Associacio Cardona i Vives

Activitats de la Cardona Vives

Per Ferrando

Donem a continuacio un resum dels actes on han tingut presencia alguns membres de la Cardona Vives, representant-la tal com ya anticipavem en el numero anterior de nostra revista.

El 2 de novembre visitarem l’Oceanografic pel mati i per la vesprà. El dinar en el Devesa Garden. Sense dubtes, es l’Oceanografic una de les mes atractives obres que s’han fet en Valencia en els ultims temps i l’acceptacio de la gent es fabulosa; dona per a molt. L’autobus anava a tope. Se pot apreciar en la foto la cantitat de gent que varem anar i ho passarem de maravella.

El 7 de novembre acodirem a l’Hotel Abba Acteón, al sopar organisat per Amics de l’Academia per a l’entrega dels premis “Vinatea” que otorga tots els anys la citada associacio.

El 14 de novembre va tindre lloc l’Assamblea General de la Cardona Vives i podem resaltar com novetats la decisio d’ajudar a la publicacio d’un llibre de poesia del membre de l’associacio, Josep Lluïs Garcia Ferrada, titulat “A proposit del vent”. Tambe va haver renovacio de carrecs en la Junta de Govern, causant baixa Josep Mª Moliner, Josep Vicent Guinot i Josep Lluïs Sugrañes i entrant Rosa Babiloni, Carmen Torres, Manuel Porcar i Vicent Meneu. Des de la redaccio de Renou i en nom de la Junta de Govern, un agraïment als que s’en van, per la seua desinteressada i valiossisima colaboracio i, als que venen, un desig de que el se upas per la Junta de Govern siga profitosa.

Els dies 26,27 i 28 de novembre va tindre lloc en el Palau de Congressos, com ya es conegut, el II Congres de la Llengua Valenciana. Varios membres de la Cardona Vives van acodir al seu desenroll i som testics d’un acte que passarà a l’Historia del Valencianisme en llum propia i força indubtable. En el numero present de Renou, hi ha un resum dels actes que donen testimoni dels importants temes tractats.

No abandonem el senderisme. El 15 de novembre ferem una excursio al “Mas de Borràs”, un parage exotic, proxim a Llucena, on inclus se te que usar cordes per a trepar alguns trams. Molt interessant.

Tots els anys se commemora la mort del nostre patrici Joan Batiste Cardona Vives, mort en Castello el 2 de decembre de 1890. La nostra associacio va acodir tant a l’Iglesia de la Trinitat (3 de decembre) com a l’ermita de la Mare de Deu de Lledo (7 de decembre), on la socia Natalia va llegir, abans de l’acte, en un precios i correcte valencià, un chicotet manifest d’adhessio de la Cardona Vives a l’ilustre castellonenc.

El 29 de giner varem tindre el privilegi d’escoltar u dels parlaments mes contundents que se poden fer per a demostrar la diferencia entre la Llengua Valenciana i el catala. José Ángeles Castelló, en el seu habitual mestrage, nos encandilà en la seua demostracio facil pero contundent de la clarissima diferenciacio entre estes dos llengües al pronunciar la conferencia titulada: “El valencià i el català: dos llengües”.

Atra conferencia digna de ser destacada va ser l’impartida per Antoni Atienza que parlà sobre “Les arrels tamplaries de l’Orde de Montesa”. Tema sempre en plena vigencia per lo que té d’historic i tambe de legendari, encara que, com excelent historiador que es, se decantà pels fets historics, alguns dels quals van tindre lloc en el cor de les nostres terres.

La festa d’Exaltacio a la Senyera del dia 21 de Febrer va convertir a Artana en una cita del valencianisme per la representacio variada de les associacions valencianistes que varen acodir i per el contexte de la programacio del dia. Bendicio de la Senyera, solemne trasllat de la mateixa i dinar de germanor eren prou motius per a arredonir el dia. Va haver mes. L’historiador Antoni Atienza, ya convertit en especialista de la Senyera, nos incrementà els coneiximents sobre esta senya d’identitat valenciana i nos recordà el sentit que té per al Regne de Valencia, hui Comunitat Valenciana.

El 26 de Febrer atra conferencia de renom. Leopolt Peñarroja parlà sobre un tema apassionant per als valencians. El titul de la conferencia va ser “Els cristians valencians en el temps de l’Islam”, epoca en la que, segons demostrà el conferenciant, com sempre basant-se en documentacio fefacent, el colectiu cristia era importantissim, sent els mossaraps els qui van portar el testic llingüistic d’un romanç en evolucio que devingué en la posterior Llengua Valenciana.