Refrans valencians

Per Carlos Ros

Lo qui servix al comu, servis a tots i a ningu.

Lo qui a molta gent manté, Deu sap lo trevall que té.

Lo bobo tot ho sap fer, fin al temps del menester.

La dona bona y lleal, es un tesor principal.

Lo llaurador te destar, prop dels que fa treballar.

Los sabis tenen la mengua, fer servir masa la llengua.

La honra del marit està, de sa muller en la ma.

L’home qui vol bona caça, vatja a comprarla a la plaça.

L’home qui llunt va a caçar, va enganyat o va a enganyar.

Lo senyor, qui no’s senyor, sert que mereix curador.

Lo llop sempre va a caçar, llunt del lloch on sol estar.

(Se respecta l’ortografia de l’epoca)

cites

"perque yo, a manament de vostra senyoria, ho he tret de lati, en nostra vulgada lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres l´hagen tret en lengua cathalana".
En el prolec de la seua traduccio del "Valeri Maxim"
Antoni Canals (1352-1419)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: