Refrans valencians
Per Carlos RosLo qui servix al comu, servis a tots i a ningu.
Lo qui a molta gent manté, Deu sap lo trevall que té.
Lo bobo tot ho sap fer, fin al temps del menester.
La dona bona y lleal, es un tesor principal.
Lo llaurador te destar, prop dels que fa treballar.
Los sabis tenen la mengua, fer servir masa la llengua.
La honra del marit està, de sa muller en la ma.
L’home qui vol bona caça, vatja a comprarla a la plaça.
L’home qui llunt va a caçar, va enganyat o va a enganyar.
Lo senyor, qui no’s senyor, sert que mereix curador.
Lo llop sempre va a caçar, llunt del lloch on sol estar.
(Se respecta l’ortografia de l’epoca)
cites
La trenta e dues es que aquesta terra ha lenguatge compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millor li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables dels altres, he ha presos los millors. E no res menys trobarets dins aquesta beneyta ciutat qui us pot ensenyar les principals lengues del mon. Axi com son lati, ebraych e morischFrancesc Eiximenis
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
