Editorial

Per Gonzalo Romero Casańa

Inclus les mes llargues travesies del desert, quan el que les porta a fi, es portador en sa cantimplora de lŽaigua de la fe de saber-se en la certea de que el cami i el desti, per molt de sol que faja, son els correctes, sempre acaben en el premi de conseguir lo que u vol o desija. La constancia, el no defallir mai, o si quan defallises el descans se convertix en medicina per a mampendre de nou la lluita de la vida, son elements basics, per a no ser uns simples ninots, sense sentits, sense sustancia, sense rumbo, que en la seua desorientacio existencial tant buits se troben.

LŽoasis, o tal vegada el riu de la vida, pareixen entrevores com a final dŽeste cami polsegos, que representa el no poder ser u mateixa. I clar, esta afirmacio optimista quan la veritat es que les circumstancies que acompanyen al moment no aconviden precissament a fer un pensament de que esta historia tindra un bon fi, pareix mes propia dŽun foll, o dŽun desesperat, que dŽuna persona que es trobe en els peus en terra.

Lo cert es que per aixo mateixa, per la gravetat del moment, per lŽintensitat dels atacs i la profunditat dels treballs que sŽestan cometent i encaminant cap a la nostra personalitat me fan ser optimista. LŽintent de dilucio dŽuna personalitat com la nostra, si be pense que mai ha passat desapercebuda, per tots aquells que han volgut obrir els ulls a una realitat incómoda, en estos moments incomoda i preocupa a molts de ferros que escomencen a despertar del  somi del que no vol vore. I es tan roïn no voler vore, es tan nefast el aplicar estrategies mes propies dels avestrusos, que esperen a ser mejades per el lleo, enganyant-se en la foscor dŽun forat que no mos deixa vore la vida de front.

El mirar cap avant, el ser digne, el saber lo que se vol, el no deixar al preu del mercat o al devindre dels acontenyiments, lŽanima dŽu, te permitix fer front a la realitat a vegades no ideal, pero sempre certa. I tinc la sensacio, de que eixe metal, en que a vegades se convertix la nostra personalitat, eixe ferro que no sŽimmuta davant de res, que fa del seu egoisme el pijor dels seus enemics, escomença a adonar-se de que es i que es lo que vol.

La força arrolladora de lo nostre, esta prenent consciencia, i el fadri pareix que ara en mes galania que mai, es sabedor que te que defendre a la seua amada terra per a conseguir que la seua historia dŽamor no siga trencada per interessos bastarts, i falsos, que pretenen baix la mentira de lŽengany finiquitar una historia dŽamor, que mai se tenia que haver ficat en dubte.

ĄOixala! la travesia aplegue a bon fi; que la polseguera del desert no mos haja fet tan cegos, que no vejam lo que de veres tan volem; i que eixa historia dŽamor tan bella que tenim en la nostra terra, siga la llavoreta dŽun futur junts.

cites

Subsistix a Espanya no sols la diversitat de lleis sino tambe d’ idiomes. Es parla encara en gallec, en bable, en vasc, en catala, en mallorqui i en Valencià
Pi i Margall

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio dŽEscritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: