cites

Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana.
Bonifaci Ferrer (1478)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

REVISTA RENOU

ULTIMS ARTICULS PUBLICATS


Revista Renou Nº 63
Editorial  
Per Gonzalo Romero Casaña.  Revista Renou Nº 63
Considere que el ser valencià es un privilegi, que Déu m´ha regalat des del dia que vaig naixer, i que tot priviliegi com tot dret comporta, tambe una serie d´obligacions, que en este cas devem cumplir per ser d´esta beneïta terra.  Continuar llegint
 
Expulsio dels moriscos del regne de Valencia i les seues conseqüencies  
Per José Vicente Gómez Bayarri.  Revista Renou Nº 63
L´intent de conversio de molts sarraïns per mig de les predicacions havia segut un fracas, puix no abraçaren la religio cristiana per conviccio sino per conveniencia i continuaven practicant la seua religio. Les disposicions de 1526 sobre l´evangelisacio no produiren l´efecte desijat.  Continuar llegint
 
La Corona d’Arago  
Per Annabí.  Revista Renou Nº 63
El Regne d’Arago havia estat vinculat al de Navarra, pero quant era el seu rei Ramiro II el Monjo, este casà a sa filla i successora, Petronila, ab Ramon Berenguer IV, el Sant, comte de Barcelona, principal comtat de la Marca Hispanica. Ramiro II abdicà en sa filla, que passà a ser reina d’Arago, i Ramon Berenguer fon titulat “Princip d’Arago” i Comte de Barcelona.  Continuar llegint
 
La cavalcata d’Eduard Mira, Rafael Narbona i del PP  
Per Joan Ignaci Culla.  Revista Renou Nº 63
Ya ha passat un any de la commemoracio del 800 aniversari del naiximent de Jaume I. Un any que ha servit tant per a rememorar, com per a manipular la figura del monarca, aixina com dels seus fets al voltant de la reconquista del Regne de Valencia, cosa, per atra part, que ya ho esperaven com aixina ho havien denunciant.  Continuar llegint
 
Ordinacions i Stabliments, de lo sigle XIV i atres cosetes posteriors (III)  
Per Federico Bonillo Vigo.  Revista Renou Nº 63
Ara vos contare una historia o “una qüestio sorollosa” que ve del any 1604. En l’antiga plaça Vella de la ciutat de Castello, i a uns quants metros de l’Iglesia Major, es va alçar una grandiosa torre que servia de campanari. M’estic referint, evidentment, al nostre conegut com “El Fadri”.  Continuar llegint
 
El parlar romanic valencià i el catalá antic  
Per Agusti Galbis.  Revista Renou Nº 63
L´any 2001, l´Universitat de Valencia, publicà el llibre “Estudis de filologia valenciana”. Antoni Ferrando, que no se´n pert una, fa la “Nota del editor”. El llibre consta d´una seleccio de texts de Joseph Gulsoy. I entre els “escrits seleccionats”, en la p. 173, en l´apartat II “La unitat de l´idioma 1. Els mots” llegim: “El senyor Mourelle de Lema, amb gran porfídia, s´ha dedicat a provar -com si hagués necessitat de fer-ho puix que tothom ho sap- que en el País Valencià s´havia desenvolupat un parlar romànic que era diferent i independent del català”  Continuar llegint
 
Las bicicletas son para la crisis  
Per Wenley Palacios.  Revista Renou Nº 63
La pregunta importante es ¿dónde está esa masa enorme de capital que generosa se ofrecía a los bancos y pasaba a empresas, autónomos y trabajadores? ¿Dónde está esa inmensa masa de dinero? La han guardado a buen recaudo. ¿Quién?  Continuar llegint
 
L’ actualitat de la Declaracio Valencianista de 1918 (I)  
Per Juli Moreno Moreno.  Revista Renou Nº 63
Aquelles reivindicacions, que conformarien els principis ideologics de l’Unio Valencianista Regional, es pot afirmar que nomes en part han segut superades per l’actual Estatut d’Autonomia de la CV, sent aquelles, en la majoria dels casos, molt mes ambicioses en lo referent a un autogovern que exigien i proclamaven els membres d’aquella formacio, la qual, per una atra banda, nomes arribà a conseguir alguna representacio politica. Continuar llegint
 
Centenari de l’Exposicio Regional Valenciana i l’Himne dels valencians.  
Per Xavier Gimeno Alonso.  Revista Renou Nº 63
Junt a la fabrica de Tabacs (en aquell temps, en obres) en l’Albereda, es va alçar un gran recinte firal per a celebrar l’Exposicio, que durà del 22 de maig fins al 22 de decembre de 1909. A la mostra concorriren 110 localitats, n’hi hagué 298 expositors ab un area de 164.000 metros quadrats, els perteneixents a l’actual Palau de l’Exposicio.  Continuar llegint
 
La caiguda del castell de Morella. El sege de Morella (III)  
Per Antoni Atienza.  Revista Renou Nº 63
El general isabelí Oraá, quan va saber de la caiguda de Morella, planificà la seua reconquesta. Va dispondre que el seu eixèrcit, de vintidos batallons d’infanteria,dotze esquadrons de caballería, junt a vinticinc peces d’artilleria de sege, per a intentar la represa de la plaça. Continuar llegint
 
Sus i mat a la Llengua Valenciana (i III)  
Per Julio Filippi Domínguez.  Revista Renou Nº 63
Si a banda d´estos greus erros politics, sumem la falta del relleu d´intelectuals que aposten per la cultura i la llengua valenciana (encara gracies, tenim a gent de primer nivell com Ricart García Moya, Marivi Ferrandis, Juli Moreno, Chimo Lanuza, Antoni Atienza, etc…), i li sumem tambe com els diferents partits politics que han estat en el govern autonomic valencià han intentat i han conseguit desfer tota classe d´iniciativa valencianista, nos podem trobar casi davant un desert.  Continuar llegint
 
De l’estraperlo al comerç ilegal  
Per Manuel Casaña Taroncher.  Revista Renou Nº 63
Beneït estraperlo, i malaït immoral comerç ilegal, perque encara que pareguen lo mateix no són iguals. Puix l’estraperlo més d’una volta t’omplia d’oli el setrill o te permetia poder menjar un cantell de pa blanc. Gràcies ad ell oblidaves, un poc, aquell atre que se racionava, que no sabies si estava fet en corfes de taronja triturades o pastat en segó i farina de garrofes.  Continuar llegint
 
Apunts de gramatica valenciana  
Per Josep Maria Guinot i Galan.  Revista Renou Nº 63
La conjuncio: es una part invariable de l’oracio que servix per a unir dos paraules d’una oracio o dos frases u oracions: l’home i la dona (I, conjuncio); tu vens pero yo me’n vaig (pero, conjuncio).  Continuar llegint
 
La ch y el arzobispo Mayoral  
Per Ricardo García Moya.  Revista Renou Nº 63
Los profesionales de la catalanización están propagando que la aparición de la Ch en la ortografía valenciana fue producto de la castellanización del siglo XVIII, principalmente por la orden del arzobispo Mayoral del año 1750. En realidad sucedió lo contrario, pues el primer rechazo a la Ch procede de un acomplejado Carlos Ros hacia 1732; hasta entonces, los textos exhibían la prepalatal africada como propia.  Continuar llegint
 
Lluis Revest i Corzo i l´ortografia  
Per Josep Maria Guinot i Galan.  Revista Renou Nº 63
Este opuscul -d´unes setanta pagines en octava-, a pesar del seu poc volum, te un contingut tan dens d´idees llingüistiques, sobre l´orige, la denominacio, ortografia i normalisacio de la llengua valenciana (en una epoca en que estos temes no estaven precisament de moda), que a pesar del temps transcurrit, encara s´està discutint apassionadament. Continuar llegint
 
<< Anterior   1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35  Següent >>
511 registres trobats