L’Assotà d’Indonesia i les comparances

Per Josep Lluïs García Ferrada

Estava l’atre dia duent a cap una costum ancestral en mi, que es la de llegir la prensa per a recavar eixa cantiat menesterosa de mentires i demés maganches necessàries, de les que els polítics tenen per costum obsequiar-nos per a riure’s de de nosatros, i me vaig trobar, alla per la plana 38, de l’ABC, -eixe diari on el meu amic Jovani te veu i en ell s’explaya-, un retrat dels que a mi, en la meua època d’aficionat a la fotografia, m’haguera agradat realisar, per lo que te de noticiosa i d’autentic reportage de la realitat; pero que hui, en canvi, me fica els pels de punta. Se tracta d’una image, producte de la barbàrie mes extremada que encara te cabuda en les lleis dels fundamentalistes del surest asiàtic. Un individu en la cara tapada, dalt d’un entarimat, rodejat per un públic entusiàstic, va a iniciar l’assotament d’una pobra chica de 23 anys, Nur Azizah Binti Hanafiah, per l’imperdonable pecat d’haver mantingut relacions sexuals, prematrimonials, i en el seu novio (el nuvi que diuen els catalans de Fabra). Lo primer que se’m va vindre al cap fon preguntar-me: ¿a quantes n’assotaríem ací? Pero eixe no es el cas; el cas es que ad estes altures del sigle XXI, encara existixquen regions d’este univers en el que l’home se meneja, ancorades en els principis mes inhumans d’èpoques prehistoriques, afortunadament oblidades.


Edifici de Salamanca on es guardava
l´archiu de la Guerra Civil Espanyola

No vol dir això, que perque transitem pel sigle XXI, totes les coses que relacionen les nostres vides, siguen favorables; algunes hi ha tan poc recomanables com l’assotament de la chicona del retrat, i que couen tant o mes que li cogueren ad ella, per eixemple:

Primer assotà: ¿Creuen que es d’homens que s’afaiten, desprès de firmar un acort estatutari, tornanr-se’n arrere? ¿On estan aquells valencians en els que la paraula era l’home? ¿Aquells que dien, “eixa taronja es meua” i encara que s’arroinaren, la collien i la pagaven? ¿A qui farà creure este senyor que ara se’n desdiu, que durant les negociacions de l’Estatut no se li va ocórrer que tenia que parlar del 3% i que, també era convenient, per a facilitar el transit al català, ometre lo de “idioma valencià”, en l’articulat de la llei estatutaria? I, es que els polítics estan fets d’una atra pasteta; una pasteta en la que caben les posicions mes variopintes, segons bufe el vent, que sempre espenta el Jefe. Ad ells, en tal de que en les proximes consultes ciutadanes, figuren en les llistes tancades, per a seguir medrant, i si pot ser mes i mes, tot val. A lo millor, despres de tant d’abatoll, s’ho pensa millor i se’n desdiu, perque com diu Jovani, en u dels seus romanços, “i n’oblides que t’espera, Joan Ignasi, en l’urneta de ton cul, l’inri d’una patada”. No, home, ad este el faran alguna cosa, no van a deixar-lo tirat despres del favor que els ha fet.

Segon assotà: ¿Creuen que es serio, que desprès de desmontar un archiu com el de Salamanca, el de la Guerra Civil, per mig d’una llei feta a la mida dels que sostenen en “cotoenpels” al govern de Rodriguez, i segurament una llei arbitraria, -perque també hi ha lleis arbitraries-, no se’ns concedixca als valencians, dispondre, en la nostra casa, de tot lo que es nostre i que sense saber perquè se’ns va espoliar i se guarda en l’Archiu de la Corona d’Aragó, residenciat en Barcelona, quan durant l’existència de la corona d’Aragó, Barcelona no era mes que Condat i nosatres Regne?


Pagina del "Llibre del Repartiment"

Tercera assotà: ¿Perquè un llibre tan fonamental com el del Repartiment de les terres i de les cases de Valéncia, entre els invasors, te que guardar-se en Barcelona? ¿Serà per a poder raspar els pergamins i desvirtuar les sifres, com se conta que feren els Bofarulls, per a ajustar el repartiment valencià a gust de les seues conveniencies cientifiques? Crec que des de la Cardona se devia començar una campanya seria, reclamant eixe archiu valencià.

Quarta assotà: ¿Creuen vostes, amics llectors, que lo d’impondre l’idioma autòcton es cosa particular dels catalans que son uns autoritaris i uns dictadors invasors? Permitixquen que a d’esta pregunta els conteste yo: No, no s’ho creguen. Lo que passa es que ací, els nostres governants, son mes llestets i sense moure tant de soroll, nos fiquen dins de la mateixa tessitura que se dona en Catalunya i escampen la mirada cap a un atre costat o amaguen el cap dins de la sabata, com l’estruç. ¿Saben que passarà?: puix, que qualsevol criatura dels nostres fills o dels nostres nets, no seran mes, en la seua majoria d’edat si algun milacre no els beneficia, que uns analfabets funcionals per a expressar-se en castellà o espanyol. I, pobrets nostres, en quant ixquen del perímetre del Regne, no faran atre mes que pegar sabatades irracionals com fea Nelo Bacora en els sainetets d’Escalante o, en tot cas, procurar donar-se a entendre per senyals. O, a lo millor, trobaran mes fàcil entendre’s en angles. Hui, entre nosatros, s’estan donant les mateixes circumstancies que se donen en Catalunya, lo que passa es que els governants “peperos”, son mes espavilats i no ho proclamen, com els “carots-fanfarroners”. Ací callen fent-se els bovets, sense que encara se’ls haja ocorregut ficar multes per rotular els establiments en espanyol. A lo mes que han arribat ha segut, a que si el rotules en català te paguen la mitat; pero ells van fent i procurant que el català vaja impregnant tot l’àmbit valencià i, especialment el teixit estudiantil, des d’els tres anys hasda l’Univesitat. Tenen a favor que els valencians som molls de morro i, tambe callem.

L’atre dia, el Sr. Mas de l’oposició catalana, responía des del programa de la Campos, a una pregunta feta per una dona de Gandia: ¿saben perque, sense amagar-se, imponen ara el català?: perque durant la dictadura, Franco, no els va deixar estudiar en català, aixi que ara, allí, no estudia ningù en castellà. ¿Revancha?, vostes mateixa.

Quinta assotà: ¿Creuen llectors, que es presentable que, en una televisió catalana, puga eixir un individu que, damunt es gallec, pero que se guanya les garrofes en Barcelona fent riure a la gent, i fique a Espanya de volta i mija, desijant que “nos revente els collons als espanyols, de la puta Espanya” i atres gracietes com eixa, i que no ixca ningú que fique a ralla a d’este energumen. O que un tal Ju, en un diari pagat per la Generalitat catalana, escriga que si van a invadir Catalunya, en els tanques, els militars, (comentant uns successos a conter de la Pasqua) que se deixen a les mares fora del perímetre condal, perque en aquells territoris del conde de Barcelona, està proscrita la prostitució, i que un juge, català archive la querella presentada pel ministre de Defensa, perque diu que això es una qüestió d’ironia i no un insult? ¿Qué diria eixe juge si una ironia d’eixes se diguera de sa mare? ¿Pero en quin país de progressistes vivim?

Podria seguir llançant mes assotades, pero Fernando te el paper de RENOU tassat i de seguir, estaria a expenses de que ficara l’estisora en este escrit i no m’agradaría. Aixi, que ya veuen, despres de llegir-me, que no son soles els fundamentalistes d’Indonesia i atres parts, els que lliguen els gossos en llonganisses; aci, en esta Espanya que volen triturar des del govern i alguna “autono-dells”, tambè nos assoten i, segurament sense cometre cap imprudencia ni dur a cap relacions prematrimonials, per gilipolles.

cites

Los mallorquines hablan una lengua que es tan antigua como el inglés y más pura que el catalán o el provenzal, sus parientes más cercanos.
Robert Graves

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: