Editorial

Per Gonzalo Romero Casaña

Inclus les mes llargues travesies del desert, quan el que les porta a fi, es portador en sa cantimplora de l´aigua de la fe de saber-se en la certea de que el cami i el desti, per molt de sol que faja, son els correctes, sempre acaben en el premi de conseguir lo que u vol o desija. La constancia, el no defallir mai, o si quan defallises el descans se convertix en medicina per a mampendre de nou la lluita de la vida, son elements basics, per a no ser uns simples ninots, sense sentits, sense sustancia, sense rumbo, que en la seua desorientacio existencial tant buits se troben.

L´oasis, o tal vegada el riu de la vida, pareixen entrevores com a final d´este cami polsegos, que representa el no poder ser u mateixa. I clar, esta afirmacio optimista quan la veritat es que les circumstancies que acompanyen al moment no aconviden precissament a fer un pensament de que esta historia tindra un bon fi, pareix mes propia d´un foll, o d´un desesperat, que d´una persona que es trobe en els peus en terra.

Lo cert es que per aixo mateixa, per la gravetat del moment, per l´intensitat dels atacs i la profunditat dels treballs que s´estan cometent i encaminant cap a la nostra personalitat me fan ser optimista. L´intent de dilucio d´una personalitat com la nostra, si be pense que mai ha passat desapercebuda, per tots aquells que han volgut obrir els ulls a una realitat incómoda, en estos moments incomoda i preocupa a molts de ferros que escomencen a despertar del  somi del que no vol vore. I es tan roïn no voler vore, es tan nefast el aplicar estrategies mes propies dels avestrusos, que esperen a ser mejades per el lleo, enganyant-se en la foscor d´un forat que no mos deixa vore la vida de front.

El mirar cap avant, el ser digne, el saber lo que se vol, el no deixar al preu del mercat o al devindre dels acontenyiments, l´anima d´u, te permitix fer front a la realitat a vegades no ideal, pero sempre certa. I tinc la sensacio, de que eixe metal, en que a vegades se convertix la nostra personalitat, eixe ferro que no s´immuta davant de res, que fa del seu egoisme el pijor dels seus enemics, escomença a adonar-se de que es i que es lo que vol.

La força arrolladora de lo nostre, esta prenent consciencia, i el fadri pareix que ara en mes galania que mai, es sabedor que te que defendre a la seua amada terra per a conseguir que la seua historia d´amor no siga trencada per interessos bastarts, i falsos, que pretenen baix la mentira de l´engany finiquitar una historia d´amor, que mai se tenia que haver ficat en dubte.

¡Oixala! la travesia aplegue a bon fi; que la polseguera del desert no mos haja fet tan cegos, que no vejam lo que de veres tan volem; i que eixa historia d´amor tan bella que tenim en la nostra terra, siga la llavoreta d´un futur junts.

cites

El padre Fullana fue un auténtico Quijote que se lo jugó todo por su dama la lengua valenciana
B. Rubert Candau (Las Provincias, 14.11.1971)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: