Refrans Valencians
Per Carlos RosNo crègues de ton amich, lo que diu sòn enemich
No deixes la carretera, per anar per travesera
No vulles may pletejar, lo que bè no pots probar
No amostres may lo forat, del diner que has amagat
No tindràs parènt millor, que un amich quet tinga amor
No vulles pà florit, ni taca de pegunta en lo vestit
Ni polls en la greñilla, ni corral sense llenya
Ni casa feta de fanch, ni vinya en barranco
Ni camp en costèra, ni muller forastèra
Ni gat en caixcabèll, ni casar dona Jove en home vèll
Ni manso sens esquèlla, ni casar home Jove en dona vella
Ni omplir barral sens ambùt, ni en tèmps de plutja corral brùt
cites
La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.Lluis Fullana i Mira (1916)
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
