Apunts de Gramatica Valenciana. Els complements

Per Josep Maria Guinot i Galan

Els complements.

Les paraules que modifiquen o completen la significacio del subjecte o del predicat nominal o verbal es diuen complements.

Poden ser complements del subjecte un adjectiu, un substantiu en aposicio i un nom ab preposicio.

Els adjectius, per naturalea, son els complements mes freqüents del nom, al que califiquen o determinen en sa extensio o comprensio: carrer estret, herba verda, cinc homens, aquella qüestio, mon pare.

Un nom, complementa a un atre nom, en aposicio o regit per una preposicio, generalment DE. En aposicio, un nom complementa a un atre concordant en ell en els accidents comuns: Roma capital de l´Orbe; la droga, principi de destruccio; la superficie de la terra. Pot tambe ser aposicio tota una locucio substantiva: el conte del rei que rabià.

Si el subjecte es un infinitiu (cas en que fa de substantiu) pot portar articul, adjectius i noms ab preposicio: el saber massa, t´ha perjudicat; el parlar lent, dona pena; acabar d´una, es millor.

El subjecte pronom sol anar acompanyat d´aposicions: ells, els millors amics; algu dels homens que estan aci...

Complements del predicat. El predicat nominal pot anar calificat o determinat per un substantiu, adjectiu o frase equivalent, a l´igual que el subjecte.

Si es tracta d´un adjectiu, pot anar acompanyat de substantius ab preposicio, o d´adverbis: Pere es fava de naiximent; Maria està mol trista.

Una oracio de relatiu, com direm en son lloc, equival a un adjectiu.

El predicat verbal pot portar diferents complements, que solen agruparse en tres classes: complement directe (antic acusatiu), complement indirecte (antic datiu) i complement circumstancial (antic ablatiu, locatiu, etc...).

Complement directe es aquell sobre el que s´eixercix sense intermediaris l´accio del verp: maten “una gallina”; estudiem “la lliço”. Les paraules que recebixen l´accio del verp, es diuen objecte directe.

Complement indirecte es el que expressa la persona o cosa en qui repercutix, en be o en mal, l´accio del verp eixercida sobre el seu propi objecte directe: matem una gallina “per a la meua germana”; Ricart escriu una carta “a son pare”. L´accio de matar la recebix la gallina, la d´escriure, la carta: els beneficiaris son la germana i el pare.

cites

No es el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i nomes des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independent
A. Badia Margarit

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: