Paco Obrer Obrer: l’abraç a Castelló

Per Manuel Casaña Taroncher

Mai m´ho va dir, pero se li notava molt que Paco Obrer tenia per la terra i hòmens de Castelló una especial predilecció. Pot ser perque fora naixcut en el poble d´Estivella, en eixe camí que ya vas fent cap amunt de la Calderona i mira de front a la ciutat del Fadrí i a les montanyes de Terol. No sé, dic, si seria per això, pero lo que me consta és que allà en la Ciutat de La Plana tenia un bon grapat d´amics. Uns que me sé i, atres, molts que desconec, sense dubte tan admirables com els que nomene ací mateix: Pare Guinot, Josep Lluis Garcia Ferrada, Mª Dolors Miralles, Fernando Masip, Gonzalo Romero, Santiago Vernia, Manuel Martin Reverter… Tots estos i atres més que, com abans he dit, foren molt estimats per ell i que ara ho són per mi, puix gràcies a la seua amistat, me´ls va fer conéixer un dia. Agrait estic en tu, amic Paco, pel teu do eixemplar de germanor entre tots els valencians.


Paco Obrer en el nomenament d´academic
a D. J.M. Guinot
Foto: Domingo Gimeno

He titulat est artícul: "Paco Obrer, l´abraç a Castelló", puix fon el meu enllaç en els fills d´este poble germà. I com ell també pense que mai els fills de la terra valenciana es deuen, per res, gatinyar, ans conéixer-se cada dia millor les seues virtuts, admirar-les i copiar tot lo que siga sà i bo; les asperees, llimar-les en bones charrades d´eixes que no fan criar mala sanc. Entre chances i bromes -com ell solia fer i no volguera dir la cosa- soltava la crítica constructiva -en bon humor o en una micoteta d´aspror- disparant la frase encertada, sempre contra aquells valencians que se senten catalanistes. I, després, per a no amargar-te el temps te dia una cançoneta o un traballengües mentres chamava el seu puret: "Dos cigarrets que tinc / tres que me n´han donat, / dos i tres fan cinc; / cinc i cinc fan deu / i deu fan vint. / Vint menos cinc fan quinze / quinze menos cinc fan deu; / deu menos cinc fan cinc / i cinc i cinc fan deu / i deu fan vint." I entre cadascuna de les pauses que feya parlant fumava a gust i la seua veu dolça te feya nàixer un somriure transparent.

Recordant yo, per haver estat en ells, alguns pobles com Bejís, Toràs, Viver, Montan, Montanejos, Pobla d´Arenós, Teresa… torne a tindre present a castellonencs que foren amics d´estius i quedaren per a sempre. Com gent del mai oblidat Teresa de Viver, poble chicotet perdut entre les montanyes de Corvacho, Penya Iruelo, Moral del Patorro, Chan, Lomillas, Cerro Gordo… junt al Palància jovenet, puix havia naixut propet en los Cloticos de Bejís i nos abaixava una aigua freda i neta per als banyistes del Batan, la Palanca o els Barbs. També Penya Alta, Alt de Pistola, Quemao de la Cera… eren montanyes que visitava yo veïnes de les terres terolanes que entre penyes i paisages fruiters caminaven plens de verdor cap a les hortes valencianes. Pobles que tenien vida i poca història que els importara a la seua gent, puix al preguntar-los pel temps passat te solien respondre que ans que l´història els preocupava el sendemà. Per això molts dels seus habitants emigraven a les ciutats, Barcelona, Valéncia, Madrid. O pegaven un bot més alt i anaven a Alemània, França o Suissa, pero mai abandonaven per sempre la terra, puix ad ella, a la fi, tornaven. Estes i atres converses com estes solia yo tindre en Paco Obrer que tots estos pobles coneixia ben be, perque per la seua carrera -llicenciat en Farmàcia- i com visitador el va dur per centenars de camins, carreteres, carrers i places i tingué ocasió per a conèixer a fondo a la gent. I parlavem dels viages que solien fer per aplegar a concloure que, com erem de poble -ell d´Estivella i yo de Moncada-, poc teniem als del Nort que envejar. I resumint aixina m´ho dia recitant: "Yo he estat en Francia, i en Alemània i en Inglaterra i en Portugal, en Vinalesa, i en Massarrojos, en Catarroja i en Albal, somos atlànticos, somos atlànticos, somos atlànticos en altamar. I en tant d´home que hi ha en Espanya, ningú nos guanya a fer menjars."

Gràcies Paco, per ser motiu, una atra volta, de recordar a Castelló, poble germà, i per haver-me portat un dia a la "Cardona Vives" on pense i no me equivoque, tinc bons amics i molt bona gent a la que admirar.

cites

Escrich en vulgar valenciana, per ço que la nacio d’on yo so natural se’n puixa alegrar e molt ajudar...
Joanot Martorell

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: