El raconet de la llengua valenciana. Presentacio.

Per Joan Batiste Sancho

No voldria començar la colaboracio en esta revista RENOU sense abans expressar el meu agraïment a D. Gonzalo Romero i a D. Fernando Masip que l’han fet possible.


L´autor de l´articul, J. Sancho, el pare Guinot
i els bons valencianistes: Juli i G. Romero

Em sent honrat de la seua confiança depositada i espere estar a l’altura de lo que s’espera d’esta seccio.

¿Per que esta seccio du el nom de “EL RACONET DE LA LLENGUA VALENCIANA”?

Com a homenage a aquell gran valencianiste que fon Miquel Adlert Noguerol, autor en 1978 d’una seccio del mateix nom en la revista Murta i que anys depres sería mantenguda per Chimo lanuza i Laura Garcia.

L’autentica llengua valenciana, la seua evolucio a lo llarc dels segles, i l’estat actual, han segut desconeguts per la majoria dels escritors en llengua valenciana, uns per arcaisants, uns atres per catalanisants. D’esta forma s’han bandejat formes “incorrectes”quan realment son autentiques i genuïnes.

¿Per qué eixe desconeiximent i oblit?

Per un abandonament incomprensible del nostre passat cultural i historic, i per tant, del sentit de pertanyença que nos ha fet arribar a un punt en el que no sabem ni lo que es nostre i fa que casi nos sentim forasters en nostra propia casa.

La llengua valenciana a lo llarc dels segles ha patit tres procesos d’agressio:

un proces de castellanisacio de manera casi ininterrumpuda des del s. XV fins l’actualitat.
Un proces d’arcaisacio dut a terme pels renaixentistes lliteraris, sobre tot, els poetes, somesos per la corrent del romanticisme imperant, i la creencia que el poble parlava una llengua corrupta (s.XIX)
Un proces d’intensa catalanisacio durant la segona mitat del s. XX. Esta catalanisacio s’ha dut a terme de forma calculada i premeditada per uns, i de forma inconscient per uns atres. En els dos casos, dominava l’obsessio d’acodir a la font del catala per a fugir de la castellanisacio del valencià. Esta actitut catalanisadora sempre ha estat ben acollida i promoguda des de Catalunya.

La realitat actual es que uns escriuen en un perfecte catala, i uns atres en un hibrit al que podriem denominar valencià catalanisat en uns casos, i català valencianisat en uns atres.

Com ya dia Miquel Adlert, la diferencia entre els arcaisants renaixentistes i els actuals “catalanisants” es que els primers vivien de l’ilusio i no pretenien enganyar al poble valencià fent-li creure que escrivien en la mateixa llengua que parla el poble, sino que reconeixien que era distinta i per aixo la denominaven llengua llemosina, en canvi els “catalanisants” (pancatalanistes i tercerviistes), asseguren al poble que la llengua catalana en que escriuen es la mateixa que parla el poble i per a “enganyar” millor diuen “valencià culte” en lloc de simplement catala.

En esta seccio, el raconet de la llengua valenciana, pretenem el reconeiximent de les formes genuïnes valencianes front a arcaïsmes, catalanismes i castellanismes.

Finalment, vullc manifestar que esta seccio anira sempre dedicada a D. Jose Mª Guinot per l’admiracio professada i com a recort de la seua inquebrantable fidelitat a la verdadera llengua valenciana, propia i distintiva de tots els valencians, que encara que pareguda i en traces semblants a unes atres llengües en les que guardem un estret llaç de parentesc, no es la mateixa i tenim tot el dret del mon a, depurar-la i actualisar-la (d’arcaismes, castellanismes, catalanismes i barbarismes innecessaris), codificar-la i normativisar-la (dotar-la d’un cos normatiu que facilite el dreprenentage) normalisar-la (que siga un instrument normal en la vida quotidiana de tots mosatros).

cites

Cómo no va a ser el valenciano un idioma si fue la lengua de un Reino
Lluis Fullana i Mira

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: