Historia de la llengua valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”)

Per Josep Boronat Gisbert

Motius de nomenar “catala” a la nostra llengua.

“… mai no ha estat unitària la comunitat històrico-cultural que formen els Països Catalans ni en l’orde intel.lectual ni en el polític, car la Corona d’Arago fou una Confederacio d’Estats lliures, amb monarques normalment itinerants, és a dir sense capital federal fixa. I si entenem per capitalitat literària el lloc on l’idioma és servit amb més llustre i vigor, cal proclamar que si bé des de la Renaixença és Barcelona el cap i casal espiritual i material de la nostra comunitat cultural, fou la ciutat de València la veritable capital de les lletres catalanes en el segle XV, és a dir, en el seu periode auri, i fou ensems alesmores la capital financiera de la Corona d’Arago”. (S.G., p. 62).

He llegit estes paraules de Sanchis Guarner.

No té mes remei que afirmar que eixa llengua que engloba en les lletres catalanes, pero que sap que va naixer en terres valencianes del parlar romanic pre-jaumi i que es va formar i desenrrollar en Valencia, va tindre el seu periodo aureu, el seu Sigle d’Or, en Valencia, i no en els condats catalans, degut al mes alt nivell de cultura que ya tenien els valencians. I notem que reconeix que els valencians no han estat mai units al País Catala ni en l’orde intelectual ni en el politic.

I em pregunte: ¿per qué s’han inventat ara que eixa llengua es nomene “catala”, i que els valencians parlem “catala”?

La resposta la tenim en un llibre d’investigacio d’un catala, Ramón Miquel i Planas, en el prolec del Cançoner satirich valencià dels segles XV i XVI, citat textualment en castellà per V. Simó Santonja, que diu:

“Visto el caso desde Cataluña, no cabe duda de que, cuanto más extremen los valencianos las pretensiones de autonomía de su variedad idiomática, frente al catalán, mayor necesidad hay por nuestra parte de reivindicar la unidad lingüística de las gentes que pueblan la faja levantina de la Península con las Islas Baleares. Nuestro interés crece sobre todo respecto a Valencia al considerar la preponderancia que alcanzó la escuela poética valenciana en el siglo XV. Privar a Cataluña y a su literatura de la aportación que representa la producción de las letras valencianas de aquella época y hasta bien entrado el siglo XVI, sería dejar nuestra historia literaria truncada en el centro de su crecimiento y ufanía; más aún, sería arrancar de la literatura catalana la Poesía casi por completo, porque nunca, antes de la Renaixença, ha llegado a adquirir el esplendor con que se nos muestra gracias a los Ausias March, a los Roiç de Corella, a los Jaime Roig, a los Gaçull, a los Fenollar y a otros cien más”.

Està clar. El motiu es que interessa molt als catalans, ara prepotens, perque no tenen lliteratura de valor d’abans de l’actual sigle. I per aixo volen furtar lo que mai ha segut catala, nomenant catala a la llengua valenciana.

¡Quines coses passen en este mon!

cites

Nadie podrá asegurar que el valenciano y el mallorquín sean dialectos del catalán en el verdadero sentido de la palabra. Los tres se han desarrollado con absoluta simultaneidad de tiempo y divergencias léxicas, sin influirse mutuamente
Carreras i Candi

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: