Antics refrans valencians
Per Carlos RosLomes, priva el menys.
Lo amor, desastra les gents.
Lo burro de Arcadi, carregat dor, y menja palla.
Lo be nos conegut, finsa ques perdut.
Lo braç de la justicia, es molt llarch.
Logos ab rabia, de son amo trava.
Lo caball de la llaurança, es sempre ric desperança.
Lo consell, muda al vell.
Lo fill de la cabra, sempre ha de ser cabrit.
Lhome compon, y Deu dispon.
Lo plor del hereu, rialla disimulada.
Los mals en lo pa, son menys.
Lo temps sa de pendre, conforme be.,
La boca amarga, no pot llançar sinos fel
cites
La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.Lluis Fullana i Mira (1916)
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
