Refrans valencians
Per Carlos RosLo teps sa de pendre conforme be.
La boca amarga, no pot llança sinos fel.
La pedra eixida de la ma, no es sab hon va.
Lhome ques molt pereos, per un pas ne dòna dos.
La recaygudo, es pitjor que la cayguda.
Logrèr, y cart, finsa soterrar, sèmpre es amarc.
Lo qui noscarmenta en una´, noscarmentarà en ninguna.
Les lletres molt bones sòn, mes no les estima el mon.
La lletra, en sanch entra.
Lo be que asi faras, alla trobaras.
Lo mon no deixa a aquell, qui deixat no vol ser dell.
La creu de mes excelencia, es la creu de la paciencia.
La fe del enteniment, desperança es argument.
cites
La trenta e dues es que aquesta terra ha lenguatge compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millor li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables dels altres, he ha presos los millors. E no res menys trobarets dins aquesta beneyta ciutat qui us pot ensenyar les principals lengues del mon. Axi com son lati, ebraych e morischFrancesc Eiximenis
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
