Aço se complica

Per Santiago Vernia

Desde fa temps se veu vindre una pressio insoportable damunt de la política valenciana. Es una pressio que ve “a varies bandes”, com si fora una partida de billar. Pero el resultat es inevitable: el colp final de la bola, que nos espentará cap a un forat molt negre i del que tal vegá no podrem eixir.


Catacumbes cristianes

Per una part, i respectant tota conviccio política dec de dir-ho, l’exessiva passio de mando d’alguns politics els fa vulnerables a les exigencies de qui, per uns poquets vots, els permet pujar al poder.

Parlem clar: el senyor Maragall está tenint un poder que no li correspon ni per merits ni per vots. Pero pareix que s’ha passat tota sa vida en el berrinche de ser president de la Generalitat Catalana. I un bon dia li digueren:”Ala, fill, sigues tu ya d’una”. Pero li faltaren vots. I va anar a donar-li-los el senyor Carod, que no se ho esperava mai. Els dos detenten un poder que no els correspon. I el utilisen en un expansionisme propi de qui careix de programa per a dins de casa.

Damunt d’aixó, el senyor Carod li presta també vots al senyor Rodríguez per a que puga manar de tota Espanya, que entre nosatros, també li ve un poquet gran.

Total, que uns per atres, la moneda de canvi es Valencia. Ara tenen lo que mai s’esperaven, i estan conseguint entrar ací colant-se per els badalls.

I dic badalls perque vullc dir-ho, perque la veritat es que entren per les finestres com els lladres. Si foren listos, ya fa temps que sabrien que la porta está oberta: tota l’ Universitat els rep en palmes i rames d’olivera, perque ya fa temps que ho volien. Els socialistes valencians tenen també una fixacio incomprensible en pensar que la modernitat, i la ciencia, i tot lo bo nos vindrá quan nos agenollem davant de Catalunya.

I, hi ha que dir-ho, el partit Popular mai ha vist la dimensio del problema; i te divergencies dins d’ell al respecte; i la veritat es que nomes fa un valencianisme coyuntural i electoraliste: la realitat es que permet un “valenciá” en les escoles absolutament inadmisible. Es com si se burlaren de nosatros.

En qualsevol manera que se mire, está hi havent unes ingerencies politiques de la Comunitat Catalana dins de la Valenciana, que deuria mirar-se com dudosament constitucional.

Abans, teníem la possibilitat de acollir-nos a partits valencianistes, pero en este moment encara pareix que estiga fraguant-se la cosa. Ojalá que qualle algo que nos fassa vore una llumeta. Encara que no tots el votaren, el fet de vore que hi ha una referencia política valencianista faría que tot lo nostre, tot en lo que creem, no s’apagara.

I mentres tant, torne a dir-ho: ara fem mes falta que mai les societats com Cardona Vives.

Açó porta cami de fer-se com aquella vida dels cristians en les catacumbes: amagats, pero en conviccions i en passio, podem produir una fermantacio com les llevadures, i aplegar molt llunt.

Hem d’estar ahí. Fem falta.

cites

Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos
Menéndez Pidal

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: