La Balma, cami del cel (Poesia)

Per Paco González

Vaig llegir un llibret,
regal d´un molt bon amic,
parlava sobre la Balma i la Verge,
de l´entorn que la rodeja i yo d´aixo soc testic.

Em inspirà uns versets,
a la Verge que es Maria,
que te el trono dins a la cova,
i l´ermitori, al carassol del migdia.

Per tindre l´ermita en la cova
es diu Verge de la Balma,
ella la Nostra Senyora,
i la que me furta la meua "alma".

Sa casa es a la montanya,
en un agrest païsage,
la boga del campanari,
com espasa cap al cel, proclama eixe llinage.

Ella es la Mare de Deu,
segons creu el que te fe,
parlen d´alguns milacres,
d´endimoniats i demes.

Pujant per la Creu Coberta,
cami d´eixe ermitori,
monten multitut de romers,
van resant, per fer fugir al dimoni.

Pugen costera amunt,
des de la gran Creu Coberta,
a dalt t´espera la Verge,
que no dorm, sempre desperta.

Escolta quan li demanen perdo,
perdo pel´s nostres(seus) pecats o que es cure algu malet,
tots mostren el testimoni,
quan mostren la seua fe.

Quan el riu Bergantes passa,
fa una molt gran revolta,
li diu adeu a la Verge,
perque baixa per secans, fins arribar a l´horta.

El riu quan fa eixos meandres,
clar i net el seu passar,
passa prop de l´ermitori,
pareix que vol a la Verge festejar.

Tot silenci, en els monts i en eixe cel de Sorita,
no mes el trenquen els pardals,
per a dir a la Verge,
que es miraculosa i bonica.

Diuen que ficaren la reixa,
per protegir-la de l´entorn,
perque ningu lo comprove,
si palpita o no el seu cor.

I es que pareixes de carn,
i no de fusta pintada,
es com si es quedà en esta terra,
al pareixer, oblidada.

Eixe dia huit de setembre,
dia de romeria,
on el romer manifesta la fe,
l´esperança i eixa sana alegria.

Hi ha que obrir-se a la creencia,
creure en Crist i tindre fe,
en la Verge que es la Mare,
creure en Deu i en el Cel.

¡Adeu Verge de la Balma!,
atre dia tornare,
per vore la teua careta,
i per mostrar-te meua fe.

Ya ha passat l´algaravia,
els romers s´en van a casa,
et quedes molt tranquileta,
en el silenci del mont, i en eixa tan gran covassa.

cites

Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre.” “Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron... De la griega... De la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la lengua fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese.
Rafael Martin de Viciana

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: