cites

"perque yo, a manament de vostra senyoria, ho he tret de lati, en nostra vulgada lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres l´hagen tret en lengua cathalana".
En el prolec de la seua traduccio del "Valeri Maxim"
Antoni Canals (1352-1419)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya:

DOCUMENTS

No hi ha dignitat en l´engany
Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares
El dia 26 de novembre, dijous, dotze diaris catalans, publicaren un mateix editorial exigint del Tribunal Constitucional... demanant dignitat per a Catalunya... ficant-se a favor de l´Estatut de Catalunya que està en tela de juí si és o no constitucional... be és una editorial per a llegir-la i digerir-la molt poquet a poc.  Continuar llegint
 
Manifiesto a la Nación Española y a las autonomías de Aragón, Valencia, Baleares y Cataluña
Per Grup d´Accio Valencianista (GAV)
Rechazamos categóricamente que el catalán se imponga y sea considerada lengua propia de Aragón, Valencia y Baleares pues en estas comunidades las lenguas propias son el aragonés y sus modalidades, el valenciano (tal y como reconoce el Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana) y el balear o mallorquín junto con la lengua común de todos, el español.  Continuar llegint
 
Filólecs arrufaldats y el valenciá traduit al castellá
Per Ricardo García Moya
El valenciá es traduía a idiomes importants del Renaiximent, com el castellá o italiá; y poquet o res al catalá, gallec y vasc. Aixina, en italiá es va fer la “Cronica Generale d’Hispagna, et del Regno di Valenza... Anton Beuter / nuovamente tradotta in lingua italiana... in Vinegia, 1556”, traducció feta de la “lingua valentiana” (p.450), sent l’impresor l’afamat Giolito de Ferrari, que tragué edicions de tant d’éxit com “Osseruationi della lingua castigliana. In Vinegia, Giolito de Ferrari, 1556. Este tratat gramatical aprofitá pera depéndrer espanyol polítics e intelectuals de mija Europa, mentres que’l valenciá es semaría poc a poc fora del Reyne, encá que dins tinguera fortalea y vitalitat.  Continuar llegint
 
Les gràcies
Per Vicent Ramón Calatayud
No voldre fer-me el graciós, per lo molt que en estos dies passats deixen caure graciosament sobre mi, amollant-me tant com el substantiu gràcia pot desenrollar: si el posem en plural, derivació verbal o adjectivem, no acabarem en sol. «En gràcia e mercé demane que em perdoneu» diu el Tirant, perque venint a escoltar o simplement llegint-me ara, ho feu graciosament, sense esperar cap de compensació al fet de sostraure un temps que me regaleu.  Continuar llegint
 
Els "Ayam" muladis valencians que parlaven romanç (i IV)
Per Agusti Galbis
Els acatalanats de hui en dia, que s´ajoquen en les universitats, com si de “senyors” feudals es tractara, intenten atemorisar als alumnes que no combreguen en lo que ad ells els agradaria que haguera passat. Coincidixen en els “senyors” aragonesos i catalans en intentar la destruccio del poble valencià. En la veritat per davant, tambe els pararém els peus.  Continuar llegint
 
L´imprescindible; Còdic ISO
Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares
Començaré per dir que ISO són les sigles de, International Standard Organization, en valencià seria una cosa aixina com, Organisació Internacional de Normalisació, sent esta l´organisació dedicada normalisar molts aspectes de la nostra vida i entre els quals es troba el de les llengües, grups de llengües i a les famílies d´estes...  Continuar llegint
 
Els "Ayam" muladis valencians que parlaven romanç (III)
Per Agusti Galbis
Una volta hem constatat que la major part de la poblacio que vivia en Valencia baix el domini musulmà, eren descendents dels iberorromans valencians o “ayam”, be cristians be convertits a l´islam (muladis), i que la poblacio d´orige estranger era una minoria, considere interessant poder fer-nos una idea dels percentages entre uns i atres en temps de Jaume I...  Continuar llegint
 
El blau de la Senyera y els “tamborinaires” del BLOC
Per Ricardo García Moya
Paródicament, el catalá “tamborinaire” podríem endinyaro als valencians que fan roído mediátic pera catalanisarmos y, encá que mos restringírem als manyofles que tenen poder, eixiríen a borbollons. Tots, en delicadea o a colps y a arraps, traten d’enganyar dient que defenen el valenciá y fan lo contrari, siga Benvestit Camps o el maquiavelet de cuina Enri Morera del BLOC. A este “tamborinaire” menor, especialiste en voler disimular sa defensa del catalanisme, li dedique l’articulet.  Continuar llegint
 
Joan Fuster, Raimon… plastautors i mòmies
Per María Teresa Puerto Ferre
La totemica esquerra valenciana sent adoració reverencial per eixos llastimosos icons i plastautors del valencianisme traïdor. Icons rendits i agenollats davant dels excessos historic-lingüístics de la LOGIA NAZIonalista catalana, que varen vendre la seua dignitat i la seua anima sancera per un plat de “guardons i fumaroles catalaneres”.  Continuar llegint
 
Els "Ayam" muladis valencians que parlaven romanç (II)
Per Agusti Galbis
Seguint avant en el temps, anem a la Denia independent d´Ali Iqbal al-Dawla, fill de Muyahid, que governà des del 1045 al 1075. Per a situar-nos, Ali es aquell fill de mare cristiana, que havia vixcut 17 anys presoner en Italia.  Continuar llegint
 
Genocidio: ¿Hasta dónde es aceptable?
Per Cesáreo Jarabo
Estamos viviendo una campaña en defensa de la vida que parece haber sido diseñada por el mismo jefe de los genocidas. Por un sitio y por otro se nos insta a que rechacemos la que es conocida como “Ley Aído”.  Continuar llegint
 
...I el 9 d´octubre... també
Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares
Estos dies dedicats, gràcies a la forta comercialisació que patim, nos pareix que són els únics dies propicis per a regalar eixe mocador en algun dolç, dur unes flors al cementeri o comprar un gran ram de flors en les quals redimir un any de falta de tendrea en el que segurament no haurem fet gens bonament en algun d´eixos temes.  Continuar llegint
 
Catalán dialecto: Citas históricas del neo-catalaní (= Dialecto Barcelona): 18 definiciones
Per María Teresa Puerto Ferre
La vergonzante SUPLANTACIÓN de nuestra HISTÓRICA LENGUA VALENCIANA por "el infame e infecto dialecto barceloní" que está ejecutando ese FOSIL de la anti_Lingüistica Moderna, que es la AVL (= Academia antiValenciana de la Lengua-panocha), bajo el patrocinio de la, también antivalenciana, Conselleria d´Educació, queda en evidencia con estas 18 definiciones históricas QUE CERTIFICAN que en neo_catalaní del siglo XX SIEMPRE fue (y sigue siendo) un DIALECTO del PROVENZAL.  Continuar llegint
 
¿Tú también, Rita?
Per Juan Vanrell Nadal
Es evidente, los dirigentes del PP no tienen remedio en el terreno de la cultura. Alucina su complejo de inferioridad frente a la “cultísima” y “modernísima” izquierda. Mansos, aceptan las falaces martingalas de socialistas y comunistas en el tema de la lengua balear y de la lengua valenciana.  Continuar llegint
 
Entrevista a Rafael Verdeguer
Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares
Benvolguts amics i amigues, hui estem junt a un home jove que degut a la manera de viure la seua sexualitat, en moltes ocasions ha sentit en les seues carns el rebuig de moltes persones, benvolguts amics i amigues, hui estem junt a Rafael Verdeguer.  Continuar llegint
 
Els "Ayam" muladis valencians que parlaven romanç (I)
Per Agusti Galbis
Per als dominadors araps, els qui no eren de la seua raça, eren “estranys”, paraula derivada del llati “extraneos” -com “estranger”-, i els dien “ayam”, expressio que inicialment s´havia aplicat en arabic per a nomenar als perses i que aci es va gastar fonamentalment per a referir-se als indigenes, tant als cristians com ad aquells que s´havien convertit a l´islam, es dir als muladis, paraula que ve de “muwallad”,...  Continuar llegint
 
¡Cambrer, un café del temps!
Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares
En canvi en valencià eixe extrem no és aixina, puix la llengua valenciana sí que diferencia en paraules diferents el temps climatològic i l´horari en dos paraules diferents. Quan nos referim al clima i tot l´àmbit climàtic s´utilisa la paraula ´orage´, a banda que també es puguen utilisar paraules com ´clima´. Pero per a referir-nos al temps que es pot medir en un rellonge, el temps horari, sempre utilisem la paraula ´temps´.  Continuar llegint
 
¿Idioma valenciá en Catalunya? Sí, sí sinyors
Per Ricardo García Moya
En esta publicació feta en Catalunya apareixen pronoms moderns valencians: “com mosatros pugam” (p.21), y tampoc falten referencies als embutits nostres: “botifarrons de la binsa” (p.22) La variable valenciana ‘binsa’, en billabial, es d’orige prerromá desconegut (l’étim lletí *vinctiare es fum de boches), tenint parents en el vasc brintza, en l’antiu aragonés binza, bienza, el brinsa del catalá y el binsa, binza escampats dasta Almería (DECLLC, 9, p.287).  Continuar llegint
 
Job no, Judas sí
Per Joaquín Serrano Yuste
Mucha gente pasa de política y es comprensible. No hay más que ver los últimos acontecimientos para desganarse.  Continuar llegint
 
Esteve: “L´AVL no té autoritat llegal per a impondre canvis en els topònims”
Per Lo Rat Penat
Lo Rat Penat torna a denunciar la submissió d´esta acadèmia pagada pels valencians que treballa per als interessos no valencians i recorda que la pròpia llei de creació de l´AVL marca que la normativisació d´esta acadèmia té el punt de partida en les Normes de Castelló. Pero alguns volen obviar per desconeiximent i uns atres per mala fe que, precisament, la norma 32 d´este acort normatiu diu clarament que el topònim de la capital dels valencians és ´Valéncia´.  Continuar llegint
 
<< Anterior   1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | 32 | 33 | 34 | 35 | 36 | 37 | 38 | 39 | 40 | 41 | 42 | 43 | 44 | 45 | 46 | 47 | 48 | 49 | 50 | 51 | 52 | 53 | 54 | 55 | 56 | 57 | 58 | 59 | 60 | 61 | 62 | 63 | 64 | 65 | 66 | 67 | 68 | 69 | 70 | 71 | 72 | 73 | 74 | 75  Següent >>
1490 registres trobats