Apunts de Gramatica Valenciana. Els complements

Per Josep Maria Guinot i Galan

Els complements.

Les paraules que modifiquen o completen la significacio del subjecte o del predicat nominal o verbal es diuen complements.

Poden ser complements del subjecte un adjectiu, un substantiu en aposicio i un nom ab preposicio.

Els adjectius, per naturalea, son els complements mes freqüents del nom, al que califiquen o determinen en sa extensio o comprensio: carrer estret, herba verda, cinc homens, aquella qüestio, mon pare.

Un nom, complementa a un atre nom, en aposicio o regit per una preposicio, generalment DE. En aposicio, un nom complementa a un atre concordant en ell en els accidents comuns: Roma capital de l´Orbe; la droga, principi de destruccio; la superficie de la terra. Pot tambe ser aposicio tota una locucio substantiva: el conte del rei que rabià.

Si el subjecte es un infinitiu (cas en que fa de substantiu) pot portar articul, adjectius i noms ab preposicio: el saber massa, t´ha perjudicat; el parlar lent, dona pena; acabar d´una, es millor.

El subjecte pronom sol anar acompanyat d´aposicions: ells, els millors amics; algu dels homens que estan aci...

Complements del predicat. El predicat nominal pot anar calificat o determinat per un substantiu, adjectiu o frase equivalent, a l´igual que el subjecte.

Si es tracta d´un adjectiu, pot anar acompanyat de substantius ab preposicio, o d´adverbis: Pere es fava de naiximent; Maria està mol trista.

Una oracio de relatiu, com direm en son lloc, equival a un adjectiu.

El predicat verbal pot portar diferents complements, que solen agruparse en tres classes: complement directe (antic acusatiu), complement indirecte (antic datiu) i complement circumstancial (antic ablatiu, locatiu, etc...).

Complement directe es aquell sobre el que s´eixercix sense intermediaris l´accio del verp: maten “una gallina”; estudiem “la lliço”. Les paraules que recebixen l´accio del verp, es diuen objecte directe.

Complement indirecte es el que expressa la persona o cosa en qui repercutix, en be o en mal, l´accio del verp eixercida sobre el seu propi objecte directe: matem una gallina “per a la meua germana”; Ricart escriu una carta “a son pare”. L´accio de matar la recebix la gallina, la d´escriure, la carta: els beneficiaris son la germana i el pare.

cites

L´individualitat de la llengua valenciana dins de la familia de les llengües occitanes, cap que tinga una mija cultura, la pot posar en dupte.
Manuel de Montoliu

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: