Els circuls del llenguage

Per María Dolores Miralles Enrique

El llenguage es un dels instruments mes preciats dins del regne animal. Es lo que servíx per a integrar a un ser, siga de la naturalea que siga, dins del seu entorn.

Pero hi ha distints tipos de llenguage, que s´interconexionen i s´associen o disocien segons circumstancies. Se pot usar un llenguage cult, coloquial , amoros, amistós, professional, etc.


La paraula es una part mínima del llenguage, perque associada en ella va una carrega afectiva, ideològica, política, cultural o personal que moltes voltes no percebim, pero que quasi sempre existíx.

I entre les paraules també estan atres connotacions com l´ilusio, els dubtes, els compromisos, la fantasia, pero sobret tot, els silencis.

Tot això no se pot traduir a traves de ningún signe, i d´això no se pot deixar constància a no ser que s´utilise un atre instrument d´expressió, com no pot ser l´art o l´escritura.

Per això m´atrevixc a trencar eixa forma natural d´expressió efímera i eterea d´algunes manifestacions del llenguage, i vaig a constatar-les per mig de l´escritura. I ho vaig a fer per a parlar del Pare Guinot i per afecte a la seua persona.

Quan el vaig coneixer va irrompre en mi com un dofí , que quan íx de l´aigua te fa vore tot un mon submarí darrere d´ell. Això vaig vore yo darrere dels seus ulls blaus al conèixer-lo a principis dels anys noranta en les "Jornades de Cultura Valenciana" de Burriana. Recorde que vaig escriure una poesia al voltant de la seua persona, que per raons obvies no vaig a expondre: en ella hi havia mes admiració que estil.

Des d´entonces, una relació de múltiples llenguages se establí entre ell i yo; de eixos llenguages, alguns no se podran recuperar ni expondre, com els silencis. Eixa manera d´estar en ell, quan a vegades era impossible creuar paraules perque la realitat superava nostra capacitat d´expressar-la. L´afecte, no estava definit ni determinat de ninguna forma convencional social , perque no era mon pare, ni el meu professor, pero era molt mes que un amic.

Yo dia a vegades: tinc un amic de 98 anys, que.... I el meu interlocutor me mirava en desconfiança. O un dumenge per la vesprada, a mitat d´una reunió familiar, de moment me tocava dir: "Disculpeu-me . Tinc que anar a visitar a un amic canonge que me necessita..." I els meus interlocutors me miraven en sorpresa.

Una de les ultimes vegades que vaig anar a vore´l, va ser en prou d´urgència. Vaig deixar el meu coche a la porta de sa casa en Castelló; no interrompia el tràfic, pero a pesar del meu cartell de Mege, un guardia vingué a multar-me. Yo li dia al guardia: " Vinc de Villarreal; he tingut que deixar la meua consulta i vaig a vore en urgència a Don Josep María Guinot. Es un canonge de 98 anys i està molt malalt...Ha segut un gran defensor de nostra llengua i es una persona excepcional, i...." ....I me va denunciar, evidentment, l´agent i yo estavem molt llunt d´establir un llenguage d´acort. "No importa; ¡denunciem!" Es l´única multa que he pagat a gust.

Silencis i afectes mesclats en secrets i ilusions i complicitats difícils d´explicar, que constituixen una relació molt forta entre D. Josep María i yo, que al mateix temps era una relació etèria i incontrastable, sense ningú substrat material.

Aixina es la vida: brillant, pero se nos escapa sense que pugam emportar-nos res d´ella; res. Ni els recorts: com l´aigua quan intentes agarrar-la en les mans.

I aixina son les relacions que mes nos importen: dinàmiques, vives; en la fortalea que tenen el temps i els recorts.

Yo encara sent els passejos pels carrers empinats d´Artana, les tertúlies en el carrer Major nº 20, les fideuaes de casa Rafa, les anous d´Anita, els cafès d´Elena...i tantes atres coses.

Molt d´esforç, molts articuls convertits en somnis, en paraules vanes, en llenguages incomprensibles per a molts, que no aniran a ninguna part. Molts consells, agraïments, mirades, que yo guardaré en el meu cor en el meu equipage humà, mentres yo vixca.

També molts desencontres, com el de l´agent de la policia, i també en molta gent volguda i pròxima.

Ell es, sa llengua materna, que parlava maravillosament. Yo me quede en son rigor i sa senzillea, que me serviren de motor.

I per als dos una esperança en la que ya no importa a on, ni quan, ni en quin llenguage puga expressar-se.

cites

Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos
Menéndez Pidal

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: