PRENSA
Opinio
GIN222007 |
|
De Malbech a Bonlabi | |
Per Vicente L. Simó Santonja O siga, vostés voran com un català, que reconeix traduir al valencià, demana disculpes de no conéixer be la llengua valenciana, per ad ell, "peregrina (estranya) i estrangera". Tingam trellat i deixem-nos de "romanços". Valéncia hui |
|
Sobre les ´d´ intervocaliques i unes atres normes (I) | |
Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares Des dels formularis de les pagines Uep del Grup LLVS, al qual perteneix, rebem tot tipo de mensages, uns mos diuen del mal que hem de morir i uns atres mos donen l´enhorabona per la bona faena que estem fent, pero entremig d´eixos extrems, hi ha tot un ample espectre de mensages que comprenen tots els temes que vos pugau imaginar. Llengua valenciana si |
|
GIN192007 |
|
La llengua com a vehicul d’absorcio d’un poble | |
Per Joan Ignaci Culla Alerta, fills de Valentinia, fills del Regne Valenciá, alerta! Alerta que’l modern instrument de conquista es la llengua. A defendre els drets de preeminencia que sus les demés llengües te dins de nostra Patria la nostra llengua valenciana, la llengua de les nostres mares. A repelir la invasió, la odiosa invasió de qualsevol llengua forastera. [...] Las Provincias |
|
GIN182007 |
|
Seis, eran seis | |
Per José García Domínguez Bien, pues en toda Lérida, seis. O sea, seis matriculados en la Universidad de Lérida; otros catorce excéntricos en la de Tarragona; dieciséis frikis más en la de Gerona; y 78 en Barcelona. O sea, que el catalán no es que le importe una higa a Montilla –de ahí que se niegue a aprenderlo–, es que no le interesa a nadie. Libertad Digital |
|
José Sanchis Sivera, investigador y divulgador de la cultura valenciana | |
Per Federico Martínez Roda José Sanchis Sivera estudió en el Seminario de Valencia. Tras ser ordenado sacerdote fue nombrado oficial de la secretaría del Palacio Arzobispal de Valencia. Posteriormente fue canónigo de las catedrales de Segorbe y Valencia. Ejerció la docencia en el Seminario de Valencia como profesor de Historia Eclesiástica e Historia del Arte. Las Provincias |
|
Aragoneses cabreados | |
Per Baltasar Bueno La autonómica Aragón Televisión no ha tenido mejor feliz idea que emitir un programa, difundido en otras televisiones autonómicas -cabe entender que por la nuestra también-, primer capítulo de una serie titulada ´Los Pirineos desde el aire´, en el que, entre otras lindezas, en vez de hablar de Reyes de la Corona de Aragón, que es lo que toca, les denominan "reyes feudales catalanes". Valéncia hui |
|
Més de la brama | |
Per Vicente L. Simó Santonja Quedarem contant que els llauradors de l´Horta de Valéncia demanaren a Jaume Gaçull, certa intervenció enfront de Fenollar, per a que retirara les regles restrictives de l´us de certes paraules ´valencianes´ que no devien proscriure´s. Valéncia hui |
|
GIN172007 |
|
La brama dels llauradors | |
Per Vicente L. Simó Santonja No crean ustedes que los autores de nuestro valenciano Siglo de Oro no se preocuparon por la dignificación de la lengua valenciana. El mejor ejemplo es ´La brama dels llauradors de l´Horta de Valencia, contra lo venerable mossen Bernat Fenollar, prevere. Ordenada per lo magnifich mossén Jaume Gassull, cavaller´. Valéncia hui |
|
GIN162007 |
|
Els certàmens poètics | |
Per Vicente L. Simó Santonja El 2 de giner de 1473, entrava en Valéncia, el nou Virrey Lluis Despuig, Mestre de l´orde de Montesa, recompensa pels seus servicis militars i diplomàtics a Alfons el Magnànim i a Joan II, home devot de a Verge Maria, convocá (11 de febrer de 1474), el qui resultà, imprés, el primer llibre literari de la Península Ibèrica (el "Synodal" de Segovia de 1472, no passa de ser una simple impressió s´unes ordinacions eclesiàstiques, i no un llibre destinat al public en general) Valéncia hui |
|
GIN132007 |
|
¿La llengua?, ¡pera els filólecs! | |
Per Ricardo García Moya L´amo del carchofar llexicográfic, Corominas, fea desapareixer paraules d´un estufit; per eixemple: “regiu no existe; rejiu en la Rondalla de Rondalles es grafía errada por reitxiu(l) , de re + xiular , de ahí la copió Escrig” (DECLLC, VII, p.210) El Palleter |
|
La tertulia de Fenollar | |
Per Vicente L. Simó Santonja En atra ocassió me he referit a les tertulies renaixentistes humanistes valencianes (femenines, com la del Libre de les dones; masculines, com el Parlament en casa de Berenguer Mercader). La tertulia de Fenollar, la estudià en 1921, Salvador Guinot Valéncia hui |
|
GIN122007 |
|
Humanismo musical (II) | |
Per Vicente L. Simó Santonja “El Duque de Calabria fue tan dado a la música, que no había en España quien tantos y tan buenos músicos tuviese”; y por Fray José de Sigüenza: “Tenía... la mejor capilla de músicos ansí de voces naturales como de todo género de instrumentos, que huvo en España, ni la ha havido después acá tan buena, en número, habilidad y voces...”. Valéncia hui |
|
GIN112007 |
|
Humanismo musical (I) | |
Per Vicente L. Simó Santonja El libro que abrió el camino al arte de la variación, consta de dos partes: la primera es un a modo de método para principiantes (fatasías, tientos y pavanas); y la segunda, un a modo de repertorio vocal (vilancicos, romances y hasta sonetos en italiano) acompañado por la vihuela, instrumento muy considerado por la alta sociedad de su tiempo. Valéncia hui |
|
GIN102007 |
|
L’ Amiguet que escrivia en valencià | |
Per Vicente L. Simó Santonja Jeroni Amiguet no és un cas aïllat d’escritor català que dia escriure en valencià. Sempre tindrem l’incògnita, ¿no serà que la llengua valenciana era forta, i la catalana fluixa, en son temps i en el mateix temps d’atres? Valéncia hui |
|
GIN92007 |
|
Gallina-huevo; huevo-gallina | |
Per Vicente L. Simó Santonja No hace falta decir que ‘romanç’ no era ‘català’, porque si tal unidad existiera lo hubiera dicho, y como no lo dijo, por lógica se estaba refiriendo al ‘romance valenciano’, que es el que hablaba el pueblo, al que trataba de acercarse el Fuero. Valéncia hui |
|
GIN82007 |
|
Viure per viure | |
Per Vicente L. Simó Santonja ¿Com podia l´immovilisme català, en paraules de Sanchis Guarner, produir efecte en el Regne de Valéncia? ¡Milacre impossible!: boci per força costa d´engolir. Si suprimim la causa, la llengua valenciana, desapareixen els efectes, pero atenció no és lo mateix dir ´mort el gos, morta la ràbia´, perque la llengua valencian no ha mort encara, i no volem vore-la morta, que dir, com alguns fan ´matem el gos i acabem en la ràbia´. Valéncia hui |
|
GIN72007 |
|
Sobre l´us de calificatius | |
Per Vicente L. Simó Santonja Els científics (ho siguen o se nomenen) deuen saber la data exacta, dia o any, i el descobridor de que la llengua valenciana deixà de ser llengua valenciana canviant a la denominació ´científica´ de llengua catalana, perque tot en este mon té un abans i un després. Valéncia hui |
|
La llengua valenciana, una llengua independent | |
Per Joan Ignaci Culla Moltes vegades hem parlat i demostrat l’independencia de la llengua valenciana respecte a qualsevol atra, i mes concretament, front al catala. Molts documents aixina l’acrediten: “Reperi in Hispania lenguas, verterme propiam: Cantabricam, Graecam, Latinam, Arabicam, Celtiberam, Caldeam, Hebraicam, Valentinam, Catalaunam”. ( Tractatus de Regimine Urbis et Regni Valentiae , Llorenç Matheu i Sanz, 1654, p. 504). Las Provincias |
|
GIN62007 |
|
El Martir Lluís Alcanyiç | |
Per Vicente L. Simó Santonja El caso de Alcanyiç es realmente kafkiano, porque parece ilógico, y por ilógico angustioso que un humanista que al publicarse en 1474, el primer libro impreso en Valencia, ´Lahors de la Verge Maria´, escribiera ´per la joya´ versos tan profundos Valéncia hui |
|
El historiador Roque Chabás: un referente indiscutible | |
Per Federico Martínez Roda Roque Chabás, que se sepa, no polemizó con el ateísmo militante ni escribió obras apologéticas, pero su trabajo cotidiano le convirtió en un referente indiscutible en dos aspectos... Las Provincias |
<<
< 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35 | 36 | 37 | >
>>
870 registres trobats |