Associacio Cardona i Vives

La memoria viva del Pare Lluïs Fullana i Mira

Per Juli Moreno Moreno

Es ben dificil fer aportacions sobre una figura tan minuciosament estudiada pel seu biograf, Fra Benjami Agulló, i inclus descobrir qualsevol faceta del pare Lluïs Fullana i Mira entre els qui practiquen el valencianisme, pero no es menys cert que una efermerides com el 75 aniversari del seu ingres en la RAE (11 de novembre de 1928), com a representant de la llengua valenciana, nos motiva a fer recordatori d´una de les personalitats mes destacades en el mon de l´investigacio filologica valenciana.

Josep Mª Gaspar Fullana i Mira, despres dels vots de religios Lluïs, naixque en Benimarfull, poblet de la vall del Travadell, als peus de la Mariola, en 1871. Adquiri la seua primera formacio en el Convent-Colege Serafic de Benissa a on es prepararia per a iniciar el noviciat. Entre Cocentaina, a on processaria solemnement els seus vots (29 de maig de 1893) i Ontinyent, en el Colege “La Concepcio” (la seua primera destinacio a on eixerciria una gran labor docent), passà la seua joventut i una gran part de sa vida. El seu prestigi com a home d´estudi i tambe com a religios feu que es reclamara en moltes ocasions la seua presencia, els seus consells o les seues ensenyances. Fon professor d´idiomes, membre de la “Casa de la Reina” (confessor i conseller de la reina Na Maria Cristina), ocupà alts carrecs dins l´orde franciscana, eixerci la I Catedra de Llengua Valenciana en l´Universitat de Valencia (inicià esta activitat el 27 de giner de 1918), destacat membre de prestigioses institucions com el Centre de Cultura Valenciana (actualment Real Academia de Cultura Valenciana) o Lo Rat Penat i fon, pels seus estudis, per la seua preparacio i pel seu saber, la persona que ocupà en la Real Academia Espanyola el sillo de la Llengua Valenciana, en el moment en que se donà entrada, en esta institucio, al restant de llengües de l´estat espanyol diferents a la castellana.

Despres d´esta breu i tal volta sesgada, pero necessaria resenya, i donades les aptituts del Pare Fullana, lo extensa de la seu biografia i sobre tot de la seua obra, unicament pretendria centrar esta colaboracio en lo que podriem dir l´actualitat i vigencia d´esta personalitat, la seua memoria viva, en el valencianisme cultural i llingüistic actuals.

Hauriem de remontar-nos a la fi dels anys 70 del passat segle per a comprovar que Fullana sera considerat un paladi per als qui defenen la singularitat idiomatica de la llengua valenciana, i com la seua obra se reeditarà per a ser font a on beure les ensenyances que, sobre este idioma, ana deixant impreses en uns casos i constancia en uns atres.

La reedicio de la Gramatica Elemental de la Llengua Valenciana en 1978 i del Vocabulari Ortografic Valenciá-Castellá, en 1979 pel Grup d´Accio Valencianista, seran dos obres claus per a dotar de solidea a un moviment de caracter popular que sorgiria en defensa de les senyes d´identitat valencianes. Despres de la fi de la Dictadura del general Franco i davant els avatars i posicionaments d´alguns partits i representants de la cultura del moment, que no amaguen els seus postulats pro pancatalanistes respecte de la cultura i llengua del Poble Valencià, hi haura un resorgiment d´un valencianisme que es mourà entre uns posicionaments simplement contestataris a eixes tesis absorcionistes, junt a uns atres que, tirant ma d´archius, d´estudis i d´investigacions, aniran donant corpus i fermea ad eixe moviment valencianiste.

Estes dos obres faran present el pensament del mes gran filolec valencià i contribuiran a la revitalisacio d´una corrent idiomatica autoctonista, que beura en estes i atres obres seues per a donar pas a arguments i estudis filologics que aporten mes i mes solidea als plantejaments autoctons sobre la llengua i la cultura valencianes. Estos plantejaments aniran prenint cos en entitats en una llarga tradicio valencianista com Lo Rat Penat, d´aquells moments, o la Real Academia de Cultura Valenciana.

Reedicions com Estudi sobre Filologia Valenciana, feta en 1980 per la Llibreria Paris-Valencia, o estudis com el del seu biograf Fra Benjami Agulló Pascual, la primera biografia l´havia editada en 1975 baix el titul de Vida y obra del escritor Luís Fullana i Mira (1871-1948), en motiu del centenari del seu naiximent, o Aportacions bibliogràfiques en torn a la identitat de la Llengua Valenciana de Jesús Giner i Ferrer, a banda d´articuls publicats especialment en el SOM (semanari del GAV) o en la revista “Murta”, despertaran l´interes pel filolec i per l´historiador i el convertiran en referent a l´hora de posicionar-se i de tindre arguments en els quals mantindre eixe posicionament d´autoctonia cultural.

Cada efemerides al voltant de la seua persona s´ha vengut rememorant i ahi estan multitut de recordatoris que en plaques commemoratives omplin la frontera de la seua casa natalicia, i alguns atres espais, en Benimarfull. Tambe te carrers dedicats en moltes localitats valencianes i algun bust erigit en monument, com el dels Jardins del Real en la ciutat de Valencia, que perpertuaran la seua memoria.

La complexitat de la realitat valenciana l´ha convertit, paradogicament tambe, en una figura que silencien els qui neguen constantment, desde les seues catedres, la llengua valenciana, puix cada estudi, cada investigacio, cada publicacio de Fullana constituixen una prova fefaent de la filiacio directa del nostre idioma respecte del llati i son pedres angulars en la construccio d´una filologia valenciana. Per aixo es objecte de silenciament i marginacio, com es pot corroborar des dels passats anys 80, per eixemple, en els texts escolars de llengua i lliteratura de les etapes superiors de l´ensenyança obligatoria o del bachillerat i COU. L´obscurantisme i el silenciament respecte d´allo que s´aparta del dogmatisme imperant, que no busca justificar una filiacio de la llengua valenciana respecte de la catalana sino l´inexistencia d´aquella i o l´estat de disolucio en el catala estandart, està present en els materials curriculars. Valga com a mostra lo que es pot llegir en la pag. 229 del text escolar Llengua i Lliteratura BUP2 Ed. Gregal Llibres, Valencia 1988 o en el text del llibre de COU Llengua, tambe de l´editorial Gregal Llibres, Valencia 1986 (1), en els que es fa la mes burda manipulacio sobre el nostre personage. Tambe es mereixedor, en est ultim llibre, del silenciament mes absolut en l´apartat que dedica a l´estudi cientific de la llengua (pag. 205). Haguera segut un bon lloc per a que explicaren perque apareix com a primer signatari de les “Bases ortografiques de Castelló” i contextualizar la seua participacio en el congrés de la llengua catalana (pero no ho fan).

Actualment tambe en estos nivells educatius, obligatori i de preparacio per a l´acces a l´Universitat, en lo que s´ha vingut en denominar “Decret de Minims” i Decrets de 39/2002, de 5 de març (DOGV, 08-03-02) i 50/2002, de 26 de març (DOGV, 05-04-02) que modifiquen els decrets de 47/1992, de 30 de març i 174/1994, de 19 d´agost, per a incloure les ensenyances minimes per a Secundaria i Bachillerat (2), novament s´obliden de fer mencio especifica en els curriculums de figures senyeres en la defensa i produccio valenciana. En canvi es citen expressament en els continguts a Vicent Andres Estellés com a representant de la poesia del s. XX, a Enric Valor com a noveliste o contiste i a Fuster com ensagiste (Quart curs de llengua i lliteratura). Tambe en Bachillerat s´estudien personages com Carles Salvador, Xavier Casp o Vicent Andrés Estellés (novament) en poesia, a Martí Domínguez i Enric Valor com a novelistes o com ensagista de nou a Fuster. Algu podria argumentar que clar, Fullana no es un lliterat, pero s´enganyaria perque tambe te obra poetica. Igualment es podria argumentar que estos personages son valencians, pero els haurem de recordar que mes d´u renegà d´esta condicio i laborà intensament per a introduir el catalanisme i la diviso en la societat valenciana. El problema en definitiva no es eixe, sino que, a pesar dels canvis politics i de moltes promeses es seguix consentint eixa tendencia i, ni inclus en els apartats dedicats a l´estudi de la llengua es fa explicita mencio de Fullana, qui no sols sentà les bases cientifiques de la filologia valenciana, sino que feu tal cumul d´estudis i treballs de camp sobre la llengua valenciana que aplanà molt el cami per als qui en posterioritat s´ocuparen d´esta materia.

Eixa es l´educacio i l´ensenyança que reben els alumnes de tot el territori valencià, sense cap alternativa de contrast en autors netamente valencians que, com el Pare Fullana, foren absolutament fecunts.

Fullana es exponent en el sector del valencianisme i, per aixo, algunes entitats s´esforcen en perpetuar la memoria sobre la seua figura i obra. Be es cert que, les grans “institucions” d´est ambit tambe pareix que han optat per un discret silenci o, simplement, per desoterrar algun proyecte que hauria d´haver vist la llum fa anys. En complir-se el 75 aniversari de l´ingres en la RAE, el recordatori s´ha fet patent per persones, de manera individual, i per “modestes” entitats culturals (“Lo Regne en Accio”- Palau de la Musica de Valencia, el 5 de juliol de 2003).

Benvinguda siga tota aportacio per a fer i mantindre viva la memoria de Lluïs Fullana i Mira, de qui recomanem la llectura de la seua obra en conjunt pero, especialment, la llectura dels prolecs de la gramatica i diccionari citats en est escrit, a mes de la nova biografia editada per Benjami Agullo.

Una cronologia basica:

1871 5 de giner Naix en Benimarfull (Josep Fullana + Filomena Mira)
7 de giner Bateig en el nom de José Mª Gaspar

1878 7 octubre Primera Comunio Muro d´Alcoy (Exm. Sr. Arquebisbe Dr. D. Antolín Monescillo)

1888 18 giner Ingressa com escolar en el Convent-Colege Serafic de Benissa

1889 26 de maig Vist l´habit de franciscà en el Convent de Sant Esperit del Mont

1890 28 de maig Professio simple dels Vots Religiosos i adopta el nom de Lluïs.

1893     5 de febrer     Rebe les Ordens Menors, precedides de la Tonsura (introduccio en l´estat clerical)
          29 de maig     Professio Solemne, en el convent de Cocentaina (te 22 anys)
           Inicia el Primer curs de Teologia en el convent del Sagrat Cor de
               Jesus d´Ontinyent.

1894 19 de maig Ordenacio de Subdiaca (obligacio de selvita eclesiastic i ministeri de servir al Diaca en les funcions religioses).

1895 30 setembre Trasllat en atres companyers al Convent d´Ontinyent. Comença la seua activitat docent, ensenyarà idioma frances.

1896  Finalisa el Tercer Curs de Teologia  i com els superiors el troben
         preparat, ans d´acabar el Quart curs, el promouen per a l´ordenacio sacerdotal.
     19 setembre     Rep la Sagrada Ordenacio de Prebister (als 25 anys). Celebra la seua primera missa.

1896-1906 Eixercix la labor docent en el Colege “La Concepcio” Ontinyent.

1903 19 de febrer Es nomenat Vicari del Convent del Sagrat Cor de Jesús d´Ontinyent (te 32 anys).

1905 23 d´agost Es elegit Definidor Provincial

1906 27 setembre Deixa la docencia i es fa carrec de la Vicaria Provincial (Vicari).

1907 1 d´agost Elegit Ministre Provincial.

1909 maig Assistix com a vocal al a Congregacio General de l´Orde, celebrada en Asis.

30 novembre Acabat el convent de Sant Llorenç en Valencia se fixa alli la seu del Ministre Provincial, abans havia estat en el Convent de Sant Esperit.

1913 maig Obte el carrec de Guardià (Superior) del Convent de St. Llorenç de Valencia.

1914 Confessor de S.M. la reina Maria Cristina.

12 de juny Es nomenat Soci de Merit Lo Rat Penat.

1915 juny Academic de Numero de l´Academia de la Llengua Catalana

     10-13 agost     Pronuncia quatre conferencies en el IEC.
               Publica la seua Gramatica Elemental de la Llengua Valenciana.
               Es nomenat Director Honorari del Centre de Cultura Valenciana.

1915-1916 Regenta la catedra de llengua valenciana, creada pel CCV, consta que les classes seran en l´Universitat de Val. en 1918.
De nou es elegit Definidor Provincial.

1918 27 de giner Classes de llengua valenciana en la Catedra en l´Universitat.

1924 4 novembre Es nomenat per tercera vegada Ministre Provincial.

1927 10 de març Elegit Academic de la RAE per la llengua valenciana.
31 agost Reelegit, per quarta vegada, Ministre Provincial.

1928     11 novembre     Presa de possessio com a Academia en la RAE.
               Membre de l´associacio “Amigos de Luis Vives”, constituida baix
               el patronat de l´Universitat.

1929 Homenage en Lo Rat Penat a Fullana pel seu nomenament com a Academic.

1934     9 de març     Es nomenat Delegat General per a les tres Cases de Madrit.
               Accepta en carta de 6 d´abril.
               Fixa la seu residencia definitivament en Madrit.

1943 Colaborador de la revista franciscana “Verdad y Vida”.

1948 21 de juny Mor en Madrid, en sa casa, c/ Gobernador, 31.

1. “Al País Valencià, el pare Lluís Fullana (1871-1948), conscient de la unitat de la llengua, però també de l’oposició dels sectors més influents de la societat valenciana a acceptar-ne el nom unitari i la normativa de l’Institut, intentà una difícil i insatisfactòria síntesi entre aquesta i la més tradicional i castellanitzada, que tingué molt pocs seguidors. Amb tot, el 1932 fou el primer signatari de les Normes de Castelló. Vint-i-sis anys abans havia presentat una comunicació al I Congrés de la Llengua Catalana, que publicà, l’any 1907, sota el títol de Característiques catalanes usades en lo Regne de Valencia, on afirmava: “Escriure totes les característiques catalanes usades dins lo Regne de Valencia, equivaldría a escriure una gramàtica catalana i posar a la portada: Gramàtica de la llengua valenciana”.

2. Materials curriculars i anexos que establixen les ensenyances comunes per a tota la Comunitat Valenciana. Conselleria d´Educacio i Cultura.

cites

Las cualidades de la lengua valenciana son: su brevedad, la abundancia de monosílabos, la suavidad y la cantidad de palabras de origen árabe, griego y latino
Carlos Ros Hebrera