Al llimit del llimit

Per María Dolores Miralles Enrique

Trista i lenta agonia per a la Llengua Valenciana.

La dolça, la rica, l’historica Llengua Valenciana. La que va tindre un Segle d’Or. En la que va parlar Ausias i Joanot. En la que va obrir Aleixandre VI les sessions papals en els salons vaticans. En la que va predicar per tota Europa Sant Vicent Ferrer. En la que va encomiar Lluis Vives.

Ara s’ha venut. No s’ha venut, mos l’han saquejat. Mos l’han furtat. Han entrat els lladres i mos l’han furtat. Una nit, mentres dormiem, mentres dormia el poble valencià ensonegat per els perfums i la dolça brisa de les nostres terres, pero tambe hipnotisat per la llum dels llanderols que han fet els dirigents politics de la Comunitat Catalana que han enlluernat a vius i difunts per a conseguir el somi mes gran de la seua pobra historia, com es apropiar-se d’una llengua com la valenciana que ha tingut lliteratura escrita en el seu Segle d’Or i erigir-se en cap i casal d’una terra rica i creativa com la valenciana.

No nomes volen la nostra llengua. Volen la nostra submissio, la nostra situacio estrategica, el domini sobre el nostre port i, en la nostra suma, guanyar ells la força especifica que no tenen de cara a Europa i al mon.

Ningu l’hem defes prou perque mos han pillat dormint a molts, a uns atres massa desperts pero entre tots l’hem deixat morir.

Ya mos ho dia Pujol: “Per als catalans l’unitat de la llengua es una qüestio d’estat”. Mentres alguns valencians dien que aixo de la llengua no tenia importancia i els nostres estaments acreditats, com la pallassà de la AVL no sabien, ni encara saben qué dir i lo mes comic es que alguns pensen que catala i valencià es lo mateix.

¡Puix yo els dic que si no ho saben que se’n vagen a sa casa! i, si es la mateixa llengua, en mes rao. Aixina pagarém nomes una vegada a les institucions llingüistiques (pagarém a les catalanes, clar, perque aixo ells no ho perdonen, aixo si que ho tenen molt clar pot ser que mes clar que lo de la llengua) i aforrarem molts esplendits sous.

Sé que Ausias plorarà esta nit en mi mentres yo escric i Joanot i Arnau i tants valencians i el pare Guinot des de la seua sabiduria i coneiximent de la Llengua Valenciana pero ningu hem fet prou. Per a mes INRI, ha segut una valenciana, la vicepresidenta del govern de Zapatero la que ha fet de portaveu de la sentencia de mort.

Descanse en pau la nostra volguda llengua encara que siga per a uns dies ya que l’historia no sol perdonar.

Carta al President de la Generalitat Valenciana
(Carta enviada certificada y con carácter de “Urgente”)

Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana:

Dado que estamos atravesando unos días tormentosos en que desde otra comunidad autónoma se pretende intervenir en las decisiones que adopten los valencianos, vulnerando nuestro Estatuto de Autonomía y con el pretexto, absurdamente tildado de científico, de que nuestro idioma valenciano no existe como lengua diferente y diferenciada:

Me atrevo a manifestarle como vicepresidenta de la Associacio Cultural Cardona i Vives de Castello y también como ciudadana valenciana, nuestro más decidido apoyo en su gestión encaminada a potenciar la personalidad valenciana.

Uno de los más decididos defensores en codificar el valenciano con absoluta fidelidad a la lengua hablada por el pueblo, ha sido D. José Mª Guinot Galán, Presidente Honorífico de nuestra Asociación y una de cuyas obras es la Gramatica Valenciana de la que adjunto una fotocopia de la portada y el índice. Sin duda el libro estará en la biblioteca de esa Generalitat que Usted preside. Caso de que así no fuese y le interesara, se la mandaríamos.

Esta obra es una prueba fehaciente del camino que se inició y que no se ha continuado, con lo que la confianza en nuestra personalidad lingüística se ha ido desvaneciendo, con la ayuda de organismos e instituciones que debieran haberla defendido.

Nuestra Lengua que pudo y debió tener su cultivo genuino y profundo a partir de obras como la que aquí le expongo.

Con todos mis respetos.
Castellón, 19.11.2004
Mª Dolores Miralles Enrique

cites

Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos
Menéndez Pidal

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: