Antics refrans valencians
Per Carlos RosLomes, priva el menys.
Lo amor, desastra les gents.
Lo burro de Arcadi, carregat dor, y menja palla.
Lo be nos conegut, finsa ques perdut.
Lo braç de la justicia, es molt llarch.
Logos ab rabia, de son amo trava.
Lo caball de la llaurança, es sempre ric desperança.
Lo consell, muda al vell.
Lo fill de la cabra, sempre ha de ser cabrit.
Lhome compon, y Deu dispon.
Lo plor del hereu, rialla disimulada.
Los mals en lo pa, son menys.
Lo temps sa de pendre, conforme be.,
La boca amarga, no pot llançar sinos fel
cites
No es el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i nomes des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independentA. Badia Margarit
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
