Nits d´estiu en Artana

Fa ya molts anys, un grup de persones pensarem fer algo per a activar algunes inquietuts culturals en Burriana.

Nos donava llastima vore els carrers buits en les vesprades d´estiu; els edificis dedicats a la cultura o a l´espectacul, tancats; els bancs dels jardins i de les placetes, ocupats nomes pels pardalets vileros.

Com creiem fermament en els beneficis de la cultura, que per a nosatros no era ni es atra que la cultura valenciana, pensarem en montar unes "Jornades de Cultura Valenciana".

Per a alimentar eixes jornades en conferencies de bon nivell, no dubtarem en acudir a la Associacio Cardona i Vives, a la que tots nosatros perteneixiem. I molt especialment acudirem al Pare Guinot. Ell havia de ser nostre protector i avaliste en aquell intent.

Aixina es com vaig entrar en un contacte molt especial en D. Josep Mª Guinot. Durant tres dies, per a no tindre que anar i vindre de Burriana a Artana, se quedava a dormir i a menjar en ma casa.

Durant els tres anys que ferem avant aquell proyecte cultural, que sigué una de les coses mes boniques que he fet en ma vida, vaig tindre l´honor i la satisfaccio de poder parlar hores i hores en el Pare Guinot, tindre´l a l´alcanç de la ma desde el mati fins a ben entrada la nit en aquelles tertulies esperançades front a la mar, en les que nos acompanyaven Josep Lluis García Ferrada i Josep Boronat. Allo era una gloria. Ma muller i yo, quan ho recordem, encara sentim omplirse-nos l´anima d´una mel esponjosa i dolça.

En aquell entonces, el Pare Guinot era ya un home vellet, i del que pensavem que poc podria donar-nos de nou. ¡ Poc sabiem que encara anava a donar-nos anys i anys de companyia, d´idees i d´esperança!

Cada estiu, Garcia Ferrada, Mª Dolors i yo, se´n anavem per boqueta nit cap a Artana. Sopavem en algun bar qualsevol cosa (sempre atun en olivetes entre pa) i pronte pronte feem cap a casa de D. Josep María.

Alli ell donava lo millor que nos podia oferir, (a part d´un cafetet i unes pastetes que nos presentava sa germana Anita, en tota la tendror que sempre havia donat al seu germá i als amics) : nos donava acces a la seua Biblioteca, d´un valor incalculable. I dic incalculable perque era obra de tota una vida d´adquisicio i de seleccio de llibres fora d´alli inencontrables. Verdaderes joies bibliografiques que Garcia, Mª Dolors i yo contemplavem extasiats. Perque cada llibre era motiu de reflexions i de contalles.

Aquelles nits d´Artana formen part de la nostra historia i del nostre delit.

Ara, est any, el Pare Guinot ya no estará en Artana . Mossen Guinot, despres d´una llarga i dura trayectoria estos ultims anys, nos ha deixat. Nomes nos consola el pensar que no li ha faltat la companyia ni el recolsamente del seus amics de la Cardona i Vives i sobre tot, de la seua familia, que en tot moment ha fet que no se sentira a soles.

¿ Qué farem est any? ¿Pujarem a Artana?

O, mes important encara: ¿sabrem mantindre sense el Pare Guinot la fe i l´esperança per a treballar per la Cultura Valenciana?

Els que creem en una atra vida, confiem que el Pare Guinot seguíx treballant i que nos ajudará sempre.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari