Apunts de gramatica valenciana

Per Josep Maria Guinot i Galan

Formacio de derivats dels noms.

•     Els diminutius poden admetre molts sufixos, els principals dels quals son:

-ET, -ETA: hortet, caseta; -IU, -UA: chiquiu o chiconiu, fortiu, grossiu; -OL, -OLA: fillol, camisola; -CO, -ICA: Perico, Vicentina; -O, -ONA: carrero, queixona; -I, -INA: ratoli, colomina; -ELL, -ELLA: portell, botella; -INYO, -INYA: chicotinyo, miquinya.

•     En llenguage parlat s’usa molt el procediment de llevar als noms de persona la primera silaba, formant un derivat acabat en O: Chimo (de Chochim), Cento (de Vicent), Quelo (de Miquel), Voro (de Salvador).

•     Un atre enriquiment del llenguage s’obte per mig de l’adverbialisacio i de la substantivacio de l’adjectiu.

a)     Els adjectius, com els adverbis, son paraules modificatives i, donada la semblança de funcions que tenen, no es estrany que molts adjectius s’adverbialisen: clar, poc, molt, massa, etc… Eixemples: Veig clar, corre alegre, veig poc, parla molt, equivalen a adverbis (veig clarament, correc alegrement, etc…)

b)     Els adjectius es poden substantivar, considerant la qualitat en si mateixa, convertint-la en substantiu abstracte. Solen substantivar-se les qualitats per mig de l’articul neutre LO: lo bo, lo ruin, lo util. Pot anar l’adjectiu sense articul i convertir-se en substantiu, si pren el caracter de tal. Eixemples: bons i foros van acudir a la crida; hi ha pobres i rics.

Quan l’adjectiu no acompanya al substantiu, per sobreentendre’s este, pren el caracter de substantiu: el jove deu respectar al vell.

cites

La valenciana, graciosa lengua, con quien sólo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable.
Miguel de Cervantes

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: