Entrevista. Marta Masip Borrull, presidenta de les Camareres de la Real Confraria de la Mare de Deu de Lledó

Per Mª Dolores Miralles Enrique

Naix en Castelló el 29 de juliol de 1968.

Va cursar els seus estudis en el colege de Nª Srª de la Consolacio de Castelló. Posteriorment va estudiar la carrera d’Enfermeria i ha treballat en distints centres sanitaris de la ciutat hasta l’any 1993 quan pren possessio de la seua plaça per oposicio en l’Hospital Provincial de Castello. Des de fa sis anys desenrolle la funcio de supervisora d’Enfermeria en la planta d’Hospitalisacio Quirurgica.


Vestint a la Mare de Deu de
Lledó. Foto: Photofilm

Casada i mare de dos fills varons, Paco i Javier.

Presidenta de les Camareres de la Real Confraría de la Mare de Deu de Lledó des del tercer dumenge d’octubre del 2003, hasta el tercer dumenge d’octubre de 2005, en que va finalisar este nomenament, com ya estaba establit.

P.- ¿Es correcte lo que dic, Marta?

M.- Efectivament, el tercer dumenge d’octubre de cada any, se celebra la festa de la Confraria i cada dos anys hi ha renovacio de membres de Junta, com explicarém mes avant. Es per eixe motiu que coincidix sempre en eixe dia.

P-Marta, sabem lo que significa per a Castelló la Mare de Deu de Lledó ¿Qué ha supost per a tu este carrec?

M.- En primer lloc un gran honor i tambe una gran responsabilitat. Quan m’oferiren el nomenament de Vicepresidenta, fa quatre anys, vaig pensar que era excessiu per a mi, pero eixa ilusió i voluntat de servici a la nostra Patrona i al poble de Castelló ho ha fet possible i mai podia imaginar la plenitut que ha supost per a mi este esforç afegit .

P-Una dona tan jove com tu ha fet compatible l’aposta per la vida actual com a professional, com a mare, com a dona i ademes has lluitat per les teues conviccions i tradicions, en eixa suavitat i rigor que te caracterisa. ¿Quin mensaje donaries a la gent jove castellonenca?

M.-Yo crec que aünar l’activitat professional i familiar en una responsabilitat com a ciutadana, colaborant en les teues tradicions i en la cultura del teu poble, es lo que dona realment dimensio i densitat a la vida. Per atra banda crec que en voluntat pots aplegar a fer coses que en principi te pareixen impossibles. Despres te queda la satisfaccio del deure complit.

P-¿En que ha consistit la teua principal funcio com a Presidenta?

M- Fonamentalment en organisar al grup de Camareres de la Mare de Deu de Lledó per a defendre, cuidar i millorar l’ornamentacio, el cult i la devocio a la nostra Patrona. Aixo comporta el privilegi de vestir a la Patrona, canviant el mant segons el color que indica la liturgia en cada epoca de l’any. He de dir que la Mare de Deu de Lledo té un important aixovar, aixina com un tesor important en joyes. La Presidenta té la responsabilitat de que estes pertenencies estiguen en perfecte estat per al seu us.

P-¿Que es lo que mes preocupacio t´ha creat durant estos dos anys de presidencia?

M.-Sempre vols estar a l’altura de lo que este carrec representa perque darrere está la fe del nostre poble i les ilusions i eixe carinyo que tenim a la Lledonera. Tenim molts i diversos actes, tant lliturgics com culturals i en tots ells el compromis de organisar-los i portar-los a bon fi.

P-Per quants membres està representada la Junta de Govern de la Real Confraría de la Mare de Deu de Lledó?

M.-La Junta de Govern està representada per 52 membres, dels quals 26 son homens i 26 son dones que formen el grup de les Camareres de la Verge. En els dos grups hi han sis carrecs que son: President/a, Secretari/a i Tesorer/a en els seus “vices” corresponents. Tambe forma part de la Junta el Prior de la Confraria.

P-Tinc entés que existixen atres figures emblematiques com puguen ser el Perot i el Clavari ¿Qué representen?

M.- La figura del Perot representa als llauradors, en recort de Perot de Granyana. Perot va ser un llaurador que estaba treballant les terres lledoneres en temps antics, per l’any 1366, quan va observar que els bous de la seua llaurança es detenien de forma determinant, davant d’una pedra. Perot va trobar davant dels animals i baix la pedra, l’icono que se conserva en l’image/relicari de la Mare de Deu de Lledó. El Clavari representa a la persona que sufragava els gasts de les obres de millora en l’Ermitori de Lledó. Actualment se fa carrec dels gasts del dia de la Festa Major en honor a Nostra Patrona, que se celebra el primer dumenge de maig. En la provesso se destaca la seua figura per portar la bandera de la Confraria. Per tradicio se nomena a un chic jove, castellonenc, fadri i confrare. Este carrec, al igual que el del Perot, se renova tots els anys.

P-Parlam un poc sobre la figura del Perot.

M.-El Perot es la persona que té el privilegi de traslladar a la Mare de Deu des del seu lloc habitual hasta la peanya on se traura en la provesso. Este carrec recau en un confrare que ha de tindre terres en les partides de Ramell, Taxida i/o La Plana, per ser les que confluixen en l’Ermitori de Lledó.

P.- ¿Com se fa la renovacio de la Junta?

M.- S’entra a formar part de la Junta per un periodo de quatre anys i cada dos anys se renova la mitat dels membres, de tal manera que se solapen sempre antics i nous.

P-Pareix ser que est any s’ha introduit alguna modificacio en l’acte de renovacio de la Junta.

M.-Si. Est any, per primera volta, s´ha fet la renovació de Junta en l’altar major de la Basilica i no en la part posterior, com era costum, per a que puguera ser un acte mes obert i més gent tinguera l’oportunitat de vorel.

P-Com havies dit abans, la Verge té un important aixovar. ¿Qué resaltaries d’ell?

M.-Sobre tot, la coleccio de mants es impresionant. Els corresponents a l’image de la Basilica son trenta. Hi ha u d’ells que data del sigle XVIII; quan se va trobar estaba en molt mal estat i gracies a l’habilitat manual de la conservadora del rober, Emi Suay, se va poder recuperar. Tambe té uns quants mants per a l’image que hi ha en la Catedral, dels que tambe nos responsabilisem mosatros; son en menor numero i se cenyisen als colors de la lliturgia.

P-¿Quin es el que mes t´agrada?

M.-A mi personalment, el que mes m´agrada es el que se li va fer en motiu de la Coronacio en l’any 1924; está confeccionat en els tallers valencians de Justo Burillo, en tissu de plata i brodat en seda i or i aplicacions de pedres precioses; es una autentica joya. Este mant es el que lluis el dia de la Festa Gran. Hi ha d’atres molt bonics, com el que se li va fer per a la conmemoració del 75 aniversari de la Coronacio. L’ultim se li ha fet recentment i ha segut a iniciativa de la Junta de Camareres que ara eixim i també per la voluntat del torero Ramírez ya que li va regalar un capot de passeig i l’hem transformat en un mant.

P.-¿Quina proyeccio social i religiosa teniu cap al poble de Castello?

M.-En este sentit hi ha molta activitat, una d’elles es el donar a coneixer a la nostra Verge als escolars, es dir a la gent jove, per a lo qual convoquem concursos de pintura, redacció i manualitats; estos concursos se convoquen tots els anys. Tambe hi ha una convocatoria anual d’un certamen lliterari, d’investigacio, prosa i poesia. En l’aspecte ludic mosatros estem al costat sempre de les grans celebracions de la Ciutat: festes, romeries, ofrenes, etc...

P.-¿Quina proyeccio té la Verge de Lledo en la Provincia?

M.-Alguns pobles celebren una festa en el seu honor, com per eixemple Argelita, Vilafames i Sant Joan de Penyagolosa. El segon dumenge de maig la celebracio te lloc en el Grau de Castelló.

P.-¿Fora de la Provincia hi ha devocio a la Lledonera?

M.-Si. Efectivament, en les grans capitals d’Espanya tenim organisacions que commemoren la festivitat de la nostra Mare de Deu i agrupen a la gent de Castello i Provincia que viuen fora. En Valencia fem la celebracio en l’Iglesia de Sta. Catalina, l’ultim dumenge de maig. En Madrit en l’Iglesia de les Calatraves l’ultim dumenge de juny i en Barcelona en la Parroquia de la Bonanova el primer dumenge de novembre. Mosatros nos desplacem en autobusos i son actes molt entranyables que nos agermanen en la gent que tenim llunt. La majoria son castelloners, pero també hi ha gent que li te devocio sense ser-ho.

P-En estos anys ¿com has vist l’evolució de la gent de Castello en la devocio a la seua Patrona?

M.-He de dir que cada any aumenta el numero de persones en els actes que se celebren en honor a Ella i observe que el cami de Lledó es un anar i vindre continuo de gent que acodix a buscar el seu ampar.

P-En un mon tan desarraïlat com el que estem fent, i tan pragmatic, ¿seguixes creent que l’entrega als demes i a una activitat en benefici de la nostra societat, dona a la persona una riquea afegida?

M.- Per supost que si. Crec que als jovens de hui en dia s’els ha fet creure que lo que dona satisfaccio es el confort i el benestar personal per damunt de tot i associen el progressisme a trencar les seues raïls, les seues tradicions. Convide a que experimenten la satisfaccio que supon l’ entrega per a una causa altruista que está en una atra dimensio.

P.-Marta: yo no se si la Mare de Deu al vore eixa serenitat que manifestes, ha vollgut que la hages servit o que encara es note l’influencia del seu mant sobre tu. De les dos maneres et desige que eixe privilegi siga enriquidor per a tots.

* Nota: La Mare de Deu de Lledó va ser nomenada "Gayatera d´Honor de la Ciutat de Castello" i se li oferi una banda de color blanc (que era la banda que portava la Reina de les Festes de la Magdalena de Castello), despres la banda canvià al color vert i Marta Masip li oferi a la Lledonera la banda d´eixe mateix color, i es la que porta el dia de l´ofrena de flors a la Mare de Deu de Lledó durant la semana de Festes de la Magdalena (que es celebra l´ultim dissabte).    

cites

El Valencià te la seua mida i el seu sabor. La concissio del Valencià es veu quan es compara, text ab text, en atre idioma
Azorín

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: