Ausias March

Per Marivi Ferrandis i Olmos

Ausias March (Gandia o Beniarjo, 1397-1459), es el mes gran poeta migeval de les nostres lletres a mes d’un dels millors escritors de l’historia de la lliteratura universal.

Fon el primer escritor que va trencar en el model de la poesia trobadoresca, ya que substituix el provençal -encara que no del tot- per la nostra llengua valenciana i alhora ajuda a la poesia a que passe de ser irreal i buida, reblida d’efectes retorics i monotona, a convertir-la en realista, original i profundament psicologica.

La seua obra comprén 128 composicions i mes de 10.000 versos. Tematicament es dividix en quatre cants: Cants d’Amor, Cants Morals, Cants de Mort i el Cant Espiritual. Pero sobre tot, Ausias March es el poeta de l’amor, el ben pus amador, com ell es qualificava.

El fragment del poema que citem a continuacio forma part del conjunt de poemes que s’inclouen dins els Cants d’Amor (un total de deneu), concretament un dels cicles que porta en la tornada la senyal, heretada dels trobadors, Plena de Seny.

En este poema el poeta troba un raig d’esperança i canta desesperat el seu amor. Ell es el mes gran amant i no n’hi ha cap passio com la seua, pero cap dama sap correspondre com cal al seu amor pur i espiritual.

AUSIAS MARCH

POEMA XXII

CALLEN AQUELLS QUE D’AMOR HAN PARLAT

 Traduccio al valencià de Mariví Ferrandis

Callen aquells que d’Amor han parlat,
e dels passats deliu tots llurs escrits,
e·n mi penssant meteu-los en oblits.
En mon esguart degu·s enamorat,
car pas desig sens esperanç·haver.
Tal passio james home sostench;
per als dampnats nostre Deu la retench:
sol per aquells qui moren sens esper.
Puys mon afany es entre tots primer,
Amor fa tort com se rete mon dret:
als folls e pechs no·n dona fam ne set,
ne fret ne calt: tots han complit mester;
car no·n es u no trobe tot son alt,
merce havent si james la demana,
e yo d’amor visch d’esperança vana,
si·m pens haver rao d’esser-ne calt.

Plena de seny, yo vull e Deu dispensa
que per Amor yo fenesqua mos jorns;
mas, si·m escap, per null temps dare torns
per dona que ver·Amor se defensa.
Callen aquells que d’Amor han parlat,
i dels antics destruiu els escrits,
pensant en mi poseu-los en oblits.
En ma opinio ningu està enamorat,
puix tinc desig sense tindre esperança.
Tal passio mai cap home soste;
als condenats nostre Deu la rete:
Nomes pels que moren sens esperança.
Puix mon afany es entre tots primer,
Amor ofen quan es rete mon dret:
als folls i necis no dona fam ni set,
ni fret ni calor: tots tenen menester
puix no n’hi ha cap que trobe el seu plaer,
tenint favor si no mai el demana,
i yo d’amor vixc d’esperança vana,
si pense tindre motiu per ser cremat.

Plena de sensatea, yo vullc i Deu dispensa
que per Amor acabe yo els meus dies
mes, si m’escape, no mai donare entrada
a cap dona que del ver Amor es defen.

cites

La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.
Lluis Fullana i Mira (1916)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: