Refrans valencians
Per Carlos RosLo qui servix al comu, servis a tots i a ningu.
Lo qui a molta gent manté, Deu sap lo trevall que té.
Lo bobo tot ho sap fer, fin al temps del menester.
La dona bona y lleal, es un tesor principal.
Lo llaurador te destar, prop dels que fa treballar.
Los sabis tenen la mengua, fer servir masa la llengua.
La honra del marit està, de sa muller en la ma.
L’home qui vol bona caça, vatja a comprarla a la plaça.
L’home qui llunt va a caçar, va enganyat o va a enganyar.
Lo senyor, qui no’s senyor, sert que mereix curador.
Lo llop sempre va a caçar, llunt del lloch on sol estar.
(Se respecta l’ortografia de l’epoca)
cites
No es el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i nomes des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independentA. Badia Margarit
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
