Apunts de gramatica valenciana

Per Josep Maria Guinot i Galan

Formacio de derivats dels noms.

•     Els diminutius poden admetre molts sufixos, els principals dels quals son:

-ET, -ETA: hortet, caseta; -IU, -UA: chiquiu o chiconiu, fortiu, grossiu; -OL, -OLA: fillol, camisola; -CO, -ICA: Perico, Vicentina; -O, -ONA: carrero, queixona; -I, -INA: ratoli, colomina; -ELL, -ELLA: portell, botella; -INYO, -INYA: chicotinyo, miquinya.

•     En llenguage parlat s’usa molt el procediment de llevar als noms de persona la primera silaba, formant un derivat acabat en O: Chimo (de Chochim), Cento (de Vicent), Quelo (de Miquel), Voro (de Salvador).

•     Un atre enriquiment del llenguage s’obte per mig de l’adverbialisacio i de la substantivacio de l’adjectiu.

a)     Els adjectius, com els adverbis, son paraules modificatives i, donada la semblança de funcions que tenen, no es estrany que molts adjectius s’adverbialisen: clar, poc, molt, massa, etc… Eixemples: Veig clar, corre alegre, veig poc, parla molt, equivalen a adverbis (veig clarament, correc alegrement, etc…)

b)     Els adjectius es poden substantivar, considerant la qualitat en si mateixa, convertint-la en substantiu abstracte. Solen substantivar-se les qualitats per mig de l’articul neutre LO: lo bo, lo ruin, lo util. Pot anar l’adjectiu sense articul i convertir-se en substantiu, si pren el caracter de tal. Eixemples: bons i foros van acudir a la crida; hi ha pobres i rics.

Quan l’adjectiu no acompanya al substantiu, per sobreentendre’s este, pren el caracter de substantiu: el jove deu respectar al vell.

cites

Pero es el caso que Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia. Su lengua, la valenciana, difiere lo bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propios
Salvador de Madariaga

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: