Refranys valencians
Per Carlos RosLa vida per ton senyor, pedras avans quel honor.
La persona qui molt muda, sempre la voras perduda.
La casa que no te pau, moltes nits nos tanca en clau.
La persona descuidada, es una cosa encantada.
Lo lladre naturalment, te perea i no es valent.
La dona qui va a la llana, may tindrà la testa llana.
La primera informaciò, no la creu el bon varò.
Lo ferro quant es calent, se doblega facilment.
Lo furtar la hacienda agena, es un gust ab molta pena.
Lo qui fals fa testimoni, ofici fa de Dimoni.
cites
No es el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i nomes des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independentA. Badia Margarit
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
