El Misteri d´Elig (part II)

Per Josep Esteve Rico Sogorb

<P>PRIMERA PART. ´LA VESPRA´ (Descripcio de l´ escenificacio)

Acabades les solemnes vespres de l´Assuncio de la Verge, cantades sobre el mateix escenari de la Festa o Misteri d´Elig pel clero de la Bassílica de Santa María, s´inicia el primer acte de la representacio sacra ilicitana, el qual es conegut com ´La Vespra´ (en castellà ´vispera´, dia anterior) diferenciant-se del segon acte, ´La Festa´.


Misteri d´Elig. L´Ascensio

A les 6 de la vesprada ix la comitiva que des de la proxima ermita de Sant Sebastià conduix als actors del drama assuncioniste fins la bassilica. Encapçalen la comitiva l´ Arciprest de Santa Maria i els Cavallers Electes i Portaestandart que vestixen de chaque i porten els dos primers una vara dorada en senyal d´ autoritat i este ultim el peno o estandart de la Confraria de la Verge. Darrere van els personages de l´ obra seguits per membres del Patronat del Misteri, organisme encarregat de l´ organisacio i custodia del drama assuncioniste. La breu marcha fins la bassilica l´obri la Banda Municipal de Musica que interpreta un pasodoble compost pel mestre Alfredo Javaloyes, music ilicità, titulat ´El Abanico´.

L´escenificacio escomença quan apareix la Verge i ses acompanyants en la porta principal del temple. La Verge es representada per un chiquet de curta edat vestit en una tunica blanca i un mant blau, portant sobre el cap una diadema dorada. Son acompanyament està format per Maria Salome i Maria Jacobe, tambe chiquets, que vestixen similar a la Verge i porten escrits els noms en les corresponents diademes.I gualment formen part de l´acompanyament dos angels de coixi -aixi nomenats per portar en ses mans coixins de vellut roig- i quatre angels de mant que van agarrant el mant de la Verge. Tots estos personages son representats per chiquets, ya que l´orige litúrgic del teatre religios migeval no permitía la participacio de dones.

En quant els chiquets actors entren per la porta de la bassilica, sona l´orgue, Tant la Verge Maria (´la Maria´, com es coneguda popularment pels ilicitans) com el seu acompanyament queden molt a prop de la porta principal, a l´inici del ´andador´ o corredor (`pasillo´) en forma de pla inclinat que conduix des d´ este lloc fins l´escenari o ´Cadafal´ (´catafalco´), estructura qüadrada de madera construïda entre el crucer i el presbiteri. Mentres tant, l´ Arciprest i els Cavallers Portaestadart i Electes pugen per l´andador i ocupen ses cadires instalades en dos amples del corredor, justament al costat de la porta del taulat. El chiquet que representa a la Verge, mirant cap a l´ altar major de la bassilica, canta a ses companyeres, les Maries Iacobe i Salome, demanant-les ajuda en dia tan important per ad ella. Els components de l´ acompanyament marià li responen en atre cant en el que manifesten sa absoluta fidelitat.

La María alvança uns passos i, agenollada damunt dels dos coixins rojos que porten els angels que l´acompanyen, expresa son desig de reunir-se en son Fill, JesuCrist. María, sempre envoltada pel seu acompanyament, ecomença l´ascens per l´ andador. En son cami es deté en tres ocasions. En cadascuna d´ elles s´agenolla sobre els coixins i girada cap a uns menuts grups escultorics colocats en els pilars del temple i que representen escenes del patiment i mort de Crist, realisa una especie de Vía Crucis rememorant la Passio del Senyor. El primer d´ estos chicotets altars representa l´Hort de Getsemani i la Verge entona una copla davant mateixa. Uns passos mes avant es deté front a la representacio del Mont Calvari proseguint el cant i finalment s´ agenolla junt al Sant Sepulcre on conclou la dita copla.

Acabats estos cants, l´acompanyament continua son ascens cap al Cadafal. Este, de forma qüadrangular i cobert en una grossa estora dels mateixos colors blaus (atre signe de valencianitat i d´ espiritualitat) que la de l´ andador, està envoltat per un menut passamans de barrots salomonics. Sobre esta baranda lluïxen dotze ciris que allumenen l´escena. A l´esquerra, podem contemplar un llit cobert de vels blancs. A la dreta, huit cadires destinades als personages de l´acompanyament marià. La Verge s´ agenolla sobre el llit, de cara a la porta major del temple, i les dos Maries i els angels de coixi i de mant es situen a peu al seu voltant. des d´este lloc torna a manifestar son incontenible desig de trobar-se en companyia de son Fill.

Finalisada la peticio de Maria, s´ obri la porta del ´Cel´ que, per al ´Misteri´, es simula en la cupula de la bassilica. Este cel es una llona, llançol o llenç pintat en nuvols i angels i tapa completament l´ anell toral de la cupula. Solament una obertura qüadrada, que coincidix en el centre del Cadafal, pot obrir-se i tancar-se mijant unes portes deslisables, les Portes del Cel. Pel buit que deixen estes portes escomença a baixar un aparell conegut com a ´Núvol o Mangrana´ (´nube o granada´) que realisa la seua aparicio en forma d´ esfera i suspes per una forta i grossa maroma de cordes d´ espart. Es de color grana, roig fort o vermell i son exterior es troba adornat en dibuixos geometrics o peçes metaliques de color dorat. De son inferior extrem penja una cua d´ or.

Una vegada traspassada la porta del cel i mijant tirants de corda, la magrana escomença a obrir-se en huit ales, branques o gajos. En son interior, totalment recobert d´ or i pell, es descobrix un chiquet que, vestit en tunica i en ales de plomes en la seua esquena, figura ser un angel. En ses mans porta una Palma Dorada. Esta obertura del cel i eixida de l´ aparell aereu es realisada en musica de l´ orgue, volteig de campanes i dispars de coets de tro. Quan el nuvol ha baixat alguns metros, acaben les citades mostres d´ alegria i l´angel, despres de deixar caure un mocador ple d´ or i pell tallat en fragments en els que es figura una finissima pluja d´or, inicia son cant en el que saluda a Maria i li anuncia que Crist ha escoltat sos precs i accedix a sos desijos.

En quant la ´Mangrana´ arriba al Cadafal, els components de l´acompanyament de la Verge s´ apresuren a acostar-se a l´ aparell i desnyugar els lligaments que asseguren al chiquet actor en la seua baixada. Una volta lliurat, l´ angel s´ acosta al llit de Maria i agenollat davant d´ ella, li entrega la simbolica Palma Dorada despres de tocar-la en els llavis i la front com a gest reverencial i salutacio. La Verge, en el mateix ceremonial, pren el singular obsequi i expressa al mensager de Crist un nou desig: que els apostols es troben presents en el moment de la seua mort. Oïda la seua peticio, l´ angel puja de nou a la Mangrana on, despres de ser nyugat atra volta en una forta correja per a evitar qualsevol accident, inicia l´ ascens cap al cel mentres manifesta la confirmacio dels anhels de la Verge. A l´ arribar l´ aparell a les portes del cel, s´obrixen en les mateixes mostres d´ alegria que en la primera ocasio. I una volta tancades les ales de la Mangrana, començarà esta a entrar per les dites portes.

En el Cadafal, quan la magrana o nuvol es troba a pocs metros del cel, els angels i les Maries saluden a la Verge realisant una genuflexio davant d´ ella i passen despres a les cadires preparades en la part oposta de l´escenari. Tambe s´ alçaran dels seus llocs els dos Cavallers Electes, els quals ixen per l´ andador al carrer. Tal accio, que hui unicament te un valor simbolic, nos recorda l´ epoca en que estos cavallers eren els que organisaven el Misteri per encarrec del Consell Municipal de la Vila o ajuntament antic.Ademes, dirigits per l´arciprest de la bassilica, que actuava com a mestre de ceremonies, eixien en busca dels diferents actors que, preparats en la propera ermita de Sant Sebastià, necessitaven ser introduïts en escena en el moment adeqüat. Estos cavallers tambe realisaven, per tant, la funcio d´ autentics traspunts teatrals.

Instants despres d´ haver-se tancat el cel despres de la magrana, tornaran a ocupar sos sillons els Electes que simulen, d´esta manera, haver anat fins la capella de Sant Sebastià per ad indicar a l´actor que interpreta el paper de l´ apostol Sant Joan, un tenor liric, que ha arribat la hora o moment de la seua intervencio o entrada en escena. Apareix, puix, dit apostol al peu de l´andador. Vestix una tunica de color blanc com a simbol de purea. En sa ma esquerra porta un vell llibre de pergami que simbolisa son propi evangeli. A mida que puja pel corredor central, va fent gests i ademans d´extranyea davant la incomprensible força que l´impulsa a recorrer tal cami. Cap la mitat de l´andador, quan descobrix a la Verge agenollada en son llit, Sant Joan camina mes apresa i la saluda en un abraç. Tambe li manifesta sa alegria per tan inesperat encontre. María indica al discipul predilecte de Jesus quant li digue l´ angel de la magrana, es a dir, la proximitat de sa mort. Ademes, a l´acabar son cant, entrega a Sant Joan la palma qui rep l´obsequi besant-lo i tocant-lo en la front a manera oriental i entona ensimismat un cant trist i ple de sentiment. Seguidament es traslada cap a l´ entrada a l´escenari o cadafal i mirant a la porta major de la bassilica crida a sos companyons en l´apostolat. Despres torna a cantar-li a la Verge, expresant-li una volta mes la seua tristor i el seu desconcert.

cites

Hay unanimidad en los autores valencianos de los siglos XIV, XV y XVI en llamar valenciana a su lengua
Simó Santonja

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: