L´ambigüitat com a norma
Per Maria Dolors Miralles EnriqueEstem assistint a un fenomen que es dona molt hui en dia, sobre tot en les actituts dels politics, i es l’ambigüitat.
Hamlet. Versio cinematografica
Foto:Monitor
Ya fa un temps que em va cridar l’atencio que alguns politics debatiren en convicció en els foros, idees concretes i després recolçaren justetament lo contrari en la seua actitut. O siga, aixina s´emporten tot l’ espectre d’opinio popular, i com a conseqüencia els poden votar tots els que pensen d’una forma, i també els contraris
Tot aixo aplega a la máxima expressió quan se trata d’un tema de máxima pressio política, com es la llengua valençiana i la seua defensa. La nostra LLENGUA VALENÇIANA es la moneda en que se té que pagar l’acontentament catala, per lo tant observem, per una banda, els que historicament i romanicament veuen la seua filiaçió com a filla del llatí en les seues influençies arabs i iberiques , pero també se dona el que té que tancar els ulls i menjar de les subvencions politiques, per lo que té que defendre una postura irracional com es que el valenciá derive del catala, que encara no existia quan els nostres classics tenien ya un Sigle d’Or.
El Partit Popular crea l’AVL; i el Patit Popular critica a l’AVL .¡En lo facil que seria suprimir eixa ambigua equivoca i malograda academia!
Pero politicament no poden fer -ho per que aixina som i no som tot a una, com dia Hamlet :SER O NO SER .
Pues no. En eixa ambigüitat podem ser i no ser; i axina seguir damunt del machet i arreplegar-ho tot encara que siga fent pallasades; i encara que se jugue en la dignitat i l’historia de tot un poble que val a monto mes que tots eixos sous junts .
cites
Los mallorquines hablan una lengua que es tan antigua como el inglés y más pura que el catalán o el provenzal, sus parientes más cercanos.Robert Graves
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
