El Misteri D´Elig. Primera Part. ´La Vespra´ (Continuacio). Descripcio de l´ escenificacio

Per Josep Esteve Rico Sogorb

Mentres Sant Joan dedica a Maria est ultim cant, comença a pujar per l´ andador l´ apostol Sant Pere. En ses mans porta, com a representacio simbolica unes grans claus dorades en recort d´ aquelles que Crist li donà de les portes del cel. Cal senyalar que este personage, com atres dos mes que indicarem mes avant en son moment, ha de ser representat a la força i per tradicio religiosa, per un sacerdot donat el seu caracter sagrat.


El Misteri d´Elig

Sant Pere, un baix liric, efectuant els mateixos ademans de sorpresa que Sant Joan, puja a poc a poc per l´ andador. Una volta davant del llit de la Verge, la saluda posant-li les mans sobre els muscles, i posteriorment, abraça a Sant Joan, i immediatament es dirigix a Maria cantant en greu i fonda veu. Al temps que resonen les notes d´ este cant, ascendixen per l´ andador sis apostols que igualment simulen extranyea. Despres d´ entrar en el cadafal, s´acosten al llit i saluden a la Verge besant-li les mans i fent una genuflexio. Tambe saluden a Sant Pere i a Sant Joan en abraços d´ amistat i germanor. U d´ estos sis apostols es el Mestre de Capella o Director Musical del Misteri que, caracterisat com un personage mes, podra dirigir els cantics de manera discreta i sense que el public note sa presencia.

En l´ andador i en el mateix moment, comença atra escena coneguda com a Ternari. A l´inici del corredor inclinat coincidixen tres apostols, un tenor, un bariton i un baix. Cadascu entra per una de les tres ultimes portes de la bassilica: Porta Major, de Sant Agatangel (Patrò d´ Elig) i de la Resurreccio (erroneament coneguda com a Porta de Sant Joan). U d´estos apostols es el peregri Sant Jaume vestit en tunica adornada en conches marines, capell a l´ esquena i bacul o vara en carabassa per a l´ aigua. Esta entrada simultanea per tres accesos diferents simbolisa l´ encontre dels discipuls de Crist en un crucer de tres camins. Els apostols es saluden entre si i asombrats davant del fet de vore´s reunits, canten a tres veus i a tres temps. Finalisat el cant, els tres apostols s´encaminen cal al cadafal. Entren en el mateix i, com els discipuls que els precediren, saluden a Maria, a Sant Pere i a Sant Joan. D´esta manera es reunixen els apostols, tal i com manifestà l´ angel del nuvol, al voltant del llit de la Verge. Unicament, es dona una excepcio, Sant Tomas no apareixerà fins el final del segon acte o ´La Festa´ a l´estar molt llunt, predicant en les Indies, com es menciona en diferents evangelis canonics i apocrifs i segons la tradicio cristiana.

Els apostols entonen un singular cant que apareix escrit ademes de en valencià, tambe en llati. Es tracta d´una Salve dedicada a la Verge que es iniciada pels apostols agenollats.Despres del primer vers, es posen en peu i, a partir d´ este moment, van fent fondes inclinacions per grups de veus (tenors, baritons i baixos) a mida que es desenrolla el cant. L´ultim vers de la Salve coincidix en la caiguda de genolls de tots els apostols excepte Sant Joan que, portant la palma dorada, es l´unic personage que sempre roman de peu a lo llarc de l´ obra. Instants despres s´ alça Sant Pere i, canta dirigint-se a Maria. Torna a agenollar-se Sant Pere.Les Maries i els angels abandonen ses cadires i es coloquen en la capçalera del llit. El chiquet que interpreta a la Verge arreplega un ciri ences en ses mans. Es el preludi de sa mort. En veu entretallada i trista recomana a sos fills, els apostols, que soterren son cos en la Vall de Josafat. Despres de les ultimes notes del cant, cau Maria com a morta sobre el llit. Els apostols i les Maries acompanyant s´acosten ad ajudar-la.

Tots els personages existents en l´escenari entaulat, ademes de simular un intent d´ auxili a la Verge, en sa actitut intenten amagar a la vista del public una interesant part de la tramoya del drama sacro que te lloc en eixos moments. L´actor que figurava ser la Mare de Crist, despres de desplomar-se, es fet desapareixer en l´interior del cadafal mijant un escotilló situat baixel mateix llit. A continuacio, ascen a la superficie del llit una menuda plataforma en l´image de la Verge de l´ Assuncio, Patrona d´ Elig, en actitut jacent. Aixi queda incorporada a l´escena la figura de María venerada en la bassílica ilicitana. Presenta el rostre cobert en una mascara, en la que els ulls apareixen tancats en el fi de representar sa mort en major fidelitat. Davant del cos de la Verge recostat sobre el llit, els apostols, que porten veles enceses en ses mans, entonen un bell cantic funebre en el que expresen l´esperança de la futura resurreccio.

Expirat el cant emocionat dels apostols, s´obrin de nou les portes del cel i inicia el descens un aparell aereu denominat ´Araceli o Resselica´. Es tracya d´ un artefacte en forma de retaule, construït de ferro i forrat totalment d´ or i pell. Està compost de quatre repises colocades simetricament al voltant d´un buit central. En les plataformes apareixen agenollats dos angels adults que toquen una guitarra i un arpa. Les repises inferiors les ocupen dos angels chiquets en guitarres menudes. El buit central està destinat al ´Angel Major´, que apareix de peu i revestit en ornaments sacerdotals puix este personage tambe ha de ser inpretetat per un religios. En quant la Resselica ha traspassat les portes del cel, una pluja d´or i pell, cau sobre l´ escenari. El cor angelic inicia son cant comunicant a Maria ses proximes Resurreccio i Assuncio.

A l´arribar l´Araceli al cadafal, sense detindre son cant, l´Angel Major arreplega una chicoteta image de la Verge vestida en vels blancs que li oferix u dels chiquets de l´ acompanyament de Maria. Esta minuscula talla representa l´anima de la Verge. En aço es simbolisa de forma visual la separacio de l´esperit i del cos, es a dir, la mort efectiva de la Mare de Crist. En son ascens, els angels entonen les mateixes estrofes que cantaren en sa baixada. I en l´arribada de l´Araceli al cel conclou el primer acte del ´Misteri´.

Finalment, l´arciprest de la bassilica i els Cavallers Portaestandart i Electes, entren en el cadafal, besen els peus de l´image difunta. Igualment procedixen les Maries, els angels de l´acompanyament i els apostols. D´estos, l´ultim en fer-ho serà Sant Joan, qui, ademes, deixa sobre la figura de la Verge, creuada sobre son pit, la palma dorada. Seguidament ixen els actors cap a l´ermita de Sant Sebastià, on es desprendiran de ses vestidures fins el día següent en que tindrà lloc la segona i ultima part del ´Misteri´, coneguda com ´La Festa´, acte que te el seu moment culminant en la coronacio de la Verge despres de sa resurreccio i assuncio als cels. I sobre ´La Festa´ continuaré en el proxim numero de la revista.

cites

Nadie podrá asegurar que el valenciano y el mallorquín sean dialectos del catalán en el verdadero sentido de la palabra. Los tres se han desarrollado con absoluta simultaneidad de tiempo y divergencias léxicas, sin influirse mutuamente
Carreras i Candi

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: