Canço de Primavera (Poesia)
Per Bernat ArtolaCanço de Primavera
Fon un jorn de Primavera
quan, llaugera,
yo et vaig vore pel camp clara i senzilla.
Portaves la faldilla
tan roja com les rústiques reselles
i eres tu una flor més, corrent entre elles.
Tu em vas vore; fugint avergonyida
t’amagares recés d’una borida
pomera, i yo et mirava
i mes cada vegada t’estimava.
Com eixes aureoles que les santes
coronen els altars, a tu les plantes
mesclades ab sentors,
t’aureolaven de flaire i de colors.
Yo me vaig acostar més, tos ulls seguien
ab deler el me upas desconcertant.
Vaig ser al teu costat
i tos llavis vermells me prometien
la gràcia de son bes.
Sobtat, yo et vaig besar. No sè qué cosa
que m’omplia de goig i de neguit
com el foc d’una rosa.
I tu i yo, de les mans per la planura,
sense mirar-nos més,
retornàrem ferits per la malura
endentada d’un bes.
Bernat Artola i Tomàs
cites
Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana.Bonifaci Ferrer (1478)
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
