Associacio Cardona i Vives

Historia de la Llengua Valenciana (del seu llibre “Pomell de Valencianitat”)

Per Josep Boronat Gisbert

Observen que l’any 1362 no perteneix a les “primeries del segle XII”, sino al sigle XIV ben complit. ¿En qué quedem?.

Afegix de seguida que “com és lògic hagué de tardar uns segles a imposar-se” el nom de catala. No s’explica que puga dir-se aço, quan el mateix S.G. afirma que en el sigle XV tots els gramatics, traductors i autors, valencians i no valencians, donen clara i explicitament el nom de llengua valenciana a la de la seua epoca. Per tant, era esta denominacio, llengua valenciana, la que s’havia imposat, sense necessitat de tardar sigles, com era –segons ell-, llogic. Més dic: encara no s’ha imposat. Volen imposar-la, que no es lo mateix.

Diu que “és notori que no s’havia generalitzat encara en la primera, meitat del segle XIII”.D’acort, i més: es més notori el fet de que no es va generalisar tampoc en els sigles següents. Si no, be hagueren repicat les campanes.

Pero volent que parega, presenta –i es veu que no ne troba més- tan sols dos escrits: u, el de Pere el Ceremonios de 1362, ades referit, i l’atre, les “Cobles de la divisio del Regne de Mallorques, del mallorqui Anselm Turmeda, frare apostata, de 1398, “cobles grosseres en pla catala”.

Es tambe molt curios que li endossa a Sant Vicent Ferrer l’haver anomenat incidentalment catala a la nostra llengua. La frase atribuida, de la que no dona referencia documental, i que no s’ha trobat encara per persones dignes de confiança, es: “Vosaltres de la Serrania qui estats enmig de Castella e de Catalunya e per ço prenets un vocable castellà e altre català...”.

Ben clar està que Sant Vicent Ferrer predicava sempre els seus sermons en llengua valenciana, com ho confirma S.G.: “Razzano, que escrigué la primera biografia de Sant Vicent Ferrer l’any 1455, es a dir només vinticinc anys despres de la mort del sant i quan vivia molta gent que havia escoltat els seus sermons, afirma taxativament de Sant Vicent Ferrer que sua valentina ac materna lingua fuerit semper locutus...Pero encara que es probable que quan Sant Vicent Ferrer predicava fora del domini lingüistic català (?) barrejàs el seu valencià amb molts provençalismes (i tambe, segons els casos, amb alguns gal.licismes, italianismes o castellanismes), sembla provat que els espectaculars sermons vicentins tenien el valencià com a llengua basica”.