Adeu, Ave Maria Puríssima

Per Manuel Casaña Taroncher

Ya no escolte dir, ni per ensomi, aquell “Ave Maria Puríssima” en la mateixa porta d’una casa –quan ésta s’encontrava oberta o entrebadallada- i des de dins se contestava:
“Sin pecado concebida”. I, tot seguit, s’entrava, puix u endevinava que anava a ser ben rebut. Com he dit, eixa salutació se fea en castellà i en el mateix idioma se li donava resposta. El cas és que eixes eren les poquetes paraules que s’oïen en castellà pels pobles. O les úniques que s’escoltaven –i se repetien- al llarc de tot lo dia. Pero, segur, que ningú pensava que si ho haguera dit en valencià, per tal motiu seria portat a la presó. Simplement es dia en espanyol per costum. Costum que ni enterbolia la claretat de la llum de la lluna per la nit ni la del sol pel dia. Era, puix, una resposta afectiva que demostrava una creença religiosa compartida. I, inclús, m’allargue més dient, que també, contestada tant pel qui creïa com pel qui no. Clar que açò succedia pels anys 40, fins prou ans de que arribara la democràcia, donant-nos la llibertat, pero poc més de lo demés, si acàs manco. Pero parlant de llibertat: ¿Existix, en veritat, llibertat religiosa? Si és aixina, ¿per qué volen prohibir les creus en tots els coleges?

Yo crec que, per a desgràcia del poble catòlic d’Espanya lo mateix que casi tenim perdut l’adeu com a salutació se perdrà alguna cosa més –el normal concepte de la família i del matrimoni, el respecte als vells, l’inocència dels chiquets…- puix no atra cosa adoctrina l’assignatura de l’Educació per a la Ciudadania- i atres idees destarifades inventades per la ministra Aïdo –a Deu gràcies ya ida- a la que per a fer una tortilla pot ser que li pareguera possible conseguir-la batent ous de gallines com de pollastres. Açò i atres barbaritats com la permisitivitat de l’abort a mansalva i el « matrimoni » homosexual, la benedicció a la promiscuïtat prematura, fa que me preocupe molt pels jòvens, ya que als vells ni micoteta nos va a canviar el cervell.

Aixina que yo espere vore si dins d’est any -que pronte anem a encetar- si els governants se deixen d’idiotes igualtats i que, a la fi tinga trellat tot lo que llegislen; els mestres ensenyen el valencià i no el català i que, també, tot lo món puga treballar. Com desijaria un montó que el “risetes” del nostre president, quan visite l’estranger, no faça com fins ara el ridícul solemnement. Mentrimentres, en Espanya, parats i més parats; les autonomies, arrapant-se unes en atres i qui tenia que dir prou i acabar en amenaces separatistes només se posa entre cella i cella la seua obsessió de fer laica esta nostra històrica i catòlica Espanya. Esta en la que, generalment, al despedir-se solia dir “adiós” –el nostre adeu- i ara te diuen fins després (o hasta luego) tant el que a tu te vol com el que no volgueres mai vore’l més.

També me dol que desaparega eixa expressió tant mariana de “Ave Maria Puríssima”, per això yo encara la dic quan entre en ma casa, per molt que els meus nets estranyen tal salutació.

No debem els creents catòlics borrar –per negligència nostra- esta costum cristiana. Ni deixar de posar un belem per Nadal ni fer desaparéixer la bonica festa dels Reis, que també açò poquet a poquet ho van logrant, en l’escusa de que està més de moda l’abet i el pare Noël.

Llarga és l’història mariana d’Espanya de la concepció puríssima de la mare de Jesucrist. Eixa que va defendre en el segle VI Sant Fulgenci i que en el VII, Sant Ildefons creà el seu dia per a la veneració en totes les esglésies catòliques.

Fon el rei Joan I –el nomenat Caçador i Amador de la Gentilea, fill de Pere el Cerimoniós –qui en 1384 manà que se celebrara la festa de la Puríssima en totes les províncies lliberades ya del domini musulmà. Felip II imposà la defensa del Misteri de la Concepció el 24 de giner de 1604 i este jurament el refrendaren tant els estaments espanyols civils com els militars. També el va jurar el rei Catòlic, Ferrando V, i, anys més tart, tots els diputats regionals de la totalitat dels regnes d’Espanya en les Corts celebrades en 1621.

I, res més. Que tinguen Bons Nadals i millor any nou.

cites

La trenta e dues es que aquesta terra ha lenguatge compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millor li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables dels altres, he ha presos los millors. E no res menys trobarets dins aquesta beneyta ciutat qui us pot ensenyar les principals lengues del mon. Axi com son lati, ebraych e morisch
Francesc Eiximenis

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: