Associacio Cardona i Vives

Apunts de gramatica valenciana. L´oracio

Per Josep Maria Guinot i Galan

L´ORACIO

L´Oracio. L´estudi de l´oracio compren dos seccions: sintaxis de l´oracio simple (ab l´estudi sintactic de les parts de l´oracio), i sintaxis de l´oracio composta (oracions coordinades i subordinades).

Quan parlem, no diém paraules soltes, sino una successio de paraules, unes principals, i atres, que van davant o darrere acompanyant-les, per a expressar idees completes, i que es diuen complements, els quals tenen per objecte determinar, el sentit de les paraules principals, en extensio o comprensio.

A una paraula solta correspon una idea. Quan es comparen dos idees afirmant o negant sa conveniencia, llogicament, s´establix un jui, gramaticalment, una oracio, la qual pot ser simple o composta.

Elements de l´oracio

L´oracio gramatical es definix com "l´expressio d´un pensament per mig de paraules". Tota oracio, com a expressio d´un jui o comparacio d´idees, consta de dos elements indispensables, expressos o implicits: el subjecte i el predicat, als que freqüentment acompanyen complements.

El subjecte es la persona o cosa (material , espiritual, abstracta o inclus una frase substantivada) de la qual s´afirma o se nega, es pregunta o es dubta, algun concepte.

El predicat es lo que s´afirma o se nega, etc..., del subjecte. El predicat pot ser nominal o verbal.

El predicat nominal expressa per mig d´un substantiu o adjectiu, o una frase substantivada, una qualitat o manera de ser, estar o resultat, del subjecte. L´identitat entre el subjecte i el predicat nominal s´establix per mig dels verps ser, estar o un verp copulatiu.

El predicat verbal està expressat per un verp que indica existencia, proces o realisacio mes o menys activa o passiva i temporal. Eixemples: tu existixes; yo cante; ell era premiat.

Els complements son les atres paraules que freqüentment s´agrupen ab el substantiu (subjecte) o el predicat nominal o verbal (adjectius, adverbis, determinants, pronoms, nexes).