El sabater del cantó (Poesia)

Tinc un veï sabater
que du les sabates tortes
puix l’home es tan malfainer,
que’s passa les hores mortes
a la porta del carrer.

Si algu, conegut o amic,
li diu per qué no treballa,
li respon…¡un embolic!
perque parlant no s’esqualla
ni se li arruga el melic.

Com té a casa un manual
de coses d’Astronomia
es creu intelectual
i desprecia i desconfia,
la miseria terrenal.

Sap la ciencia del futur
i de tot fa comentari,
puix creu, de lo mes segur,
tot allo que’l calendari
diu que’ls astres han de dur.

Com mai treballa prou
i té tan poca correja,
defenent lo que li cou,
quan algu li regateja,
bufa i brama, fet un bou.

Es mes bast i mes pudent
que un forrellat de porquera
i quan es queixa la gent
que está molt alt de polsera
…¡allo es el ball de Torrent!

Els dumenges de mati,
quan es temps, va a la merita,
i corre tant de cami
que a tots els vents posa fita
des de ponent a garbi.

Pero, en lloc de disparar
l’escopeta que s’emporta,
s’entrete en dotorejar
les alqueries de l’horta
per vore qué pot furtar.

I ¡es clar! tots els llauradors
el temen mes que a l’eruga,
puix alla entre dos clarors,
ni carchofa, ni lletuga,
rebugen els seus amors.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari