Nits d´estiu en Artana

Per Santiago Vernia Martínez

Fa ya molts anys, un grup de persones pensarem fer algo per a activar algunes inquietuts culturals en Burriana.


Nos donava llastima vore els carrers buits en les vesprades d´estiu; els edificis dedicats a la cultura o a l´espectacul, tancats; els bancs dels jardins i de les placetes, ocupats nomes pels pardalets vileros.

Com creiem fermament en els beneficis de la cultura, que per a nosatros no era ni es atra que la cultura valenciana, pensarem en montar unes "Jornades de Cultura Valenciana".

Per a alimentar eixes jornades en conferencies de bon nivell, no dubtarem en acudir a la Associacio Cardona i Vives, a la que tots nosatros perteneixiem. I molt especialment acudirem al Pare Guinot. Ell havia de ser nostre protector i avaliste en aquell intent.

Aixina es com vaig entrar en un contacte molt especial en D. Josep Mª Guinot. Durant tres dies, per a no tindre que anar i vindre de Burriana a Artana, se quedava a dormir i a menjar en ma casa.

Durant els tres anys que ferem avant aquell proyecte cultural, que sigué una de les coses mes boniques que he fet en ma vida, vaig tindre l´honor i la satisfaccio de poder parlar hores i hores en el Pare Guinot, tindre´l a l´alcanç de la ma desde el mati fins a ben entrada la nit en aquelles tertulies esperançades front a la mar, en les que nos acompanyaven Josep Lluis García Ferrada i Josep Boronat. Allo era una gloria. Ma muller i yo, quan ho recordem, encara sentim omplirse-nos l´anima d´una mel esponjosa i dolça.

En aquell entonces, el Pare Guinot era ya un home vellet, i del que pensavem que poc podria donar-nos de nou. ¡ Poc sabiem que encara anava a donar-nos anys i anys de companyia, d´idees i d´esperança!

Cada estiu, Garcia Ferrada, Mª Dolors i yo, se´n anavem per boqueta nit cap a Artana. Sopavem en algun bar qualsevol cosa (sempre atun en olivetes entre pa) i pronte pronte feem cap a casa de D. Josep María.

Alli ell donava lo millor que nos podia oferir, (a part d´un cafetet i unes pastetes que nos presentava sa germana Anita, en tota la tendror que sempre havia donat al seu germá i als amics) : nos donava acces a la seua Biblioteca, d´un valor incalculable. I dic incalculable perque era obra de tota una vida d´adquisicio i de seleccio de llibres fora d´alli inencontrables. Verdaderes joies bibliografiques que Garcia, Mª Dolors i yo contemplavem extasiats. Perque cada llibre era motiu de reflexions i de contalles.

Aquelles nits d´Artana formen part de la nostra historia i del nostre delit.

Ara, est any, el Pare Guinot ya no estará en Artana . Mossen Guinot, despres d´una llarga i dura trayectoria estos ultims anys, nos ha deixat. Nomes nos consola el pensar que no li ha faltat la companyia ni el recolsamente del seus amics de la Cardona i Vives i sobre tot, de la seua familia, que en tot moment ha fet que no se sentira a soles.

¿ Qué farem est any? ¿Pujarem a Artana?

O, mes important encara: ¿sabrem mantindre sense el Pare Guinot la fe i l´esperança per a treballar per la Cultura Valenciana?

Els que creem en una atra vida, confiem que el Pare Guinot seguíx treballant i que nos ajudará sempre.

cites

El padre Fullana fue un auténtico Quijote que se lo jugó todo por su dama la lengua valenciana
B. Rubert Candau (Las Provincias, 14.11.1971)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: