Refrans valencians

Per Carlos Ros

Lo qui servix al comu, servis a tots i a ningu.

Lo qui a molta gent manté, Deu sap lo trevall que té.

Lo bobo tot ho sap fer, fin al temps del menester.

La dona bona y lleal, es un tesor principal.

Lo llaurador te destar, prop dels que fa treballar.

Los sabis tenen la mengua, fer servir masa la llengua.

La honra del marit està, de sa muller en la ma.

L’home qui vol bona caça, vatja a comprarla a la plaça.

L’home qui llunt va a caçar, va enganyat o va a enganyar.

Lo senyor, qui no’s senyor, sert que mereix curador.

Lo llop sempre va a caçar, llunt del lloch on sol estar.

(Se respecta l’ortografia de l’epoca)

cites

Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre.” “Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron... De la griega... De la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la lengua fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese.
Rafael Martin de Viciana

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: