Valencià i català
L’idioma català sempre m’ha caigut molt simpatic i el valencià m’enchisa; ara, quan d’uns anys a esta part se practica eixa adaptació o “unificació” unívoca del valencià al català i contemple eixes averracions gramaticals tan ridícules i nyonyes, m’entren ganes de plorar i no pararía mai.
Si Deu vol, no m’agradaria morirme sense vore que algún d’eixos senyors que manen ho fera en sensatea i tornara a renàixer el valencià de tota la vida, és a dir, el que parla la majoria d’habitants de la nostra preciosa Regió Valenciana.
Vicent Climent Aparisi. Pobla de Farnals
• Articul publicat en la seccio de “Cartas al Director” del periodic “Las Provincias”, el divendres, 26.3.2010.
cites
La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.Lluis Fullana i Mira (1916)
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
