Anotacions d´Historia: Castello, fillol i fadri de lo nostre Regne de Valencia (I)

Per Federico Bonillo Vigo

Voldria contar-vos tantes i tantes coses de la nostra historia, llengua, cultura, tradicions i de ¡traicions! tambe, d’identitat diferenciada i diferenciadora en definitiva de lo nostre Regne de Valencia, que s’em mareja el cap. Puix be, aprofitant l’oportunitat que em brinda la “Associacio Cultural Cardona Vives”, tant impreciable per a tots els valencians en general i molt en particular per a tots els castellonencs, hui i ara, ho tinc clar. Ab motiu del 25 natalici fundacional de la mateixa i per al numero especial a tal efecte de la revista Renou, i en lo vostre permis, com vos he dit ades, vos contare una miquete d’historia en fites, dades i dates sobre Castello, el nostre Castello, el Castello de tots els valencians. La veritat es que no se per on escomençar, pero com se sol dir, cal escomençar pel principi.


Signat pel rei

Les croniques segons la majoria d’historiadors, com es el cas de Juan A. Balbas, que fon premiat en els Jocs Florals de lo Rat Penat del 29 de juliol de 1883 en Valencia, com a historiador i Croniste de Castello, pel seu treball “Estudios Históricos: Casos y Cosas de Castellón”, mos conta que: En les primeres estribacions d’un mont proxim a Castello, es poden vore les enrunes d’un castell, que pertanyia a l’antiga vila de Castello, on en l’actualitat s’encontra l’ermita dedicada a Santa Maria Magdalena. Lo cert es que, l’antic Castello, fon pres als moros pel Rei En Jaume I el Conquistador en l’any 1233. Transcorreguts uns quants anys de viure en l’arida montanya i com ya no havia que tindre temor a un enemic tenaç i valent com ho eren els moros, els antics castellonencs trataren de traslladar la poblacio a la “plana“ veïna, nomenada “el Palmeral de Borriana” per a poder gojar i fruir de la seua fertilitat i de l’abundancia d’aigua.

Encontrant-se En Jaume I en Barcelona i havent quedat com a lloctinent seu en lo Regne de Valencia D. Ximen Pereç d’Arenos, manifestaren els de Castello lo seu proyecte; i trobant-lo aceptable, demanà permis al rei. El dia 8 de setembre de 1251, trobant-se en Jaume I en Lleida, otorgà el Conquistador a D. Ximen Pereç d’Arenos la real llicencia, per a verificar la traslacio, davant multitut de nobles i cavallers, concedint als habitants de la nova poblacio una serie de privilegis per ad elles i els seus succesors: <> (sic)

Refernt a lo ades transcrit, he volgut destacar en negreta els tituls que el rei En Jaume fa constar, i que com podeu vore ni cita, ni es rei de Catalunya, nomes es comte de Barcelona, i per atra part destacar que la normativa actual de l’Institut d’Estudis Catalans i que es aplicada en tot el rigor de la injusta llei i normativa llingüistica de l’AVLl en lo referent al vocable “signar = firmar”. Dir, que no es correcte ni s’ajusta a la normativa de les originaries normes d’El Puig i de la RACV, ya que mosatros distinguim entre “firmar”, que es lo mateix que representar els nostres noms i en especial els llinages per mig de un signe en el que sempre va lligat ad ell, alguna lletra o paraula sancera dels nostres llinages (i que per atra banda, son llinages i no cognoms, pel carácter realenc dels valencians), a diferencia de “signar”, que es senzillament l’utilisacio tan sols d’un signe o rubrica, ya que en aquella epoca i hasda ben entrat el sigle XVIII, sempre els reis no firmaven, sino que signaven (feen un signe) en lo seu anagrama personal, caracteristic i diferent dels demes reis. Normalment el seu signe, era representaiu del seu llinage i anava lligat al seu escut personal o familiar, al seu losange o bandera, aixina com en lo seu sagell, sent exclusiu nomes d’ell, del seu regne, corona o imperi.


San Vicent de la Roqueta

Tornant a Castello, comentar que quan baixaren a la plana i s’edificà la nova vila, ya estava habitada per pobladors aïllats, segons es despren d’un atre privilegi d’En Jaume I, datat en Onda el 22 de febrer de 1251, segons el qual els habitants de les alqueries del terme de Castello, no deurien pagar drets ni servicis a la nova vila de Castello “.....universis et singulis populatoribus et habitantibus alcheriarum termini Castilionis de Burriana, quae dicuntur Teccida, Benifayrem, Almalafa, Binafut, Binaciet..... exactione cavalcada, questia, cena, nec aliquam aliam demandam vel exactionem” (sic)

L’encarregat de les obres de la construccio de la nova vila de Castello, fon D. Alons Arrufat, de qui parla ab gran elogi Mosem Febrer en les seues Trobes. D’este fet i personage (Arrufat), n’hi ha que convindre, que no esta demostrat historicament la seua existencia, puix no es fa referencia d’ell en cap atre document de l’epoca. Del mateix modo, les Trobes atribuides a Mosem Febrer, son en realitat, una falsificacio feta per Onofre Esquerdo i Sapena, quatre sigles en acabant de produir-se el fets de la conquista de Valencia i evidentment de la construccio de la nova vila de Castello.

Lo ben cert es que Castello, a l’ampar de terres tan fertils, creixque molt rapit i es va engrandir tant, que aplegà a ser la vila mes important de tota la comarca. Segons consta en l’Archiu Municipal de Castello, en 1419, ya tenia mil quinze cases de veïns. Va ser tan gran el creiximent, que el rei Pere IV el Cerimonios, en un privelegi donat en Saragossa en octubre de 1335 ordena, que el lloctinent general governador del territori que comprenia “des de el riu Uxo prop de Nules, hasda el riu Cenia que era terme en Catalunya i en el d’Arago, tinguera lo seu assent en esta vila” (sic)


Trobes de Mosen Febrer

En els boscs i marjals que se trobaven entre la part baixa de la poblacio i la mar, n’hi havien jabalís en abundancia i grulles. Conten les croniques d’En Jaume I, que estant en Castello, esperant a D. Pere Cornell, a qui havia donat el govern de Borriana, el rei es dedicava molt sovint a la caça del jabali pels aiguamolls o en la marjal d’entre Borriana i Castello.

Castello estava rodejat de una muralla que tenia 845 braçes de contornada ab magnifiques torres de tirada en tirada.. En Pere IV el Cerimonios tingue gran empenyorament en que Castello estiguera ben fortificat i en privelegi datat en Barcelona en octubre de 1349, establi per ad esta vila una contribucio especial per a recomposicio i engrandiment de les muralles.

En acabant de que En Jaume I conquistara Castello, alla per l’any 1244 la va cedir al monasteri de Sant Vicent de Valencia, nomenat de la Roqueta, en real donacio feta en Valencia el 12 de setembre de 1244. Mes tart Alfons III, en setembre de 1287 cedi la vila al monasteri de Poblet juntament en el de Sant Vicent, barata el castell i vila d’Apiaria, que es trobava en lo Cami Real de Barcelona a Cervera, i que En Jaume I necessitava per a defendre als viagers i castigar als lladres “ quia non habeamus castrum seu villam aliam que contra raptores et malos homines circumquaque positos posset viam regiam defendere seu etiam custodire” (sic)

En respecte a la cessio de Castello als monasteris ades nomenats, els castellonencs farts del jou dels abats, elevaren una suplica al rei En Jaume II, per a que comprara la vila als flares de Poblet (que no als de Valencia). Contestà lo rei que: “ la donchs no havia beavinent que pogues comprar lo lloc” (sic); pero que si els prohomens de Castello volien prestar-li sa ajuda, faria lo possible per comprar-la, i que en tal cas, els prometia des de llavors no abalienar-la mai de la Real Corona. Arreplegaren estos lleals ciutadans en poquets dies la quantitat de quaranta mil sous i els entregaren al rei, el qual compli la seua paraula i promesa, verificant la compra i donant-los ademes un privilegi en el que, els prometia solemnement, que baix cap concepte separaria ya la vila de la Corona. Pero una miqueta desmemoriat lo rei En Jaume II, tornà a vendre Castello al mateix monasteri de Poblet, rebent per tal fet una gran quantitat de diners. No podent aguantar mes els castellonencs tanta desllealtat, es varen dirigir a Tarragona, on residia en aquells moments el rei, i sense mes li refilaren en la seua cara els seus privilegis i sa promesa real, llavors: “ lo rei en Jacme sabent et remembrant la dita promissio que havia feta de no departir lo dit lloc de la corona, sabent y remembrant axi mateix la gran ajuda que lo dit lloc li havia feta, per fer la dita compra, revocà la alineacio que avie feta y tornà la cantidad de dines que avie rebuda als dits monges de Poblet” (sic). Ad esta transcripcio, es la que li feren els castellonencs al rei Pere IV, pel mateix motiu, entregant-li les raons aludides i que es conserven en un magnific pergami autentic en l’Archiu Municipal de Castello i que es troba en molt bon estat de conservacio, ademes de lo seu valor historic: “que lo dit lloch de Castello, Senyor, no pot esser alienat, ne lexat, ne departit de la Corona per moltes rahons…….” (sic) Una d’elles es la que he citat ades de la compra al monateri de Poblet. Tot va vindre, quan en l’any 1329, Alfons IV, deixà en testament Castello a sa muller Na Lleonor i a l’infant D. Joan (madrastra i germa d’En Pere IV), que va cedir una volta i mes Castello, tant al comte de Trastamara, com a l’infant D. Marti ab el titul de comte de la Plana, hasda que el generos infant D. Joan que tenia la vila de Castello a titul de feudo d’honor, feu renuncia d’ella el 6 d’octubre de 1368, quedant per a sempre lligat Castello a la Corona d’Arago i al Regne de Valencia.

Ne tinc molt que contar de Castello, encara que per ad esta ocasio, ya n’hi ha prou. Pot ser en atra oportunitat i si la A.C Cardona Vives aixina ho considera oportu, continuare contant-vos mes de Castello: poble nostre, de la nostra terra, patria i Regne de Valencia i com diu l’adage popular referint-se a Castello i mai millor encertat: “BORRIANA I BORRIOL FEREN UN FILLOL, I VAL TANT LO FILLOL COM BORRIANA I BORRIOL.

cites

El padre Fullana fue un auténtico Quijote que se lo jugó todo por su dama la lengua valenciana
B. Rubert Candau (Las Provincias, 14.11.1971)

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: