Castello, fillol i fadri de lo nostre Antic Regne de Valencia. (i II)

En la primera part d’estes anotacions d’historia, varem vore, com i perque, Castello baixà de les montanyes a la plana, com va obtindre l’autorisacio del Rei En Jaume I, com referen i milloraren les muralles de la nova ciutat i com es desferen del jou dels monges de Poblet en benefici dels de Sant Vicent de la Roqueta de Valencia. Per ultim verem com Castello, deixa de ser desdit a uns i a atres i al remat quan el generos infant D. Joan que tenia la vila de Castello a titul de feudo d’honor, feu renuncia d’ella el 6 d’octubre de 1368, quedà per a sempre lligat Castello al Regne de Valencia i conseqüentment a la Corona d’Arago.

Festa de la Magdalena. Eixida
de la Romeria. El
caracter religios se manifesta
en toda la celebracio

En esta segon part, continuarem viajant en l’historia de Castello. Ya hem vist que Castello prestà als reis en moltes ocasions grans servicis, que foren per lo general recompensats ab diversos furs, privilegis i franquicies. Pero ya es hora, que dediquem uns quants renglons a la festa major de Castello, aquella que commemora la baixada dels castellonencs de les montanyes a la plana (al Palmeral de Borriana). En l’actualitat esta festa de la Magdalena es celebra el tercer dumenge de quaresma, pero n’hi ha que dir, que en temps preterits es celebrava el tercer dissabte de cuaresma, i segons conta Juan A. Balbas, grans degueren ser els desbarataments que en ella ocorrien, per a quel 6 de març de 1790, es publicara un bando, que dia: <> (sic). Tal bando no causà l’efecte que s’esperava, puix la mateixa autoritat el 4 de març de l’any següent, publicà atre bando mes energic, ordenant que per les inconveniencias indicades, concluixca la provesso ans de fer-se de nit o d’amagar-se el sol.

Ans com hui en dia, gran es l’animacio i la vida en Castello. A l’alba la gent es posava en moviment, i la poblacio en massa s’encaminava a l’ermitori de la Magdalena, on s’encontren les enrunes del castell de l’antiga vila. A les set del mati, eixien de l’iglesia parroquial el clero i l’ajuntament presidit pel Governador, dirigint-se en provesso de pregaria a l’ermita, celebrant-se a la seua arribada una solemne missa ab sermo alusiu a la festivitat. Des de dalt es podia vore en les esplanades de les rodalies, la gent formant alegres i bulliciosos grups que, menjaven, rien, cantaven, ballaven, animats per l’espirituos suc de l’esprimit frut del raïm <> (sic). Cap a les tres del mig dia, satisfets els estomecs, la gent escomença a retirar-se. L’ajuntament i el clero, torna en la mateixa forma que a l’anada, i a l’arribada a la ciutat escomença la maginifica provesso denominada de <> (sic). Es significatiu, que en temps d’un centralisme conseqüencia de la Guerra de Succesio i del Decret de Nova Planta, els governants del nou regimen politic i especialment els veins del nort, no digueren res al respecte d’escriure gayata o gayates en “y” grega i no mos vullgueren impondre la “i” llatina (gaiata-gaiates) com en l’actualitat han conseguit els comissaris llingüistics de l’IEC per mig de la nefasta e infame AVLl.

Continuant en un aire festiu, anem a vore atre acontenyiment anual en Castello, que com en tota Espanya, es tradicional. M’estic referint a la Fira de Castello. La celebracio de fires en Espanya, es remonta des de l’any 1030 ans de Jesucrist, quan per haver quedat la peninsula Iberica esquilmada a conseqüencia d’una gran sequia, arribaren els Rodios i fundaren Rosas (Catalunya) per a celebrar les seues fires. Els seguiren els fenicis, que establiren els seus almagasens i mercaderies per a celebrar tambe les fires. Els romans i els godos els imitaren i els araps toleraren als espanyols ses antigues practiques, rao per lo qual Cordoba, Malaga, Sevilla, Mairena, Medina del Campo, Zamora, etc, etc seguiren tenint ses famoses fires. La de Castello, s’escomençà a celebrar per Tots els Sants, dihuit anys en acabant de verificar-se la translacio de Castello a la plana. En acabant un real privilegi donat pel rei En Jaume I, datat i firmat en Lleida en l’any 1269, per el qual concedi a la “villa de Castello del campo de Burriana” (sic) facultat per a poder tindre fira, la que havia d’escomençar huit dies ans de la festa de Sant Lucas i durar els deu dies següents. Este privilegi d’En Jaume I, diu textualmet lo següent: <> (sic). La fira de Castello tingue gran importancia, per lo que el rei D. Alfonso IV, en un atre privilegi datat i firmat en la mateixa vila de Castello, el 27 de novembre de 1334, diu, que no prou en els deu dies concedits pel rei En Jaume I, per la gran multitut de gent que acodia, tinguera una duracio de quinze dies: <<…..quinque dies adungimus vobis dictis juratis probis hominibus et universitate dictae villae dictas nundinas perpetuo per quindecim dies de novo francas et liberas concedimus et incipient anuatim die festivitatis beati Lucae…..>> (sic).

Mes avant, en una sentencia donada pel rei D. Martin, datada i firmada en Sogorp el 8 d’octubre de 1402, veem, que hague entre Castello i Almassora un pleit sobre les fires d’abdos ciutats, per quant D. Martin manà, que la fira d’Almassora que escomençava lo dia de Tots Sants al igual que la de Castello i per haver perjui en esta ultima, <> (sic). La fira de Castello continuà hasda el primer terç del sigle XX, ya que la guerra Civil Espanyola trencà en ad esta tradicio castellonenca. En relacio a la d’Almassora, perdurà hasda poc mes del 1500.

Atres fires de menor importancia es celebraren en Castello, com ho demostren dos privilegis que n’hi han en l’Archiu Municipal de Castello: uno de la Regina Dª Maria de data 1 d’abril de 1444, pel que s’autorisa a verificar una fira, que havia d’escomençar el dia Sant Marc i durar els quinze dies següents. L’atre el donà el rei D. Felip II, el 15 de setembre de 1564, per a tindre atra fira el dia de Santa Barbara en quinze dies tambe de duracio.

Que la fira de Castello tingue des d’un principi gran importancia en la vida de la gent i del poble, aixina com en la dels pobles del voltant, ho demostra ben clarament el document o privilegi ades nomenat del rei D. Alfonso IV, el qual diu, ademes: <> (sic)

Per a concloure este chicotet repas a l’historia de Castello, fer les anotacions oportunes en respecte a els motius pel qual, es feren els bandos de l’any 1790 i successius, prohibint a les dones “callejear con libertad, ver y ser vistas” , que no eren atres , quel reprimir el festej de les chiques fadrines en edat de buscar i tindre marit. Esta predisposicio de la gent jove, fea que les prostitutes es mesclaren entre la gentada que acodia als actes de la Festa de la Magdalena, baix els disfrasos de Magdalenes i poder fer “la seua faena” en els carrerons adyacents. Clero i ajuntament consideraven actes intolerables i mes encara en eixos dies, per “los gravísimos perjuicios que pueden seguirse al estado y bien de la causa publica en el disimulo o permision de penitentes públicos”. De fet, en atra oportunitat al voltant d’estes Anotacions d’Historia, vorem com al poc de establir el rei En Jaume I els Furs per al Regne de Valencia, es dictaren noves disposicions per al “regiment de la cosa publica” i entre elles figuraven: el reconeiximent de les protitutes i la practica de la prostitucio, aixina com els llocs on s’ubicaven les mateixes, les regles i condicions d’higiene, les hores, etc, etc.

Atra anotacio, son les referncies que de la Festa de la Magdalena i en concret, es fa de les “Gayates”, puix com hem vist, en l’any 1790, ya eren mes que conegudes i motiu de gran admiracio pel poble castellonenc, que rememorava la baixada a la plana en primitives llums per a poder vore per on caminaven.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari