Historia de la llengua valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”)

Per Josep Boronat Gisbert

Das Katalanische”, en l’inici

Afirma Manuel Sanchis Guarner, com afirmen els catalanisadors, sense més, que es dona per descontat que tot es una mateixa llengua i que la dificultat està solament en el nom, que es discutix en Valencia. Pero que es coneguda internacinalment com a llengua catalana, que es la denominacio cientifica.

Que siga coneguda com a llengua catalana, no vol dir que ho siga.

Conve saber que tot va començar no fa molts anys, en 1925, quan Wilhem Meyer Lübke, llingüiste romaniste comparatiste, publicà “Das Katalanische”, agrupant el conjunt de varietats filologiques que van del Rossello a Elig baix una comoda, pero artificial, denominacio. Per cert que, en el seu viage d’estudi, Lübke no va aplegar a posar els peus, ni les orelles, en terres valencianes, perque el seu mecenes catala, segons afirma el romaniste F. Juanto Manrique li ho va impedir, manyosament, afalagant-lo. Lübke no conegue el parlar viu del poble valencià. ¡Quina objectivitat “cientifica”…!

Tambe hem de tindre present que els llingüistes comparatistes establixen grups de llenguages; per eixemple dels llenguages indoeuropeus ne fan huit grups: indoirani, armeni, albanes, baltoeslau, germanic, celtic, italic i grec. La nostra llengua perteneix al grup italic, pero no es la llengua italica.

Del grup italic hi ha italic oriental i occidental. En l’occidental està el llati i els parlars romanics derivats del llati; tambe subdividits en grups, com el galorromanic, l’iberorromanic, etc…

El problema que encara hui en dia es plantegen els llingüistes es el de les relacions internes dels diversos llenguages dins d’un mateix grup, i el de com repartir-los en subgrups. I aixina, segons Malmberg, s’ha discutit molt si les varietats filologiques del grup que Lübke va denominar catala, deuen posar-se en el grup galorromanic (junt al provençal i al frances) o en l’iberorromanic (junta al castellà, portugues i gallec). Aço es degut a que en les llengües agrupades per Lübke n’hi ha de clares caracteristiques galorromaniques (catala propiament dit), i de caracteristiques clares iberorromaniques (llengua valenciana). Es definixen clarament en u dels dos grups si es consideren llengües separades, i es presten a confusio i discusio si es conceptuen com a una unitat llingüistica.

En este circumstancies, la discusio de com conve agrupar els idiomes es fa laboriosa, i els resultats depenen, com diu Malmberg, dels criteris mes o menys arbitraris que s’adopten per a la classificacio. Notem que son arbitraris els criteris, no cientifics.

Per tot aixo, sabent-ho, no podem deixar-nos enganyar; no podem acceptar que, per apariencies de ciencia indiscutible, s’impose un nom, donat arbitrariament a un grup de llengües, com a sustitutiu del nom d’una d’elles, la llengua valenciana.

cites

Nadie podrá asegurar que el valenciano y el mallorquín sean dialectos del catalán en el verdadero sentido de la palabra. Los tres se han desarrollado con absoluta simultaneidad de tiempo y divergencias léxicas, sin influirse mutuamente
Carreras i Candi

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: