Antics refrans valencians

Per Carlos Ros

Lomes, priva el menys.

Lo amor, desastra les gents.

Lo burro de Arcadi, carregat dor, y menja palla.

Lo be nos conegut, finsa ques perdut.

Lo braç de la justicia, es molt llarch.

Logos ab rabia, de son amo trava.

Lo caball de la llaurança, es sempre ric desperança.

Lo consell, muda al vell.

Lo fill de la cabra, sempre ha de ser cabrit.

Lhome compon, y Deu dispon.

Lo plor del hereu, rialla disimulada.

Los mals en lo pa, son menys.

Lo temps sa de pendre, conforme be.,

La boca amarga, no pot llançar sinos fel

cites

No es el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i nomes des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independent
A. Badia Margarit

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: