.

Vicent Climent Aparisi. Pobla de Farnals

•     Articul publicat en la seccio de “Cartas al Director” del periodic “Las Provincias”, el divendres, 26.3.2010.

cites

La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.
Lluis Fullana i Mira (1916)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: