Associacio Cardona i Vives

Apunts de gramatica valenciana

Per Josep Maria Guinot i Galan

L´ADJECTIU POSSESSIU

L’adjectiu possessiu indica possessio o pertinença, en relacio a la persona gramatical: el meu cor, la teua dona, el seu cap, el nostre cervell, el vostre cosi, etc…

L’adjectiu possessiu pot fer referencia a tres persones gramaticals i té formes per al masculi i el femeni, en singular i en plural, de la forma següent:

Per a un sol posseïdor:

Forma: meu, meua; meus, meues.
Forma: teu, teua; teus, teues.
Forma: seu, seua; seus, seues.

Les formes responen a objecte posseït, segons genero i numero.

Per a mes d’un posseïdor:

Forma: nostre, nostra; nostres (unica forma per al plural).
Forma: vostre, vostra; vostres (unica forma per al plural).
Forma: seu, seua; seus, seues.

Igualment les formes canvien segons el genero i numero de l’objecte.

Al costat d’estes formes fortes, que solen portar davant l’articul corresponent, hi ha que posar les formes debils o atones següents:

Forma: mon, ma; mos, mes.
Forma: ton, ta; tos, tes.
Forma: son, sa; sos, ses (mon pare, ma mare, tos sogres, ses filles).

Antigament existia un adjectiu possessiu, singular o plural (llur i llurs), que sols s’usa en una redaccio molt elevada. En son lloc s’usa la forma forta, precedida de l’articul corresponent o una forma debil (sos pares o els seus pares, preferit a llurs pares).