Notes en torn a una confraria

Per Ferrando

Estem en temps preterits, on la llegenda se fon en la tradicio i ésta en l’historia. El poble de Castello té les seues raïls clavades en el misteri de la religio, en l’alegoria, en lo fantasmagoric de la llegenda. Molt abans i per damunt de Tombatossals, Arrancapins o Tragapinyols, personages éstos de la “Mitologia Castellonenca”, hi ha una devocio de sigles, una creencia religiosa que ha marcat el desti d’un poble.


La Mare de Deu de Lledó, patrona de Castelló

Segons la llegenda, alla pel 1366, va haver un llaurador castellonenc, Perot de Granyana, que quan treballava el seu camp, tingué una experiencia molt singular. La parella de bous que tiraven del forcat se van detindre davant d’una llosa al peu d’un lledoner com si una força misteriosa impedire continuar el seu cami. Baix de la pedra descobriren una chicoteta image d’alabastre que atribuiren a la figura d’una Mare de Deu. Tambe conta la tradicio que el braç del llaurador quedare paralisat al replegar la figureta. Alertats els regidors de la Villa i el clero, foren alli, prengueren la misteriosa image i li construiren un altar baix el titul de Nostra Senyora del Lledó per estar plantat en este mateix lloc un arbre que en el nostre Regne recibix el nom de lledoner.

Poc a poc, pels milacres i favors concedits, anava forjant-se una corrent popular de peregrinacions i romeries de molts pobles de la provincia. Les sequeres, pestes i guerres contribuiren a unes multitudinaries rogatives i peregrinacions que forçaren a anar aumentant el tamany de la primitiva Iglesia. Paralelament se creà una confraria que aniria evolucionant conforme ho farien els acontenyiments relacionats en la ya imparable devocio a la Mare de Deu de Lledó.

La primera Confraria de Lledó naix en 1559, quan se demana al bisbe de Tortosa, Fernando Loazes, l’aprovacio d’una confraria que colabore en el Consell en el manteniment del temple i se faça carrec de la seua lliturgia. Els seus estatuts foren aprovats en 1597.

Des de 1638 la chicoteta image de la Verge passaria a expondres en l’interior d’una cavitat practicada en el pit d’una escultura de l’Immaculada.

La Confraria de Lledó fixa la seu en el mateix santuari, on se deura produir la renovacio de Junta. Tambe se podra reunir en els salons de l’Ajuntament de Castello.

En 1863 es nomenat prior de Lledó, Joan Batiste Cardona Vives que, baix el seu priorat i en 1866, celebrà les solemnes festes del V centenari de la Santa Troballa.

En 1922, el Papa Pio XI proclama en Roma a la Mare de Deu de Lledó patrona principal de Castello de la Plana. En 1924 se celebrarien en tota solemnitat les festes de la Coronacio.

El 2 de decembre de 1976, visitant Castello els reis d’Espanya, S.M. la reina Donya Sofia estigué en el Santuari de Lledó, venerà a la Mare de Deu i se li va fer entrega d’un diploma, pintat pel ceramiste Ferran Guallart, nomenant-la Camarera Major.

En 1983, el Papa Joan Pau II declarà Basilica a l’anterior santuari de la patrona de Castello, ya demanat en 1962, constituint-se com la primera iglesia basilical de la diocesis Sogorp-Castello.

En l’actualitat, el numero de components es de uns 8.000 confrares.

DATES PER AL RECORT

1366. Any aproximat en que se creu se produí la Santa Troballa.
1375. Primer document escrit sobre el santuari de Lledó.
1439. El Consell mana tirar als veïns refugiats en el temple per una pesta.
1559. Se funda la primera Confraria de Lledó.
1597. Aprovats els Estatuts de la Confraria de Lledó pel Vicari General de Tortosa.
1648. Se declara per primera vegada, a la Mare de Deu de Lledó, patrona de la ciutat.
1703. La Confraria acorda traslladar la festa principal al primer dumenge de setembre.
1889. La Diputacio Provincial subvenciona la primera cronica historica de Lledó a J.A. Balbás.
1922. El Papa Pio XI proclama en Roma, a la Mare de Deu de Lledó, patrona principal de la ciutat.
1924. Any de la coronació de la Verge.
1937. L’image es enterrada baix del campanar per a protegir-la dels saquejos de la Guerra Civil.
1912. La Corporacio Municipal decidix canviar la data de la festivitat de Lledó al primer dumenge de maig.
1945. Primera ofrena de flors.
1962. Visita del Nunci de S.S., Antonio Riberi i peticio de declarar al santuari com Basilica.
1970. Primera serenata dedicada a la Mare de Deu de Lledó.
1976. Visita de la reina Donya Sofia al santuari de Lledó i el seu nomenament com Camarera Major.
1983. La Santa Seu concedix el basilicat al santuari de Lledó.
1984. Se celebra el primer Certamen Lliterari.
1996. Celebracio del 75 aniversari de la proclamacio com patrona de Castello.

cites

El Valencià te la seua mida i el seu sabor. La concissio del Valencià es veu quan es compara, text ab text, en atre idioma
Azorín

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: