El raco del vi
Per José Luis CortésEl atre dia, parlant en els amics, u d’ells va comentar una coseta relacionada en el vi. Me va fer gracia i vos-ho conte.
Die que en un dinar que feen celebrant la festa de Sant Roc, en un carrer del centre de Castello, prepararen la paella al aire lliure raonant records passats, fent contalles, naturalment de quan eren menuts, i va eixir el tema del vi.
Davant de la paella unes botelles “reserva” molt cares estaven esperant que foren obertes. Despres de fer la prova u d’ells va destapar una “llimonà” i la va mesclar en el vi; mos varem quedar muts al vore-lo i ell despres d’un bon trago comentà:
¡Collons! que bona està la llimonà; quant ha millorat al posar-li este “reserva” que tan bo dien que es.
El comentari general va ser: Per a gusts estan els colors. I continuà la festa.
cites
La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.Lluis Fullana i Mira (1916)
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
