cites

La lengua valenciana difiere bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propio si sus literatos quisieran construirselos, como lo han hecho los catalanes a la suya (...) En el caso Valencia-Cataluña, lo importante sería no la similitud, sino la diferencia de las lenguas y la conclusión sería, no la similitud sino la diferencia de los pueblos
Salvador de Madariaga

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

DOCUMENTS

La Academia Valenciana de "una" Lengua
Per Agustí Franch
La misma ambigüedad con que titularon la inoportuna Academia Valenciana de la Lengua... ¿de qué lengua?, persiste entre los ilustrados académicos que pretenden la improcedente absorción, con la consiguiente abrogación del idioma valenciano, por otra lengua que, si parecida por circunstancias histórico-lingüísticas que sería prolijo aquí relatar, nos atrevemos a decir, incluso, que hasta tienen distinto origen en cuanto a relaciones geográficas.  Continuar llegint
 
La dormilona de Camps
Per Agustí Franch
El más grave delito moral de uno y otro, es haber oficializado en la Comunidad Valenciana el catalán, relegando al ostracismo el idioma valenciano, contribuyendo con ello a la difusión de la pretendida falsedad de ser el idioma valenciano un simple apéndice del catalán, cuando tiene el nuestro mayor autenticidad y más puros orígenes que la incierta procedencia del catalán.  Continuar llegint
 
Más aptitud en la Biblioteca Nacional
Per Agustí Franch
Cataluña, en el curso de la Historia denominación más geográfica que política, no tuvo en la antigüedad lengua propia, sino que en todo caso pudo recibir alguno de los dialectos de la lengua de oc, que la prepotencia política bautizó con el nombre de "catalana" pero sin origen catalán.  Continuar llegint
 
Recorts dels meus viages per América
Per Francesc Bellido de Sant Feliu
Valéncia, Barcelona, Maracaibo, Barquesimeto i moltes atres ciutats eren una reproducció en menut de lo que era la nació. Grans mansions per un costat i mils de barraques per un atra part i un immens territori amaçònic ple d´una maravellosa vegetació i d´aigua en paisages que semblen paraisos perduts.  Continuar llegint
 
L´expulsió dels Jueus segons els comentaristes d´aquell temps.
Per Francesc Bellido de Sant Feliu
Alguns intelectuals espanyols i italians, encara que no podien parlar en claritat per por a ser empresonats per orde dels inquisidors, van fer en secret alguns intents a nivell personal per a poder ajudar a que´l patiment dels jueus fora el mínim i alguns dels seus membres, van trobar refugi dins d´algunes ciutats o en llocs amagats, on podien trobar-se segurs.  Continuar llegint
 
Itinerarios de Jaime I
Per José Vicente Gómez Bayarri
En el año 2008 se celebrará el VIII centenario de la muerte del fundador del Reino de Valencia don Jaime I el Conquistador, monarca que desarrollo una intensa actividad conquistadora y legislativa que le llevó a desplazarse por todo el territorio de la Corona de Aragón, visitando sus posesiones para cumplir con la acción de gobierno.  Continuar llegint
 
El camino del Cid
Per José Vicente Gómez Bayarri
A diferencia de otros héroes épicos, el Cid representa una sólida figura histórica, bastante conocida gracias a los investigadores y a los cidófilos. La historiografía cristiana nos ha proporcionado fuentes redactadas en latín o en lengua romance que han sido complementadas con las excelentes historias escritas en arábigo.  Continuar llegint
 
Qüestions al voltant de les bases ortografiques del 32
Per Assoc. Cult. Cardona i Vives
Despres de l´excelent conferencia oferida a nostra associacio per D. Joan Sancho, el passat divendres 23 de novembre de 2007, fem unes qüestions al voltant de les bases ortografiques del 32 o de Castello...  Continuar llegint
 
Doctor Grisolía, con respeto, se equivoca
Per José Vicente Gómez Bayarri
El presidente del Consell Valencià de Cultura, don Santiago Grisolía, pontifica en la agenda impresa para conmemorar el Año de Jaime I, declarado por Les Corts Valencianes en el VIII centenario de su nacimiento, que con la conquista de la ciudad de Valencia en 1238 tuvo lugar el nacimiento del pueblo valenciano, obviado el anterior proceso histórico de las tierras valencianas. El doctor Grisolía, sin pretenderlo o ignorándolo, apuesta por las tesis rupturistas, defendidas por significativos catalanistas.  Continuar llegint
 
Don Fernando Gasset y la unidad de España
Per Germán Reguillo
Con don Fernando podremos discrepar, con toda seguridad, en otras cuestiones doctrinales, pero compartimos con él, el concepto inequívoco de nación española, formulado por la constitución gaditana de 1812 y defendido por todos los liberales. Desde esta posición, no debe de extrañarnos el choque frontal con aquel tipo de valencianismo político defendido, por ejemplo, por Joan Fuster, que en su obra titulada: "Nosotros, los valencianos", llega al extremo de lamentar el alzamiento popular de la Guerra de la Independencia, como un efecto intensificador del patriotismo español de los valencianos.  Continuar llegint
 
¿La remota Valencia musulmana?
Per Agusti Galbis
En el proces per a la “ordinario ecclesia Valentina”, hem vist com sacerdots aragonessos i catalans havien estat vinguent a Valencia, des de fea 50 anys, per a ajudar a atendre als cristians valencians. Hem vist tambe com referit al periodo en que “Martino” (1172-h. 1220), fon bisbe d´Albarrasi, un testic afirmà, que lo que havia sentit, li ho havien dit “boni viri” que “veniebant de Valentia."  Continuar llegint
 
Els cristians valencians durant la conquista del Sit
Per Agusti Galbis
Y les preguntes a respondre son: ¿Es va trobar el Sit en "naturals del territori"? ¿Es va trobar el Sit en cristians? Anem a vore com existixen una important cantitat de proves procedents de diverses fonts que nos donen noticies dels antepassats dels cristians valencians que trobà Jaume I.   Continuar llegint
 
Els “Germans de l´Islam” valencians
Per Agusti Galbis
Als catalanistes, els interessa la simplificació de dir de forma generica, que els moros nomes parlaven en arap, i parlar de “la muralla de la llengua”. No es difícil demostrar, i ho farem, la mentira de la citada “muralla”. Pero no hem de caure en el parany de mantindre lo contrari. No es correcte dir que tots els moros parlaven en romanç valencià, perque no tots el coneixien.  Continuar llegint
 
De la Marca Hispanica a Catalunya
Per Agusti Galbis
No existix ni una sola referencia a Catalunya ni a catalans abans del sigle XII. La primera volta que es troba documentada la paraula “Catalania” (Catalunya) i “catalanenses” (catalans), es en el “Liber maiorichinus de gestis pisanorum illustribus”, que nos conta fets succeïts entre el 1114 i el 1115. El nom de Catalunya, no apareix “oficialment” fins a despres de la unio entre Arago i el comtat de Barcelona.  Continuar llegint
 
Catalunya i catalans en temps del rei en Jaume
Per Agusti Galbis
L´inexistencia ni d´una minima conciencia catalana i al contrari, l´existencia d´una conciencia valenciana propia, es demostra, entre atres, en una conciencia llinguistica particular, anterior, superior i mes fructifera, que la conciencia llinguistica dels catalans.   Continuar llegint
 
El dret a maltractar als catalans
Per Agusti Galbis
En 1200, s´acorda que el “senyor” pot capturar als “pagesos” que escapen de la “senyoria” sense infringir la “pau i treva”. En 1207 acorden que els “pagesos” es traspassen en el “manso” (mas) i tenen que redimir-se (pagar la seua llibertat com esclaus), si volen abandonar-lo. Si aço no vol dir que els catalans eren esclaus dels seus “senyors”, ¡que vinga Deu i que ho veja!  Continuar llegint
 
¡A pel poder que dona l´Iglesia!
Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares
La generalitat de Catalunya està preparant una, “Llei d´activitats religioses”, per la qual, la potestat de poder tancat una iglésia, o de donar llicències per a poder obrir-ne unes atres, estarà a soles en mans dels ajuntaments ...  Continuar llegint
 
Tufillo hitleriano
Per Federico Ferrando Roda
Sí a la cultura de la vida, sí a la concepción de seres humanos de forma natural, sí a las adopciones de niños en familias tradicionales en beneficio de su desarrollo mental y físico como persona integrada.  Continuar llegint
 
Neovalencianismo
Per Federico Ferrando Roda
Los primeros albores del valencianismo político, después del Decreto de Nueva Planta de Felipe V, aparecen en el Siglo XIX cuando los Carlistas asumen la defensa de la Tradición jurídica y recuperación de los Fueros valencianos, opción que se mantiene hasta la actualidad.  Continuar llegint
 
¡Templanza, Sr. Maragall!
Per Federico Ferrando Roda
Que la Comunidad Valenciana no quisiera entrar en su Eurorregión debió sentarle bastante mal. Encima, el Consell valenciano le reclama el "Llibre dels Repartiments" que está depositado en Cataluña, pero que su auténtico propietario es el Reino de Valencia.  Continuar llegint
 
<< Anterior   1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35 | 36 | 37 | 38 | 39 | 40 | 41 | 42 | 43 | 44 | 45 | 46 | 47 | 48 | 49 | 50 | 51 | 52 | 53 | 54 | 55 | 56 | 57 | 58 | 59 | 60 | 61 | 62 | 63 | 64 | 65 | 66 | 67 | 68 | 69 | 70 | 71 | 72 | 73 | 74 | 75  Següent >>
1490 registres trobats