Jaume Roig (Poesia)

Se creu que naix pel començament del sigle XV. De familia noble, el seu yayo fon notari i son pare mege afamat. Jaume Roig estudià medicina en Lleida i amplià sos estudis en Paris.

Fon mege de la reina Maria, dona d´Anfons el Magnanim. Se casà en Isabel Pellicer, dolça esposa en la que tinguè varios fills. Va morir el 5 d´Abril de 1478 per culpa d´un colp que se pegà al cap al descabalgar de la seua mula. Segurament es un dels poetes satirics mes importants de tota la nomina valenciana. El llibre mes famos de Roig, es L´espill o Llibre de les dones, considerat pels cronistes de l´epoca com el llibre iniciador de la novela picaresca espanyola.

Del llibre citat, portem hui a les planes de RENOU, els primers versos de la quarta part del prefaci.

 

Valencià de Roig                 Castellà                            Valencià actual.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

 

Haure ordir,                      Tendré que urdir               Tindre que urdir

puys men empaig,             pues me empacha             puix m’empacha      

aqueste meu escaig           este mi esbozo                  el meu esboç

de parlament,                   de parlamento,                  de parlament,

a fil de pua :                     a hilo de pua:                    a fil de púa

la forja sua,                      la forma suya                   la forma seua

stil e blanç                        de estilo y cadencia,           d’estil, cadencia

sera en romanç:                será en romance:              sera en romanç:

noves rimades,                  en nuevas rimas,              en noves rimes,

comediades,                     muy bien medidas              Molt ben medides

aforismals,                        aforisticas,                       afóristiques,

façessials,                        divertidas,                        divertides,

no prim scandides,             subtilment escandidas,        subtilmen escandides,        

al pla teixides                    llanamente tejidas              Planament teixides

del algemia                       de aljamía                        de l’aljamia

e parleria                          y palabrería                      palabrería

dels de Paterna,                de los de Paterna               dels de Paterna,

Torrent, Soterna                Torrente, Soterna              Torrent, Soterna,

prenent manombra.           tomando materia.              prenint materia.

Si temps me sobra             Si me sobra tiempo            Si em sobra temps

e me-n recort,                   y aún me acuerdo             i me recorde

sols per confort                 solo por animar                  per animar

e per retraure                   y para contar                    per a contar

no llexar caure                   no dejar caer                    no deixar caure

los qui treballen,                 los que trabajan,               als que treballen

juguen e fallen,                  juegan y fallan,                 juguen i fallen,

uns mates baten,              por unos baten,                 per uns que baten,

los altres maten,                els atre maten                  els atres maten

tots enganyats,                 tan engañados                  tan enganyats

de seny torbats,                mente turbada                  de ment torbada

a ses requestes                 a requerimientos               a requeriments

cerquen les festes,             buscan las fiestas,             busquen la festa,

troben la mort;                  hallan la muerte;                troben la mort;

fere’ls report:                    hare esta crónica :             faré esta cronica

sera consell                       sera el consejo                 ser el consell

de home vell                     de un hombre viejo            d’un home vell

ja scarmentat,                  ya escarmentado,              escarmentat,

puys ha tentat                  pues ha tentado,               puix ha tentat,

si’l volen pendre.                si lo aceptan.                    si ho accepten.

 

Nota : D’antologia de la literatura valenciana. Del Cenia al Segura. 1981. Adaptacio de Josep Lluïs García Ferrada.

 

cites

No es el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i nomes des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independent
A. Badia Margarit

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: