Faules de nits i de somis (Poesia)
Per Josep Lluïs García FerradaLa lluna
La lluna d’esta nit encara dubta
entre l’espessa boira o l’entusiasme
d’apartar-se i deixar passar al sol.
Tremolant d’impotencia desconfia,
aguardant que la forja de l’aurora
reglote la trinchera que la para,
que bote la montanya i la derrote.
Un gall ataronjat, com una brasa,
es la senyal que arriba a la finestra
i nos anuncia l’hora de tornada
per a ser aquells mateixos que ya forem.
Pero son els recorts i les paraules
que hem de tornar a vendre com si foren
dadiva a utilisar en l’artifici,
d’eixe dia passat que ara es recobra
com si fora una fira on tot rodara,
on clareja el recort, que llum donava.
El gall ataronjat s’ha tornat circul,
d’un color mes ences que una toronja,
com la gran invasio que reconforta
l’alegria vital d’un atre dia.
(Del premi Ciutat de Valencia, Roiç de Corella de poesia 1992)
cites
La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.Lluis Fullana i Mira (1916)
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
