Refranys valencians
Per Carlos RosLo fill que sos pares bat, ia lo infern te aparellat.
La senyora que treballa, no gasta diners ni malla.
La muller a son marit, tinga-li ben net el llit.
Lo marit a la muller, tinga-li son menester.
La dona qui es posa unguents, a la cara, pert els dents.
La dona es tan mutable com lo vent, de ses paraules no fases fonament.
Lo qui no vol treballar, no pot fer sinos gastar.
L’home que trata ab amigues, may li faltaran fatigues.
Lo mensajer, ni mentiros, ni pereòs.
La dona sense menester, no estiga baix al carrer.
La dona quet casaras, fes que sia de ton braç.
(Se respecta l’ortografia de l’epoca)
cites
La trenta e dues es que aquesta terra ha lenguatge compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millor li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables dels altres, he ha presos los millors. E no res menys trobarets dins aquesta beneyta ciutat qui us pot ensenyar les principals lengues del mon. Axi com son lati, ebraych e morischFrancesc Eiximenis
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
