Refranys valencians

Per Carlos Ros

Lo fill que sos pares bat, ia lo infern te aparellat.

La senyora que treballa, no gasta diners ni malla.

La muller a son marit, tinga-li ben net el llit.

Lo marit a la muller, tinga-li son menester.

La dona qui es posa unguents, a la cara, pert els dents.

La dona es tan mutable com lo vent, de ses paraules no fases fonament.

Lo qui no vol treballar, no pot fer sinos gastar.

L’home que trata ab amigues, may li faltaran fatigues.

Lo mensajer, ni mentiros, ni pereòs.

La dona sense menester, no estiga baix al carrer.

La dona quet casaras, fes que sia de ton braç.

(Se respecta l’ortografia de l’epoca)

cites

No es el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i nomes des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independent
A. Badia Margarit

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
Salvem la Magdalena
junts front a la AVL
Valencia universitaria
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
GAV
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: