Canço de Primavera (Poesia)
Per Bernat ArtolaCanço de Primavera
Fon un jorn de Primavera
quan, llaugera,
yo et vaig vore pel camp clara i senzilla.
Portaves la faldilla
tan roja com les rústiques reselles
i eres tu una flor més, corrent entre elles.
Tu em vas vore; fugint avergonyida
t’amagares recés d’una borida
pomera, i yo et mirava
i mes cada vegada t’estimava.
Com eixes aureoles que les santes
coronen els altars, a tu les plantes
mesclades ab sentors,
t’aureolaven de flaire i de colors.
Yo me vaig acostar més, tos ulls seguien
ab deler el me upas desconcertant.
Vaig ser al teu costat
i tos llavis vermells me prometien
la gràcia de son bes.
Sobtat, yo et vaig besar. No sè qué cosa
que m’omplia de goig i de neguit
com el foc d’una rosa.
I tu i yo, de les mans per la planura,
sense mirar-nos més,
retornàrem ferits per la malura
endentada d’un bes.
Bernat Artola i Tomàs
cites
"perque yo, a manament de vostra senyoria, ho he tret de lati, en nostra vulgada lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres l´hagen tret en lengua cathalana".En el prolec de la seua traduccio del "Valeri Maxim"
Antoni Canals (1352-1419)
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
