Editorial

Per Gonzalo Romero Casaña

Amistat, divina paraula que ens fa humans...la amistat es una prolongació d´u mateixa, un sentiment de camaraderia, complicitat, tolerància, perdó, i veritat. Tal vegada la paraula amistat en la seua màxima expressió, es difícil d´alcançar en esta vida, a lo llarc d´ella no són poques les decepcions que ens trobem entorn a dit sustantiu que cuan es de veres tant dóna, i cuan no, tant pareix llevar-mos.

En este món sol ser en els llocs a on el idealisme tal cual campa pels seus furs, a on trobem dita relació en una més ampla facilitat.

L´amistat es vital per a viure, per a sentir-se viu, el saber que no estem a soles, que en la desgràcia trobem ampar, en el plor un muscle a on recolzar-mos, en el patiment una ajuda desinteresada, o en la incertidumbre unes paraules d´alé que te dixen clar que sempre tindràs al teu costat ad aquell que te les diu. Es tant lo que dóna, i dóna tant el donar-la.

La primera premissa per a que una relació humana funcione sempre be, i encara que surgixca alguna dificultat sempre tire cap avant, es ser amic o amics millor dit, la amistat deu de ser en plural sino corre el risc de convertir-se en un tipo d´aprofitament per ad aquells que mal entenen l´amistat com a instrument d´engany bassat en la bona fe de part del pròxim.

L´amistat en la familia, en la parella, en l´entorn que aixina més s´ho mereix, o s´ho guanya, és en tota seguritat una garantia d´exit, en eixa lluita per la felicitat que en cert modo pense que deuria ser la vida.

I en eixe sentit, eixe món en el que milita la Cardona Vives, eixe món de valenciania, de treball, d´orgull, de dignitat i també de passió per lo nostre, és una terra fèrtil per a que u puga trobar a bona gent, que en la seua presència basada en el sempre aludit amor per lo nostre, en les seues accions, comportaments, confessions, o diàlecs convertixen eixa ploguda fina de les relacions humanes en una ferma amistat, que a mi personalment hem servixen para avalar eixe acte de fe, que hem porta a creure en Déu i en un més allà en el que estaré un dia rodejat de la amistat dels meus.

Des del passat mes de juny, Vicent Martín-Villalba, ya no se senta al meu costat en la taula a on celebrem les reunions de la Cardona Vives; el final del mes d´octubre s´emportà l´esperança de que allí en el cantonet de la taula estiguera fisicament tant extraordinaria persona. Vicent era un compendi de virtuts, en l´extensió més afectiva i admirativa de la paraula era tot un personage. Sabut com ell a soles, tremendament humilt, entranyable, bondadós, i orgullosíssim de la terra qu´el va vore naixer, i a la que tant donava. Vicent era feliç en la Cardona, alli estavem els seus amics, el ideal de defensa, de conreu, de lluita per la dignitat d´un poble li havia donat l´oportunitat de coneixer i fer una sincera amistat en la que sense dubte es la millor gent del Regne de Valéncia.

La mirada se me pert molt a sovint, buscant el rostre de Vicent, des de la seua anada sempre queda un lloc buit en les nostres conferències, sempre falten unes paraules magistrals a l`hora de parlar de la historia del nostre Regne, o unes explicacions del guia que fon de la nostra associació; el tracte humilt, cordial, la sonrisa perenne, la comprensió... i la grandísima dignitat de bon valencià de que fea gala sempre, són el recort que ens ha deixat este membre de la Junta Directiva al que tant tirem en falta.

Recorde l´ultima conversació que vaig tindre en ell, parlarem del nou d´octubre i de lo molt que sentia no poder acodir des de Castelló a Valéncia per a poder seguir la Senyera junt al seu net; de l´excurssió que haviem fet al Tossal del Rei, a la que anava a vindre este proxim estiu una vegada estiguera recuperat, me va preguntar qui anarem... Fernandos, Ferran, Juli, Rafa, Carmens, Joans, Lupe, Vicent, Xavis, Enrique, Federico... i Manolo que era un ser de la mateixa raça que Vicent, tremendament humà, i tremendament bona gent; als pocs dies d´anar-sen Vicent, Manolo junt ad ell manprengué el viage cap el costat de Déu, no me cap la menor duda...; partiren des de Castelló, i des de Valéncia, dos valencians de be estaran ara mirant als seus amics com lluiten, per lo que ells tant donaren...; el compromís en els nostres companyers està firmat més allà de la vida, i se diu Amistat.

cites

Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos
Menéndez Pidal

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: