Ara fa setantacinc anys
Per Santiago Vernia MartínezEl dia 11 de Novembre farà 75 anys que el franciscà Lluïs Fullana i Mira llegi son discurs per a entrar en la “Real Academia de la Lengua”, es dir, l’Institucio creada per a cuidar i polir la Llengua Espanyola, pero que, en un intent d’aglutinar i racionalisar totes les llengües cultes d’Espanya, havia donat entrada en els seus sillons a personalitats destacades de cadascuna d’eixes llengües.
En aquell moment, l’Academia estava dirigida per D. Ramón Menéndez Pidal, i formaven part d’ella Rodríguez Marín, José Alemany, Leonardo Torres Quevedo, els germans Alvarez Quintero i atres. Pocs moments ha tingut l’Academia de mes forta personalitat en sa composicio.
Mossen Fullana basà el seu discurs d’entrada en una decidida image de l’arbre romanic de les llengües: unic, fort i en moltes branques tambe fortes i bledanes; branques fertils i en poder per a donar atres arbres en fruits.
Està clar que Mossen Fullana tenia el concepte de les llengües com elements dinamics, vius, en constant evolucio. Evolucio adaptada al terreny i a la societat en que se desenrolla. D’ahí que vagen adoptant formes caracteristiques de la gent que les parla i constituint un sistema que no es nomes verbal, sino cultural, artistic, social i vital.
En el seu discurs, que encara hui seguix sent magistral, va desgranant el Pare Fullana el com i el perqué de l’evolucio llingüistica del valencià des d’unes arraïls de Llatí baix i ya en decadencia per la vulgarisacio, fins anar-se constituint en una llengua propiament dita i culta fins a donar possibilitats per a la creacio lliteraria i per a l’expressio de profunditats i matissos poetics de la densitat d’un Ausias March.
La flexio verbal, la modificacio d’arraïls, l’orige i formacio dels temes son els capituls mes importants del discurs del R.P. Lluïs Fullana.
No està escrit, pero se palpa, l’amor desesperat que el portava a defendre la personalitat i independencia de la Llengua Valenciana.
Dic desesperat perque ell, el Pare Fullana, ya sabia lo important que anava a ser la Llengua per al desenroll del valencià com a poble, i lo menejat i manejat que anava a ser el tema per interessos politics, economics i estrategics.
Ell nomes podia anar, com Tirant lo Blanch, en l’espasa en la ma: l’espasa de l’estudi i de la veritat (que fa molt de mal a vegades).
El discurs de contestacio a l’ingres de mossen Fullana el va dir D. José Alemany i Bolufer. Es intens i sense desperdici. I conté una de les idees mes boniques i contundents que yo recorde sobre el tema de l’independencia del valencià com a llengua. Diu D. José Alemany: “El valencià de hui es el Llatí del sigle XX en la Regio Valenciana”.
Eixa es l’idea. Tenim un pare, el Llatí. I eixe pare ha anat evolucionant al compas d’una gent, la valenciana, que l’ha fet a la seua mida a base de vida i treball. Pero vida propia i treball propi. Per aixó es una Llengua propia dels valencians i no es possible furtarnos-la.
cites
Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana.Bonifaci Ferrer (1478)
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
