Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”)

Per Josep Boronat Gisbert

ATRES NOMS, PER NO DIR VALENCIÀ

Llemosi, per a arraconar la denominacio de llengua valenciana

Es de supondre que, no atrevint-se encara en aquell temps a suplantar el nom llegitim de llengua valenciana, trobaren modo d’anar arraconant-lo, deixant d’utilisar-lo i esgrimint una denominacio mes inexacta i inadequada, manifestament incorrecta aplicada a la llengua dels classics del Sigle d’Or. Aixina, farien oblidar el seu nom correcte, preparant el moment en que, com ara, ya s’atrevixen a posarli, de colp, un nom, el de catala, que mai havia tengut.

Aço ho dic perque, llegint en S.G. lo que diuen els dats que aporta –no lo que afirma-, es deduix que el primer que utilisa la paraula llemosi en la Renaixença es Aribau, el que diuen que fon l’iniciador de la mateixa en Barcelona. S.G. reproduix vintissis versos de l’oda d’Aribau de 1833, i solament quatre de la Canço de Villarroya de 1841, per la qual califica a este d’Aribau valencià, donant-li la primacia a Aribau... el catala. Pero qualsevol observa que els quatre versos de Villarroya tenen mes poesia de fondo i de forma que els vintissis d’Aribau. Observacio que es reforça si en atres llibres es lligen mes versos de la Canço de Villarroya.

Pero, sense divagacions, en eixos versos d’Aribau reproduits per S.G. en la pagina 27, es lligen cinc vegades, repetitivament, la paraula llemosi. Villarroya escriu la llengua de mos avis, no el llemosi. Els avis de Villarroya eren valencians i parlaven una llengua que certament denominaven valenciana.

Està clar que l’accio de derrocar el titul llegitim de Valenciana fon iniciat per catalans, com confirma el mateix S.G.: “Donaren el nom de llemosi a la llengua els intel.lectuals catalans més destacats de l’època: Rubio i Ors, Milà i Fontanals, Piferrer, etc.”, els tres de la generacio d’Aribau, la generacio romantica barcelonina, de la que S.G., en atra obra, diu que perteneix a la robusta burgesia, de romanticisme erudit i medievalista, en la línia de Walter Scott i de Manzoni, de virtuts burgeses de laboriositat, seny, previsio i estalvi. En canvi, dels valencians de la mateixa generacio romantica (1833 – 1859), diu que a diferència dels barcelonins, eren tots molt lliberals i d’un caracter acusadament polèmic, no aportant cap de citacio de l’us del nom llemosi per estos renaixentistes valencians; solament ho afirma.

Resumint: els renaixentistes catalans, gent reaccionaria, tancada, tradicionalista a ultrança, son els que començaren a silenciar el nom llegitim de la llengua classica, la llengua valenciana.

cites

Nadie podrá asegurar que el valenciano y el mallorquín sean dialectos del catalán en el verdadero sentido de la palabra. Los tres se han desarrollado con absoluta simultaneidad de tiempo y divergencias léxicas, sin influirse mutuamente
Carreras i Candi

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: