Antics refrans valencians

Per Carlos Ros

Lomes, priva el menys.

Lo amor, desastra les gents.

Lo burro de Arcadi, carregat dor, y menja palla.

Lo be nos conegut, finsa ques perdut.

Lo braç de la justicia, es molt llarch.

Logos ab rabia, de son amo trava.

Lo caball de la llaurança, es sempre ric desperança.

Lo consell, muda al vell.

Lo fill de la cabra, sempre ha de ser cabrit.

Lhome compon, y Deu dispon.

Lo plor del hereu, rialla disimulada.

Los mals en lo pa, son menys.

Lo temps sa de pendre, conforme be.,

La boca amarga, no pot llançar sinos fel

cites

La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.
Lluis Fullana i Mira (1916)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: