Refranys valencians
Per Carlos RosLa vida per ton senyor, pedras avans quel honor.
La persona qui molt muda, sempre la voras perduda.
La casa que no te pau, moltes nits nos tanca en clau.
La persona descuidada, es una cosa encantada.
Lo lladre naturalment, te perea i no es valent.
La dona qui va a la llana, may tindrà la testa llana.
La primera informaciò, no la creu el bon varò.
Lo ferro quant es calent, se doblega facilment.
Lo furtar la hacienda agena, es un gust ab molta pena.
Lo qui fals fa testimoni, ofici fa de Dimoni.
cites
La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.Lluis Fullana i Mira (1916)
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
