Refranys valencians

Per Carlos Ros

Lo fill que sos pares bat, ia lo infern te aparellat.

La senyora que treballa, no gasta diners ni malla.

La muller a son marit, tinga-li ben net el llit.

Lo marit a la muller, tinga-li son menester.

La dona qui es posa unguents, a la cara, pert els dents.

La dona es tan mutable com lo vent, de ses paraules no fases fonament.

Lo qui no vol treballar, no pot fer sinos gastar.

L’home que trata ab amigues, may li faltaran fatigues.

Lo mensajer, ni mentiros, ni pereòs.

La dona sense menester, no estiga baix al carrer.

La dona quet casaras, fes que sia de ton braç.

(Se respecta l’ortografia de l’epoca)

cites

Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión
Gregori Mayans i Ciscar

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: