cites

Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión
Gregori Mayans i Ciscar

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

DOCUMENTS

La mentira sobre "els fundadors del Regne de Valencia" (III)
Per Agusti Galbis
¿Per que estes persones, identificades en toponims valencians no poden ser els descendents dels valencians de l´epoca visigotica, que cristians (els “valentini” de la “ordinatio ecclesiae valentinae”), o conversos, seguiren vixquent, de forma majoritaria, en esta terra? La major part d´ells, mantindrien les seues propietats, llevat d´alguns, que per una necessaria reorganisacio, rebrien noves donacions.  Continuar llegint
 
La mentira sobre "els fundadors del Regne de Valencia" (II)
Per Agusti Galbis
En la “Cronica” del rei en Jaume llegim que “…e era ab nos lo maestre del espital e Don Blasco dAlago...”. Guinot escriu en la p.136 del llibre que comentem: “Aquesta ciutat va ser ocupada pel noble aragonès Blai d´Alagó…” . Es dir, “Blasco”, es convertix en “Blai”.  Continuar llegint
 
La mentira sobre "els fundadors del Regne de Valencia" (I)
Per Agusti Galbis
El diari “El País” de 31 d´octubre de 1999, nos informava, que en el sopar dels XXVIII Premis Octubre, s´havia presentat el llibre "Els fundadors del Regne de València" d´Enric Guinot. Tots els presents estaven molt contents i coincidien en que “la obra marca un hito”, perque Guinot “demuestra que alrededor del 80% de los repobladores era de origen catalán.”, afirmant, que per a aplegar a dita conclusio, “ha utilizado los argumentos de la razón"...  Continuar llegint
 
La falsa muralla de la llengua (I)
Per Agusti Galbis
Comprovem com la famosa muralla, es presenta, en tots els aspectes de la vida, com a un monumental invent, per inexistent. I el problema, radica en el plantejament de Burns, quan diu, “…que els dos pobles no s´entenien”. ¿Per que dos pobles? -moros i cristians- ¿I si eren tres?- moros, hispanorromans valencians (de relligio cristiana o islamica) i cristians nouvinguts.  Continuar llegint
 
La falsa muralla de la llengua (II)
Per Agusti Galbis
En relacio a la documentacio que hem posat de manifest en l ´articul anterior, hem de preguntar-nos ¿I com digerixen els catalanistes, la constatacio de que existia una relacio i una comunicacio fluida entre els nouvinguts i els habitants de la Cocentaina de mijan del s. XIII?  Continuar llegint
 
La falsa muralla de la llengua (i III)
Per Agusti Galbis
Esta coneguda cita, ha dut de cap als catalanistes, que inclus s´han enredrat en trobar distins significats a “aljamia” i “algemia”. Denominacio enfrontada a la d´algarabia o llengua arap, anem a vore el significat segons “El Corán romanceado: La traducción contenida en el manuscrito T 235”, de Consuelo López Morillas, traduccio, segons l´autora de mijans del s XV.  Continuar llegint
 
¿La remota Valencia musulmana?
Per Agusti Galbis
Vegem com es falsa la idea de Valencia com a regne moro tancat en clau i forrellat. La gent, entrava i eixia del Regne, en tota tranquilitat, sempre que es respetara el “estatus” oficial, tant politic com relligios  Continuar llegint
 
Els cristians valencians des del Sit a Jaume I (I)
Per Agusti Galbis
Hem de recordar, que a partir de 1148 i fins a 1172, Ibn Mardanis, a qui es considera descendent de mossaraps, es rei de Valencia. Consta document del papa Alexandre III, (triat papa l´any 1159) en el qual reconeix i agraïx a Ibn Mardanis, el bon tracte que dispensa als cristians “tamen sicut ad nos usque fama pervenit, cultores et fideles Christi quadam speciali praerrogativa digilis et honoras, et eis familiaritatis gratiam nosceris non modicam exhibere”  Continuar llegint
 
Els cristians valencians des del Sit a Jaume I (i II)
Per Agusti Galbis
Anant al cor de la cita, comprovem, no nomes l´existencia de cristians valencians, sino que ademes, estos, feen actes comunitaris. Vegem que per els carrers de Valencia es celebraven processons, “por las calles llevando la cruz.” I coneguem, que s´organisaven atacs als judeus, “en venganza de lo que hicieron con el Mesías”.  Continuar llegint
 
Mercaders valencians i mercaders catalans (II)
Per Agusti Galbis
I es que els acatalanats amaguen que els “consols de catalans”, per privilegis conseguits dels reis, representaven a tota la corona d´Arago en els territoris d´Ultramar i uns atres territoris, intentant manipular el fet de que hi havien mercaders catalans en Valencia. Pretenen aprofitar-se d´eixes circunstancies, traguent cites del seu context, nomes en l´unic objectiu d´enredrar i seguir en la faena despersonalisadora dels valencians.  Continuar llegint
 
Mercaders valencians i mercaders catalans (I)
Per Agusti Galbis
Vegem que la manipulacio es manifesta clara i rotundament. Si segons Ferrando “…es deien catalanes, perquè… parlaven català...” i Anna Unali afirma que “…el término catalán servía para denominar a mallorquines, valencianos y aragoneses…”, podriem preguntar-nos: ¿Per que amaga Ferrando que “…el término catalán servía para denominar a… aragoneses…? ¿Parlarien català els aragonesos?  Continuar llegint
 
¿La remota Valencia musulmana?
Per Agusti Galbis
En el proces per a la “ordinario ecclesia Valentina”, hem vist com sacerdots aragonessos i catalans havien estat vinguent a Valencia, des de fea 50 anys, per a ajudar a atendre als cristians valencians. Hem vist tambe com referit al periodo en que “Martino” (1172-h. 1220), fon bisbe d´Albarrasi, un testic afirmà, que lo que havia sentit, li ho havien dit “boni viri” que “veniebant de Valentia."  Continuar llegint
 
Els cristians valencians durant la conquista del Sit
Per Agusti Galbis
Y les preguntes a respondre son: ¿Es va trobar el Sit en "naturals del territori"? ¿Es va trobar el Sit en cristians? Anem a vore com existixen una important cantitat de proves procedents de diverses fonts que nos donen noticies dels antepassats dels cristians valencians que trobà Jaume I.   Continuar llegint
 
Els “Germans de l´Islam” valencians
Per Agusti Galbis
Als catalanistes, els interessa la simplificació de dir de forma generica, que els moros nomes parlaven en arap, i parlar de “la muralla de la llengua”. No es difícil demostrar, i ho farem, la mentira de la citada “muralla”. Pero no hem de caure en el parany de mantindre lo contrari. No es correcte dir que tots els moros parlaven en romanç valencià, perque no tots el coneixien.  Continuar llegint
 
De la Marca Hispanica a Catalunya
Per Agusti Galbis
No existix ni una sola referencia a Catalunya ni a catalans abans del sigle XII. La primera volta que es troba documentada la paraula “Catalania” (Catalunya) i “catalanenses” (catalans), es en el “Liber maiorichinus de gestis pisanorum illustribus”, que nos conta fets succeïts entre el 1114 i el 1115. El nom de Catalunya, no apareix “oficialment” fins a despres de la unio entre Arago i el comtat de Barcelona.  Continuar llegint
 
Catalunya i catalans en temps del rei en Jaume
Per Agusti Galbis
L´inexistencia ni d´una minima conciencia catalana i al contrari, l´existencia d´una conciencia valenciana propia, es demostra, entre atres, en una conciencia llinguistica particular, anterior, superior i mes fructifera, que la conciencia llinguistica dels catalans.   Continuar llegint
 
El dret a maltractar als catalans
Per Agusti Galbis
En 1200, s´acorda que el “senyor” pot capturar als “pagesos” que escapen de la “senyoria” sense infringir la “pau i treva”. En 1207 acorden que els “pagesos” es traspassen en el “manso” (mas) i tenen que redimir-se (pagar la seua llibertat com esclaus), si volen abandonar-lo. Si aço no vol dir que els catalans eren esclaus dels seus “senyors”, ¡que vinga Deu i que ho veja!  Continuar llegint
 
Valencians i catalans I
Per Agusti Galbis
Nomes havien passat 10 anys de la mort de Jaume I, quan l´octubre de l´any 1286, el seu net, el rei N´Amfos (Amfos I), fill de Pere I, concedí en Borriana, als "homens de la ciutat e totç los altres lochs del Regne de Valentia" el privilegi de fer Unió,"pusquen fer unitat ab sagrament".  Continuar llegint
 
Valencians i catalans II
Per Agusti Galbis
Per a que no nos ho conte ningu, anem a la font original. Les corts catalanes diuen textualment: (Cortes de los antiguos reinos..... Volum I, 2ª part. pag 561) "Per cobrar moltes ciutats, viles e lochs per lo dit rey de Castella occupats aixi en lo Regne d´Aragó com en lo Regne de Valencia...  Continuar llegint
 
Valencians i catalans III
Per Agusti Galbis
Entre els pretenents a la corona, destacaven Ferran d´Antequera i Jaume d´Urgell. Havien de decidir "nou persones eletes al Parlament sobre la declaracio de qui havia de ser nostron Rey e Senyor, tres de cascun Regne: Arago, Valencia e Principat de Cathalunya" ("Llibre de memories")  Continuar llegint
 
<< Anterior   1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7  Següent >>
137 registres trobats