Castellologia dŽArtana

Per José Vicente Gómez Bayarri

El municipi dŽArtana, pertanyent a la comarca de la Plana Baixa, conserva com a fortificacions migevals el castell i les muralles.


Vista de la poblacio dŽArtana

La poblacio sŽassenta en la vall que porta el seu nom, a una altitut d’uns 260 metres, en la vessant nort de la Serra dŽEspadà i a la part dreta de la Rambla dŽArtana. Limita al N., principalment, en el terme dŽOnda; al S., en Alfondeguilla o Fondeguilla i La Vall dŽUxó; al E., en Bechi i Nules, i al W., en els municipis de Tales, lŽAlcudia de Veo i Eslida. Dista de Castello uns 25 km.

Les excavacions arqueologiques realisades en el seu terme municipal han tret a la llum jaciments de lŽepoca del Mesolitic i de lŽEdat dels Metals. Artana en el periode de la colonisacio romana va ser denominada “Arctalia” i fon un nucli important de lŽEdetania.

El toponim dŽArtana pertany a la toponimia prerromana-llatina. El seu origen, probablement, procedix del radical basc “arta”, que es registra en prou ocasions en lŽarea geografica del Pais Basc. SŽinterpreta com un vocable basc, “arte”, “arto” en la significacio de “alzina verda”, segons alguns etimologistes que han estudiat el seu dessiframent semantic – L. Michelena, J. Corominas, Sanchis Guarner, Cabanes-Ferrer-Herrero,- etc., Este radical donara origen al toponim “Artana”.


Llenços i bassaments del pati dŽarmes
del castell

Despres de la dominacio romana decauria la seua importancia i es va convertir en una alqueria islamica, sent conquistada pel rei Jaume I en 1238, com unes atres poblacions i castells de la zona.

El toponim es constata en una donacio de Jaume I a Gartia Romei realisada en 1238.

Gartia Tomei: totam vallem de Artana, retenta pace et guerra.

Es torna a registrar en una donacio del monarca Jaume I, rei dŽArago, a lŽautorisar, el 16 de maig de 1240, en Valencia, a Guillermo de Moncada que puga dispondre del castell dŽArtana si G. Romei no li paga el seu deute.

“(…) quam vobis debet pro expensis castri de Artana”.

Tambe es plasma el toponim dŽArtana en la carta de poblament que concedix Jaume I a Ramón de Bocuda, a Guillem de Rocafort i a 300 pobladors mes, per a que repoblen la vila dŽOnda i lŽalqueria de Tales, a fur de Valencia, el 28 dŽabril de 1248.

Iacobus Dei gratia Rex Aragonum (…) imperpetuum, villam de Onda et villam de Talis cum suis omnibus alcheriis et terminis (…) et cum serra qui dividit cum Artana, et cum termino de Eslida (…).

Les sublevacions morisques que es produiren en la Vall dŽArtana en els segles XVI i XVII afectaren directament a la localitat. LŽunica carta de poblament que coneixem es de 20 de novembre de 1611. En ella, els procuradors de don Carles dŽArago, duc de Villahermosa, atorguen carta de repoblacio a la vila dŽArtana, despoblada per lŽexpulsio dels moriscs en 1609, per a 45 pobladors cristians, a fur de Valencia.

L’origen de la fortalea d’Artana es islamic, encara que quan major esplendor alcançà fon despres de la reconquista. El castell dŽArtana pogue ser visitat en 1242 pel monarca Jaume I. Es troba al nort dŽArtana, en la cima dŽuna montanyeta proxima que domina la poblacio. Al ser un nucli de poblacio dŽepoca romana, sŽha asseverat que la construccio de la fortificacio arap s’assentà sobre lŽantic castro romà. DŽesta fortificacio destaca la torre coneguda pel nom de la torre dels Escipions, que passà posteriorment a ser la torre mayor o de lŽhomenage. Era de planta octogonal i fon derrocada en les Guerres Carlistes.

Despres de la incorporacio al domini cristia es van acometre diverses intervencions de reforma per a adaptar el castell a les necessitats propies dels senyors que ho van ocupar. Encara es poden apreciar ruïnes de llenços almenats de muralles reconstruïdes, espai destinat als aljubs, dependencies auxiliars i basaments de torres. Fins que el castell fon dinamitat en les Guerres Carlistes per orde del general Borso, lŽestat de conservacio va ser acceptable. Actualment està en ruïnes.

La jurisdiccio de la poblacio i el seu castell passaren en epoca migeval cristiana per diversos llinages de noblea: els Romeu, Moncada, Boïl, Díez, Tous, Vilanova, fins que es va incorporar al Ducat de Villahermosa.

Sarthou Carreres va escriure, en 1913, que en la part nort de la poblacio, en lo mes alt de la montanya, dominant les dos vertents lluïxen el seu esplendor les ruïnes del que fon un bon castell. Nomes queden en peu, alts murallones i un aljub. En el seu centre es contemplen encara els fonaments i la base dŽuna torre romana.

Els vestigis de les muralles dŽArtana es troben en lŽinterior de la poblacio. Son dŽepoca agarena, i foren reconstruïdes i ampliades durant la Baixa Edat Mijana. La finalitat era protegir la vila. Tambe, durant les Guerres Carlistes es va procedir a la seua demolicio.

cites

...me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portoguesa. Mas encara de portoguesa en vulgar valenciana: perço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar...
Joanot Martorell (1413-1468)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio dŽEscritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: