Refrans valencians
Per Carlos RosLo teps sa de pendre conforme be.
La boca amarga, no pot llança sinos fel.
La pedra eixida de la ma, no es sab hon va.
Lhome ques molt pereos, per un pas ne dòna dos.
La recaygudo, es pitjor que la cayguda.
Logrèr, y cart, finsa soterrar, sèmpre es amarc.
Lo qui noscarmenta en una´, noscarmentarà en ninguna.
Les lletres molt bones sòn, mes no les estima el mon.
La lletra, en sanch entra.
Lo be que asi faras, alla trobaras.
Lo mon no deixa a aquell, qui deixat no vol ser dell.
La creu de mes excelencia, es la creu de la paciencia.
La fe del enteniment, desperança es argument.
cites
"perque yo, a manament de vostra senyoria, ho he tret de lati, en nostra vulgada lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres l´hagen tret en lengua cathalana".En el prolec de la seua traduccio del "Valeri Maxim"
Antoni Canals (1352-1419)
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
