Com està i que fer en la llengua valenciana

Per Joan Batiste Sancho

INDEX

1. ¿En quina situacio està la llengua valenciana?
2. ¿Com hem arribat ad esta situacio?
3. ¿Qué fem ara? Un proyecte de poble.
4. Una unica normativa ortografica.

1. ¿EN QUINA SITUACIO ESTÀ LA LLENGUA VALENCIANA?


El Palleter nos mostra l´unio
possible dels valencians

Seguint l’estructura d’una famosa sentencia coneguda per tots, no sería atrevit afirmar que la llengua propia dels valencians o sera valenciana, tant en el nom com en el contengut, i d’esta manera tindra alguna possibilitat de sobreviure, o no ho sera, i desapareixera irremediablement de la vida quotidiana dels valenciaparlants en unes quantes generacions.

Amenaça doble

Es massa el temps que venim patint un doble proces hostil: un de substitucio per la llengua castellana. Proces este llarc des de fa molts segles que fa que de generacio en generacio la llengua castellana s’adopte com a llengua materna en les noves families, a pesar de ser algun dels dos o els dos, pare i mare, de families valenciaparlants. Està mes que comprovat que el castella alvança com a llengua materna de generacio en generacio, en detriment del valencià que retrocedix.

El segon proces es d’absorcio del valencià per part del català. Este fenomen fon plantejat formalment de manera teorica a finals del segle XIX coincidint en l’emergent nacionalisme catala en aires imperialistes. Està sent mes intens estes ultimes decades que ho ha segut mai.

Subestandar valencià de la llengua catalana

Es tracta d’un nou estandar per al valencià que s’està imponent en les escoles i mijos de comunicacio des de l’Administracio Publica valenciana, la qual ha confiat a l’institucio de la AVLL, com un Cavall de Troya, per a consolidar eixe “subestandar valencià de la llengua catalana”.

Desafeccio per la nova modalitat llingüistica imposta.


El Cavall de Troya, simbolic
amagatall de les forces
catalanistes en el Regne de
Valencia

Per atra banda, es ve manifestant de forma mes que evident, entre la poblacio valenciana, una clara desafeccio per esta modalitat llingüistica imposta.

Deixadea i complicitat politica

Mentres, les autoritats politiques que fins ara han ostentat la representacio en les institucions valencianes no han escoltat o no han volgut actuar, be per complicitat (cas dels governs de Lerma), per desidia, deixadea o simplement perque no “senten com a seu el problema” (cas dels governs del PP).

El fet diferencial valencià desacreditat (“secessionisme”)

Injustament sofridor de l’incomprensio, s’ha demonisat, desacreditat o simplement bandejat qualsevol intent de dignificacio i promocio social de la llengua valenciana sempre que ha partit de postulats valencianistes, moltes voltes de prestigi. S’ha desacreditat en el calificatiu de caracter pijoratiu: “secessionisme”.

El catalanisme en Valencia manté una actitut totalitaria. Des dels llocs que actualment controla: professorat, Universitat, partits politics d’esquerra i ara ya de dreta, etc... ha vengut atacant qualsevol intent d’us del valencià en una normativa propia (no catalana) preferint l’us del castella.

El fet es que nos trobem en un punt de reticencies i prejuïns a admetre el fet diferencial valencià, a on la llengua valenciana es considera “la pedra angular”.

2. ¿COM HEM ARRIBAT AD ESTA SITUACIO?

Som dels pocs pobles civilisats que davant un problema a on lo llogic sería abordar-lo parlant, dialogant i obrint un gran debat public, s’ha optat per amagar-lo, soterrar-lo, bandejar-lo, tergiversar-lo i desacreditar-lo perque els que ostentaven el poder public autonomic i tenien els mijos i els recursos no els interessava o era la moneda de canvi per a conseguir unes atres coses, com va fer Zaplana.

Fa 30 anys, apenes uns pocs valencians “colaboracionistes” i sucursalistes del proyecte nazional-catala pensaven que s’arribaria a on s’ha arribat. Aixo ha segut possible perque la major part del poble valencià no es va prendre en serio la dita amenaça, que hui es ya realitat.

Les forces civils valencianes tampoc han tengut una clara estrategia de neutralisacio, promocio i prestigi de “lo valencià”, per aixo els que sí que la tenien han conseguit guanyar terreny i conquistar els llocs estrategics que actualment controlen. I encara seguixen guanyant, dia a dia, llocs de prestigi i mes adeptes per mig de l’adoctrinament que practiquen.

Si fem un repas historic podrem arribar a la conclusio que el mes alt percentage de l’energia consumida pels valencians en totes les epoques ha segut en discutir entorn a les senyes d’identitat: bandera, idioma i nom del territori sense arribar a un acort des del qual construir, com aixina ho arreplega Nicolau Primitiu en “els 3 valencianismes”.

3. ¿QUE FEM ARA?: ( …UN PROYECTE DE POBLE.)

Obrir els ulls a la realitat

Hem d’obrir els ulls i donar-nos conte que estem vivint moments en que alguns que s’omplin la boca en dir que nos defenen, en realitat estan clavant-nos un gavinet per l’esquena. Este fet d’engany a molts valencians de bona fe, podria donar llastima, si no fora perque en realitat dona por.

No tindre por a denunciar en veu alta

Ya es hora de dir en veu alta que el Govern Autonomic Valencià mai ha actuat en clau constructiva per a la llengua valenciana, a pesar que s’ha endut molts vots del valencianisme en esta creencia, ni tampoc ha segut un ferm defensor de l’identitat valenciana ni dins ni fora de la Comunitat Autonoma, ni ha fet us dels recursos propis disponibles ad este fi. Aço es facilment comprovable entrant en internet i consultant webs oficials d’entitats i organismes estatals, europeus i internacionals que tracten qüestions de llengua, o inclus de territorialitat.

Unir des de dins del valencianisme

Ara, mes que tactiques especulatives, es moment de reafirmar idees i principis basics que nos unixen, puix fins estos estan en perill de mort i estan sent sistematicament atacats. Hi ha que reafirmar-se i no seguir dividint-nos en estrategies propies de qui en moments de debilitat del valencianisme per a millorar la seua propia posicio de manera especulativa en lloc de mirar pel conjunt que en definitiva no es atre que el be de la llengua valenciana com a “pedra angular” de la personalitat valenciana.

El mon cultural valencià necessita abandonar l’actual fragmentacio, superar les fractures existents i les lligaces mes personalistes que mes que una atra cosa, fan que sigam esclaus d’alguna que atra paraula i fet del passat. Hem de redefinir-nos baix un unic proyecte d’ample espectre a on tinguen cabuda moltes sensibilitats, pero totes estes sensibilitats que coincidixquen en traure la llengua i la cultura valenciana de la situacio de crisis en que es troba.

Un proyecte de reconciliacio

Un proyecte, este, que naixcut des del valencianisme aspire a reconciliar a tots els valencians, que inspire bons sentiments, i transmeta en convenciment que val la pena implantar uns valors d’autoafirmacio del poble valencià com a base d’una millor convivencia i d’un millor futur.

Abandonar l’endogamia i obrir-nos a tota la societat

S’ha d’abandonar la situacio d’endogamia (micromon) en la que es troba la cultura valenciana. Ademes, les principals entitats ubicades en la ciutat de Valencia, que aspiren a ser “referents” han d’eixir de la capital i extendre’s a lo llarc i ample del territori valencià i deixar de desconeixer el dia a dia dels pobles i comarques valencianes.

S’ha de potenciar i afavorir en tots els mijos que es disponga per al creiximent i la constitucio d’entitats comarcals i locals; estes, poden aportar recursos materials, culturals i humans fins al moment inaccessibles des de la capital, pero que son necessaris no unicament per a sobreviure, sino per a creixer i expandir-se.

Les actuals entitats de caracter local i les que es constituixquen en un futur han de saber funcionar de forma global, puix resulta mes efectiu i manco costos que fer-ho de manera individual.

Deixar-nos ajudar sense mirar pedigrees

Tambe ha de supondre deixar un “lastre” que durant molt de temps nos està estigmatisant i no contribuix a sumar, sino que nos hipoteca i nos “resta” credibilitat. Hi ha gent que no havent naixcut aci, viu aci i te la seua familia aci i estaria disposta a “sumar” si nosatres els deixem… Al valencianisme arriba gent de lo mes diversa i de lo mes dispersa en la seua procedencia.

En l’ultima decada tenim vivint entre nosatres a un gran numero de persones que han triat la nostra terra per a treballar i per a viure. La seua integracio es necessaria i molts d’ells estem segurs que volen integrar-se. Per aixo es necessari mes que mai no perdre eixe caracter acollidor i integrador que ha caracterisat al poble valencià a lo llarc dels temps. Ensenyem-los quí i cóm es el nostre poble .

Creixer en el camp de la cultura

Hem de situar el proyecte cultural valencià en el centre d’un triangul, llunt dels extrems, pero que aço no es confonga en falta de fermea en les idees i en les accions de promocio i defensa.

Un proyecte que reconstruixca la personalitat patria, que nos unixca en lo essencial i que respecte en comprensio, tot allo que els valencians tenim de diferent.

Tenim la necessitat de creixer en el camp de la cultura, especialment en l’estudi del fet diferencial valencià en tots els seus aspectes.

4. UNA ÚNICA NORMATIVA ORTOGRAFICA

El valencianisme no pot seguir caminant més que en una unica normativa amplament consensuada, sense les diverses variants actualment existents, utilisades simultaneament des de diversos punts de l’entorn valencianiste.

Es busca un proyecte politic que nos englobe a tots baix un proyecte cultural valencià, integrador, en mires amples i una unica normativa ortografica per al valencià.

cites

L´individualitat de la llengua valenciana dins de la familia de les llengües occitanes, cap que tinga una mija cultura, la pot posar en dupte.
Manuel de Montoliu

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: