Antics refrans valencians
Per Carlos RosLo burro de Arcadi, carregat dor i menja palla.
Lo be nos conegut finsa ques perdut.
Lo braç de la justicia es molt llarch.
Lo gos ab rabia, de son amo trava.
Lo caball de la llaurança es sempre ric desperanza.
Lo concell muda al vell.
Lo fill de la cabra, sempre ha de ser cabrit.
Lohome compon, y deu dispon.
Lo plor del hereu, rialla disimulada.
Los mals, en lo pa son menys.
cites
No es el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i nomes des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independentA. Badia Margarit
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
